Mossàrabs

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Pàgina del Beat de Valladolid, representant l'Apocalipsi (segle X)

Els mossàrabs (de l'àrab musta'rib مستعرب, 'arabitzats') eren els cristians ibèrics que visqueren sota el regne musulmà d'Al-Àndalus. Aquests continuaven sent cristians tot i que el poder el tenien els musulmans i que havien d'acceptar el domini de l'Islam, pagar impostos més alts i no estendre la seva fe. En alguns casos, els mossàrabs i els muladís (cristians que s'havien convertit a l'Islam) van ser discriminats. Encara que els seus descendents no van ser convertits en l'Islam, eren majoritàriament fluids en àrab i adoptaren elements de la cultura àrab. Els vernacles romànics locals, molt impregnats per l'àrab, parlat per cristians i musulmans, també han estat coneguts com a llengua mossàrab. Els mossàrabs eren majoritàriament romans catòlics del ritu visigòtic o mossàrab.

La majoria dels mossàrabs eren descendents de cristians hispans i eren principalment parlants de mossàrabs (llatí tardà d'Iberia) sota el domini islàmic. També incloïen aquells membres de l'antiga elit governant visigòtica que no es convertia a l'islam o emigrà cap al nord després de la conquesta musulmana.

Alguns eren cristians àrabs i berebers, juntament amb conversos musulmans al cristianisme que, com a parlants àrabs, eren naturalment entre els mossàrabs originals. Un exemple destacat dels musulmans que es van convertir en mossàrabs a l'adoptar el cristianisme és el dirigent militar rebel i andalús Umar ibn Hafsun. Els mossàrabs d'origen musulmà eren descendents d'aquells musulmans que es van convertir al cristianisme, després de la conquesta de Toledo i potser també, després de les expedicions del rei Alfons I d'Aragó. Aquests mossàrabs d'origen musulmà, que es van convertir en massa a finals del segle XI, molts d'ells muladins (ètnics ibers prèviament convertits a l'islam) són totalment diferents dels mudèjars i els moriscs que es van convertir gradualment al cristianisme entre els segles XII i XVII . Alguns mossàrabs van ser fins i tot conversos de jueus sefardites que també van passar a formar part del medi mossàrab.

Els diferents enclavaments mossàrabs es localitzaven a les grans ciutats musulmanes, especialment a Toledo, Còrdova, Saragossa i Sevilla.

Estat[modifica]

Els cristians i els jueus van ser designats dhimmi sota la sharia (llei islàmica). Als dhimmi els van permetre viure dins de la societat musulmana, però es va exigir legalment que paguessin el jizya, un impost personal i s'adhereixen a una sèrie de restriccions religioses, socials i econòmiques que venien amb el seu estatus. Malgrat les seves restriccions, els dhimmi van ser plenament protegits pels governants musulmans i no van haver de lluitar en cas de guerra, perquè pagaven els jizya. A mesura que la naturalesa universal del dret romà va ser erosionada i substituïda per la llei islàmica en part de la Península Ibèrica, la llei de sharia va permetre a la majoria dels grups ètnics del món islàmic medieval ser jutjats pels seus propis jutges, sota la seva pròpia llei: els mossàrabs tenien els seus propis tribunals i autoritats. Alguns d'ells fins i tot van mantenir alts càrrecs a l'administració islàmica sota alguns governants. Un exemple destacat és el de Rabi ibn Zayd, un oficial del palau que, entre 961 i 976, va escriure el famós Calendari de Còrdova [1] per Abd ar-Rahman III, va emprendre diverses missions diplomàtiques a Germania i Bizanci, i va ser recompensat amb el bisbat d'Elvira (actual Granada). A més, l'any 1064 l'emir Al-Muqtadir de Saragossa va enviar a Paternus, el bisbe mossàrab de Tortosa, com a enviat al rei Ferran I de Lleó a Santiago de Compostel·la, mentre que el cristià Abu Umar ibn Gundisalvus, un saqaliba, servia al mateix taifa que el Wazir (Vizier, o l'equivalent al primer ministre).

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mossàrabs Modifica l'enllaç a Wikidata