Mossul

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pont sobre el riu Tigris a Mossul

Mossul (en àrab الموصل, Al-Mawsil; kurd موصل, Mûsil, siríac ܢܝܢܘܐ, Nînwâ; turc Musul) és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive. En àrab es diu Al-Màwsil, que ve de wasala (unió de braços de riu) per estar situada en una unió de braços de riu prop del Tigris. Actualment (desembre 2005) la seva població, a manca d'estadístiques oficials s'avalua en un milió i mig de persones. La població kurda ha recuperat pes en els últims dos anys dins la ciutat però són majoria els àrabs.

Situada a 396 km al nord-oest de Bagdad, és la tercera ciutat més gran de l'Iraq, després de la capital i Bàssora. La mussolina, molt de temps fabricada aquí, s'anomena així per a aquesta ciutat. Un altre producte històricament important de l'àrea és el marbre de Mossul. La ciutat també compta amb la Universitat de Mossul, un dels centres educatius i d'investigació més grans a l'Iraq i l'Orient Mitjà.

L'economia està basada en els jaciments de petroli, i per la seva localització en un és un nus de comunicacions és un centre comercial. La ciutat vella, emmurallada en semicercle, és l'estampa d'una ciutat turca del segle XIX. Objecte de litigi entre l'Iraq i Turquia, el territori de Mossul fou atribuït finalment el 1925 a l'Iraq per la Societat de Nacions. A l'altra banda del riu hi ha les ruïnes de Nínive.

Edificis i monuments[modifica | modifica el codi]

  • Museu de Mossul
  • Casa de Mossul
  • Mesquita omeia (construïda el 640)
  • Minaret Al-Hadba
  • Mesquita de Nur al-Din (construïda per Imad-ad-Din Zengi el 1172)
  • Mesquita Mujahidi (segle XII)
  • Mesquita del Profeta Jerjis (Jordi) i tomba de Al-Hur ben Yusef.
  • Mashad Yahya Abul Kassem (segle XIII)
  • Castell de Bash Tapia
  • Plau Negre (Kara Serai), palau de Badr al-Din Lulu.
  • Església Shamoun Al-Safa (Sant Pere) del segle IX
  • Església Síria Ortodoxa Mar Toma (Sant Tomàs) del segle VIII
  • Església caldea Mar Petion, del segle X.
  • Església al-Tahira (La Immaculada) segle VII i reconstruïda el 1743
  • Església Mar Hudeni, segle X
  • Monestir de Mar Gurgis (Sant Jordi) segle XVII
  • Monestir de Mar Mattai (Sant Mateu)
  • Monestir de Mar Behnam (Monestir de la Cisterna) del segle XII o XIII
  • Església catòlica romana
  • Monestir de Sant Elies

Fundació[modifica | modifica el codi]

La tradició musulmana en fa fundador a Rewand ben Bewarasp Adjdahak, durant l'imperi Persa i el seu nom inicial hauria estat Khawlan. Era seu d'un sàtrapa que portava el títol de Budh-Ardashiranshah i la vila s'hauria dit Budh-Ardashir. Un escriptor àrab diu que el rei persa Kavadh li va donar el nom de Bih-Hormiz-Kawadh.

Apareix al segle VI com cap de la metròpoli d'Athur, successora de Nínive on des del 554 s'hi havia establert un bisbe nestorià. Raban Ishoyahbh hi va fundar el 570 un convent a la riba occidental del Tigris enfront de Nínive que després va quedar rodejat d'edificis i va esdevenir fortalesa. La regió cap l'oest i el sud es deia Adiabene, i cap al nord es deia Beth Nuhadhra.

Història[modifica | modifica el codi]

L'any 641 Utba ben Farkad va ocupar Nínive (després anomenada Tall al-Tawba) i tot seguit la guarnició de la fortalesa a l'altra costat del Tigris es va rendir. Utba s'hi va establir com a governador. Però poc després fou substituït per Harthama ben Arfadja. Sota el domini d'Al-Bariki s'hi van instal·lar els àrabs i va esdevenir ciutat militar (misr) i es va construir una gran mesquita. Harthama va donar el govern de la ciutat al seu fill Said i, segons unes fonts, a sa germà Muhammad ben Arfadja, al qual va fer governador de la Djazira i Armènia, mentre que altres diuen que el seu germà fou governador d'Azerbaidjan i Mossul. Ibn Talib, un dels seus lloctinents a Mossul va construir les muralles i va engrandir la ciutat i amb les seves construccions Mossul va esdevenir la capital de la Djazira.

