Mouvement Réformateur

Mouvement Réformateur
Dades
Nom curt	MR i MR
Tipus	Partit polític belga
Ideologia	Liberalisme
Alineació política	centrisme ; centredreta
Història
Creació	24 de març de 2002
Activitat
Membre de	Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa
Governança corporativa
Seu	Regió de Brussel·les-Capital (Bèlgica);
Presidència	Didier Reynders
Afiliació europea	PLDRE
Representació	23 escons a la Cambra ; 6 senadors ; 3 eurodiputats
Cambra de Representants de Bèlgica	20 / 150
Senat de Bèlgica	8 / 60
Altres
Color
Lloc web	http://www.mr.be/

Mouvement Réformateur (MR) és un partit polític belga de la regió valona format el març del 2002 com a resultat de la unió del Moviment dels Ciutadans pel Canvi, el Partit Reformista Liberal i el Front Democràtic dels Francòfons de Brussel·les, tots partits centristes liberals de les zones francòfones de Bèlgica (Valònia i regió de Brussel·les-Capital).

Història

En 2002, sota la direcció de Daniel Ducarme, el Moviment dels Ciutadans pel Canvi, el Partit Reformista Liberal i el Front Democràtic dels Francòfons de Brussel·les es van reunir en el Moviment Reformista (MR) per crear un gran moviment popular que puguési ser alhora una alternativa a la dominació socialista del panorama polític francòfon i una força de reforma institucional i socioeconòmica.

A les eleccions legislatives belgues de 2003 es va convertir en la primera força política de la Comunitat Francesa, i els liberals i els socialistes obtenen bons resultats, la qual cosa permet al liberal Guy Verhofstadt del Vlaamse Liberalen en Democraten (VLD) continuar sent el primer ministre, aquesta vegada amb un govern de coalició liberal-socialista del VLD, MR, i els socialistes de Flandes (SP.a) i de Valònia (PS).^[1]

L'11 d'octubre de 2011 es va presentar un acord entre els partits flamencs Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V), Open Vlaamse Liberalen en Democraten (Open VLD), Socialistische Partij Anders (sp.a), Groen! i els francòfons Parti Socialiste (PS), MR, Centre Demòcrata Humanista (CDH) i Ecolo per a una sisena reforma institucional en la que el districte electoral i judicial de Brussel·les-Halle-Vilvoorde es dividiria, es transferirien competències federals a les comunitats i regions com economia, ocupació i política familiar, i el Senat belga ja no seria elegit directament, sinó que es convertirà en una assemblea de parlaments regionals, amb menys membres.^[2] Tanmateix, encara s'havia de formar una coalició de govern, que s'establiria el 6 de desembre del 2011 amb Elio Di Rupo com a primer ministre fruit del nou acord entre PS, CD&V, MR, SP.A, Open VLD i CDH.^[3]

Després de les eleccions legislatives belgues de 2014, Charles Michel del MR esdevingué el primer ministre més jove de la història de Bèlgica.^[4] amb un govern de coalició de Nieuw-Vlaamse Alliantie (N-VA), MR, Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V) i Open Vlaamse Liberalen en Democraten (Open Vld). A principis de desembre de 2018 l'oposició del N-VA al Pacte Mundial per a les Migracions va provocar la seva sortida del govern i MR, CD&V i Open Vld van continuar breument com a gabinet minoritari fins que Michel va dimitir el 18 de desembre de 2018.

El 18 de febrer de 2019 Olivier Chastel va cedir el seu càrrec de president del partit al primer ministre Charles Michel, per dedicar-se a la campanya eleccions al Parlament Europeu de 2019,^[5] i com les eleccions estaven programades per al maig de 2019, el gabinet en minoria va continuar de manera provisional fins a les eleccions.^[6] Michel va seguir al capdavant del govern de manera provisional fins al 27 d'octubre de 2019, quan fou nomenat President del Consell Europeu sent rellevat com a primer ministre per Sophie Wilmès també del MR,^[7] i el 28 de novembre per Georges-Louis Bouchez com a líder del partit, superant el seu rival Denis Ducarme a la segona volta amb el 62% dels vots.^[8]

L'1 d'octubre de 2020 Alexander De Croo de l'Open Vld va assumir el càrrec de primer ministre amb el govern de coalició del seu partit, l'Open Vld amb el MR, els socialistes de Flandes i de Valònia, CD&V i els ecologistes flamencs i els valons.^[9]

Després de les eleccions legislatives belgues de 2024, el 31 de gener de 2025 Bart de Wever va anunciar al rei dels belgues Felip de Bèlgica l'acord de govern dels nacionalistes flamencs de Nieuw-Vlaamse Alliantie (N-VA), els liberals del MR i Els Compromesos, els demòcratacristians flamencs del Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V) i els flamencs demòcrates social d'Endavant, amb 82 escons de 150 a la Cambra de Representants i una agenda amb més federalisme, més autonomia per a les unitats constituents, retallades en la despesa pública social i una setena reforma de l'Estat.^[10]

Resultats electorals

Cambra de Representants

Any	Candidat	Vots	%	+/–	Escons	+/–	Govern
2003	Antoine Duquesne	795,757	11,4 / 100	N/D	24 / 150	N/D	Coalició
2007	Didier Reynders	835.073	12,5 / 100	▲ 1,10	23 / 150	▼ 1	Coalició
2010	Didier Reynders	605.617	9,28 / 100	▼ 3,22	18 / 150	▼ 5	Coalició
2014	Charles Michel	650.260	9,64 / 100	▲ 0,36	20 / 150	▲ 2	Coalició
2019	Peter Mertens	512.825	7,56 / 100	▼ 2,08	14 / 150	▼ 6	Coalició
2024	Georges-Louis Bouchez	716.934	10,26 / 100	▲ 2,7	20 / 150	▲ 6	Coalició

Senat

Any	Vots	%	Escons	+/-
2003	795,757	12.2	5 / 40	Nou
2007	815,755	12.3	6 / 40	1
2010	599,618	9.3	4 / 40	2
2014			8 / 60	4
2019			7 / 60	1
2024			8 / 60	1

Regional

Parlament de Brussel·les

Any	Vots	%		Escons	+/-	Govern
Any	Vots	F.E.C.	Total	Escons	+/-	Govern
2004	127,122	32.5 (#2)	28.0 (#2)	25 / 89	2	Oposició
2009	121,905	29.8 (#1)	26.5 (#1)	24 / 89	1	Oposició
2014	94,227	23.0 (#2)	20.4 (#2)	18 / 89	6	Oposició
2019	65,502	16.9 (#3)	14.3 (#3)	13 / 89	5	Oposició
2024	101,157	26.0 (#1)		20 / 89	7	Per determinar

Parlament de Valònia

Any	Vots	%	Escons	+/-	Govern
2004	478,999	24.3 (#2)	20 / 75	1	Oposició
2009	469,792	23.1 (#2)	19 / 75	1	Oposició
2014	546,363	26.7 (#2)	25 / 75	6	Oposició
2019	435,878	21.4 (#2)	20 / 75	5	Coalició
2024	612.010	29.1 (#1)	26 / 75	6	Coalició

Parlament Europeu

Any	Líder	Vots	%		Escons	+/-	Grup
Any	Líder	Vots	F.E.C.	Total	Escons	+/-	Grup
2004	Louis Michel	671,422	27.58 (#2)	10.35	3 / 24	1	ALDE
2009		640,092	26.05 (#2)	9.74	2 / 22	1
2014		661,332	27.10 (#2)	9.88	3 / 21	1
2019	Olivier Chastel	470,654	19.29 (#3)	7.06	2 / 21	1	RE
2024	Sophie Wilmès	900,413	34.88 (#1)	12.62	3 / 22	1	RE