A la mort de Mutawakkil el kharigita Musawir es va apoderar de la regió i va establir la seva seu a Al-Haditha. El governador de Mossul, el khuzaita Akaba ben Muhammad fou deposat el 868 pel taghlibita Ayyub ben Ahmad que va deixar com a governador al seu fill Hasan ben Ayyub. Poc després se'n van apoderar els azidites dirigits per Abd Allah ben Sulayman que la va perdre davant el kharigita Musawir. El califa al-Mutamid en va nomenar governador al general turc Asatigin que poc després hi va enviar al seu fill Azkutigin, el qual fou expulsat pels habitants que van posar al front del govern a Yahya ben Sulayman. Asatigin va enviar llavors a Al-Haytham ben Abd Allah però fou rebutjat en el seu atac, i llavors hi van enviar al taghlibita Ishak ben Ayyub que la va ocupar; entre les tropes que van entrar a la ciutat hi havia Hamdan ben Hamdun. Poc després els habitants es van tornar a revoltar i Ishak fou expulsat. El 874 o 875 el califa al-Mutamid va nomenar al taghlibita Khidr ben Ahmad i el 880 a Ishak ben Kundadj que va morir el 891. El seu fill Muhammad ben Ishak va nomenar governador de la ciutat a Harun ben Sulayman que en fou expulsat per una altra revolta dels habitants que van posar al front a Harun ben Abd Allah i Hamdan ben Hamdun. Harun ben Sulayman va cridar en ajut als Banu Shayban que van assetjar la ciutat i finalment la van ocupar i Muhammad ben Ishak va tornar al càrrec però en fou deposat poc després pel cap kurd Ali ben Dawud.

El 892 el califa al-Mutadid va nomenar a Hamdan ben Hamdun però el 895 es va revoltar i quan el califa hi va enviar un exèrcit va fugir i el seu fill Husayn es va sotmetre. (Vegeu Hamdànides).

El general Nasr la va tenir un temps i es va enfrontar amb el kharigita Harun que fou derrotat i va fugir al desert. El governador Tuktamir fou empresonat pel califa i nomenat Hasan ben Ali que va enviar contra els kharigites a Husayn ben Hamdan que el va fer presoner el 896 i la família va tornar a tenir la confiança del califa. El 905, essent la regió objecte d'atacs kurds, el califa va enviar al hamdànida Abul Haydja Abd Allah, germà de Husayn, que tenia el suport dels taghlíbides de la regió (els hamdànides pertanyien a la tribu dels Banu Taghlib). Abul Haydja va arribar a Mossul l'octubre del 906 i el 907 va derrotar els kurds que estaven dirigits per Muhammad ben Bilal. Des de llavors, els hamdànides van governar a Mossul, primer com a governadors del califa i des del 929 com emirs independents.

El 996, Mossul va passar als ukaylides de la tribu dels Banu Kab, encapçalats per Husam al-Dawla al-Mukallad, que fou reconegut pels buwàyhides i que va dominar un territori que anava fins a Tauk o Dakuka, Al-Madain i Kufa.

El 1095 fou ocupada pels seljúcides i el 321 de l'hègira (1127-1128) l'atabek Imad ad-Din Zengi es va fer independent, i fou governada per la dinastia zengita o zangita. El 1182 el zengita Iss al-Din Masud I fou assetjat per Saladí a Mossul i altra vegada el 1185, sense èxit, però finalment, a la pau, els zengites es van reconèixer vassalls dels aiúbides.

El visir Mudjahid al-Din karimaz fou el verdader governant de la regió fins a la seva mort el 1199 i el va succeir el seu fill Badr al-Din Lulu, primer com a visir zengita i després (1234) com emir independent. El 1245 es va sotmetre a Hulagu. El 1260 el seu fill Malik al-Salih es va aliar a Baybars d'Egipte i els mongols van atacar Mossul que fou saquejada (1261) i el mateix emir va morir a la lluita.

Va quedar sota govern dels Il-Khan. El Djalayàrida Sultan Shaykh Uways va incorporar Mossul als seus dominis el 766 de l'hègira (1364-1365). Després va caure en mans de Tamerlà que la va enriquir; el seu governador de la Djazira fou Baba al-Din Kara Uthman que va fundar la dinastia dels Kara Koyunlu, que la va posseir el segle XV, fins que fou ocupada pels safàvides el 1508, després de la conquesta de Bagdad. El 1535 fou ocupada per Solimà I el Magnífic, sultà otomà que va nomenar governador a Sayyid Ahmad ben Umar. Des del 1592 es coneix la llista completa de pashas del sandjak de Mossul depenent del vilayat de Djazira; els governadors duraven en general poc temps (entre 1638 i 1700 foren 48 pashas).

El 1743 fou assetjada per Nadir Shah però Husayn Djalili el governador el va rebutjar. Des de llavors el pashalik fou en mans de la seva família (d'origen cristià) que va governar amb autonomia amb Abd al-Dajlil i els seus successors. Husayn ben Ismal fou pasha vuit vegades. El 1834 el sultà va posar fi als derebeys i va acabar amb l'autonomia i va destituir al pasha Yahya ben Numan al-Djalili.

El 1879 fou feta cap d'un wilayat anomenat Mossul amb els kadas de Mossul, Kirkuk. Arbil i Sulaymaniyya, però el 1895 els turcs n'havien perdut el control real i el cap kurd Mustafa Čalabi Sabundji hi va regnar com a sobirà fins al 1911.

A finals d'octubre del 1918 fou ocupada pels britànics i encara que la regió havia de ser entregada a França d'acord al conveni Sykes-Picot de 1916, Clemenceau va acceptar que fos unida a l'Iraq (desembre de 1918) a petició de Lloyd-George el primer ministre britànic. Amb el tractat de San Remo de l'abril de 1920, la regió fou posada sota mandat britànic i la Societat de Nacions ho va confirmar el 1925. El vilayat fou dividit en 4 províncies: Mossul, Kirkuk, Arbil i Sulaymaniyya.

El març de 1959 els notables locals i part de les forces armades van intentar enderrocar al president general Abd al-Karim Kasim però van fracassar. El 1969 la província de Mossul fou dividida en dos districtes, Niniveh i Duhuk.

En els anys vuitanta el règim de Saddam Hussein va començar una política d'arabització que en els següents vint anys va alterar la relació ètnica de la ciutat, abans favorable als kurds, a favor dels àrabs. La ciutat també tenia una forta minoria de turcmans, i una minoria assíria. La política però no fou d'abast massiu fins després del 1991.

El 1991, després de la guerra del Golf (1990-1991) els kurds es van revoltar i es van acostar a Mossul. La regió al nord de la ciutat va quedar sota domini dels grups insurgents kurds, però la ciutat i la zona del sud va romandre en mans del govern iraquià però dins d'una zona d'exclusió aèria on els vols militars iraquians estaven prohibits i la zona aèria estava sota vigilància d'avions americans i britànics. La política d'arabització es va intensificar i molts kurds foren expulsats de la ciutat, i les cases que deixaven buides eren ocupades per àrabs. El cinquè cos de l'exèrcit iraquià es va estacionar a la ciutat.

Després de la invasió americana del 2003 a l'Iraq, Mossul fou ocupada pels kurds el 11 d'abril, dos dies després de Bagdad, quan ja havia estat abandonada per l'exèrcit, i es van apoderar de tot l'armament i de la infraestructura essencial. El dia següent un comitè local es va fer càrrec del poder fins a l'arribada dels americans a les següents hores. La 101 Divisió aerotransportada es va establir a la ciutat sota la direcció del general Petraeus.

El fill de Sadam, Qusay Hussein, es va refugiar a la ciutat i s'hi va amagar, però va morir en una operació de les forces americanes el 22 de juliol de 2003. El novembre del 2004, la policia iraquiana es va revoltar i va entregar la ciutat a les milícies sunnites però el desembre els kurds i americans tornaven a tenir el control de la ciutat. Els americans pateixen nombrosos atacs, el més mortífer el del 21 de desembre del 2004 en què van morir 44 empleats de seguretat (i 72 foren ferits) en l'atac al menjador de la Base de Marez a l'aeroport de Mossul.

El 14 d'agost del 2007, quatre explosions sincronitzades a la mateixa hora, van causar el caos a prop de la ciutat de Mossul, a Qahataniya, 120 km a l'oest, amb 500 morts i més de 375 ferits. Les víctimes foren de la secta jazidis, una antiga minoria religiosa kurda, que els fonamentalistes sunnites consideren infidels. Fou el pitjor atemptat a l'Iraq després de la caiguda de Saddam.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


Coord.: 36° 22′ 0″ N, 43° 07′ 0″ E / 36.36667,43.11667

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mossul