Membres destacats

Referències

↑ «Socialistas y liberales repiten Gobierno en Bélgica» (en castellà). El País, 13-07-2003. [Consulta: 13 juny 2024].
↑ «"Een van de grootste staatshervormingen ooit"» (en neerlandès). VRT, 11-10-2011. [Consulta: 7 juliol 2024].
↑ Lesaffre, P. «Elio Di Rupo, sauveur de la Belgique?» (en francès). L'Express, 13-10-2011.
↑ «Charles Michel officiellement candidat à la présidence du MR». Le Vif, 13-12-2010.
↑ «Charles Michel redevient le président du MR» (en francès). RTL, 19-02-2018. [Consulta: 14 desembre 2024].
↑ Blenkinsop, Philip. «Belgian PM to stay on heading caretaker government» (en anglès). Reuters, 21-12-2018. [Consulta: 18 juny 2024].
↑ «La liberal Sophie Wilmes, primera dona cap de govern a Bèlgica». CCMA, 28-10-2019.
↑ Chardon, Frédéric. «Georges-Louis Bouchez devient le nouveau président du MR» (en francès). La Libre, 29-11-2019. [Consulta: 24 juny 2024].
↑ «Alexander De Croo». CIDOB. [Consulta: 18 juny 2024].
↑ «L’independentista De Wever es converteix en primer ministre de Bèlgica». Nationalia, 03-02-2025. [Consulta: 16 febrer 2025].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mouvement Réformateur

[1] «Socialistas y liberales repiten Gobierno en Bélgica» (en castellà). El País, 13-07-2003. [Consulta: 13 juny 2024].

[2] «"Een van de grootste staatshervormingen ooit"» (en neerlandès). VRT, 11-10-2011. [Consulta: 7 juliol 2024].

[3] Lesaffre, P. «Elio Di Rupo, sauveur de la Belgique?» (en francès). L'Express, 13-10-2011.

[4] «Charles Michel officiellement candidat à la présidence du MR». Le Vif, 13-12-2010.

[5] «Charles Michel redevient le président du MR» (en francès). RTL, 19-02-2018. [Consulta: 14 desembre 2024].

[6] Blenkinsop, Philip. «Belgian PM to stay on heading caretaker government» (en anglès). Reuters, 21-12-2018. [Consulta: 18 juny 2024].

[ccma-7] «La liberal Sophie Wilmes, primera dona cap de govern a Bèlgica». CCMA, 28-10-2019.

[8] Chardon, Frédéric. «Georges-Louis Bouchez devient le nouveau président du MR» (en francès). La Libre, 29-11-2019. [Consulta: 24 juny 2024].

[9] «Alexander De Croo». CIDOB. [Consulta: 18 juny 2024].

[10] «L’independentista De Wever es converteix en primer ministre de Bèlgica». Nationalia, 03-02-2025. [Consulta: 16 febrer 2025].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

Partits polítics de Bèlgica
Partits representats a la Cambra de Representants (150)	N-VA (24) MR (20) VB (20) PS (16) PTB (15) Els Compromesos (14) Endavant (13) CD&V (11) OpenVLD (7) Groen (6) Ecolo (3) DéFI (1)
Partits representats al Senat (60)	MR (10) N-VA (10) VB (8) PTB (6) PS (6) CD&V (5) Els Compromesos (5) Endavant (4) Ecolo-Groen (3) OpenVLD (3)
Partits representats al Parlament Europeu (31)	VB (3) N-VA (3) MR (2) PTB (2) CD&V (2) Endavant (2) PS (2) Ecolo (1) Groen (1) OpenVLD (1) Els Compromesos (1) CSP (1)
Partits sense representació parlamentària	LDD ProDG PFF UF RWF RW DierAnimal Vivant
Partits històrics desapareguts	PP (2009-19) CDH (2002-22) SLP (2001-09) FNB (1996-08) ROSSEM (1991-14) FN (1985-12) Vlaams Blok (1979-04) PRL (1971-02) PVV (1961-92) Volksunie (1954-01) PSB (1945-78) Rexisme (1935-45) VNV (1933-45) KPB/PCB (1921-89) POB (1885-40) CKP (1869-45) PL (1846-61)