Moviment 15-M

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióMoviment 15-M
Dades base
Tipus entitat moviment social
Organització i govern
Seu central 
Modifica dades a Wikidata
Manifestació del Moviment 15-M a València, el 19 de juny de 2011.

El Moviment 15-M, també anomenat moviment dels indignats, és un moviment ciutadà format arran de la manifestació del 15 de maig de 2011 (convocada per diversos col·lectius), on després que 40 persones decidissin acampar a la Puerta del Sol aquesta nit de forma espontània,[1] es van produir una sèrie de protestes pacífiques a Espanya amb la intenció de promoure una democràcia més participativa allunyada del bipartidisme PSOE - PP i del domini de bancs i corporacions, així com una "autèntica divisió de poders" i altres mesures amb la intenció de millorar el sistema democràtic. Ha aglutinat diversos col·lectius ciutadans amb diferents lemes, com el de la manifestació del 15 de maig: «No som titelles en mans de polítics i banquers»[2] o «Democràcia real JA! No som mercaderia en mans de polítics i banquers ».[3]

Antecedents[modifica | modifica el codi]

  • Des del 2008 hi ha una crisi econòmica a Espanya, que s'acaba estenent a altres àmbits, donant lloc a una crisi política, social, institucional i territorial.
  • A partir d'octubre de 2008 es va gestant una revolució ciutadana a Islàndia: es rebutja el pagament del deute extern, es comencen a exigir responsabilitats als seus banquers i polítics i es comença un procés constituent des de la base.
  • El 21 d'octubre de 2010 es publica el pamflet Indigneu-vos!, De Stéphane Hessel, en la seva versió original, francès. L'escriptor i diplomàtic francès Stéphane Hessel, un dels redactors de la Declaració Universal de Drets Humans de 1948 i autor del llibre "Indigneu-vos!", Planteja un alçament contra la indiferència ia favor de la insurrecció pacífica, convertint la seva obra en un fenomen Indigneu, Hessel, text íntegre.[4]
  • El 21 d'octubre de 2010 dos ​​ciberactivistes espanyols creen també una pàgina a Facebook, "Jo sóc un jove espanyol que vol lluitar pel seu futur".[5] La comunitat creixent d'aquesta pàgina crea 1 un bloc el desembre de 2010, http://www.juventudenaccion.info, a través del qual es comencen a convocar petites accions. Es comença a contactar amb altres moviments incipients com Ponte en Pie,[6] nascuda al gener de 2011 al fòrum ForoCoches.
  • El 4 de gener de 2011 un jove de 26 anys, Mohamed Bouazizi, causa dels seus problemes econòmics, s'immola a l'estil bonze, deslligant una onada de manifestacions a Sidi Bouzid que es va estendre des de les perifèries de Tunísia fins a la seva mateixa capital i va acabar per enderrocar el govern. S'inicia la Primavera àrab.[7]
  • El bloc Manifest Joventut publica el 9 de febrer de 2011 un esborrany de manifest anomenat "Maig del 68 a Espanya" convocant als joves a la protesta.[8]
  • L'11 de febrer neix Estado del Malestar. Es creen diversos grups locals que animen els ciutadans a sortir al carrer a protestar i demanar en un moviment apartidista la fi del bipartidisme i una democràcia més participativa. S'estableixen convocatòries els divendres a les 19 hores, començant la primera protesta el 18 de febrer en un lloc emblemàtic de cada ciutat.
  • S'aprova la Llei Sinde pel Congrés de Diputats el 15 de febrer de 2011.
  • El 20 de febrer de 2011 es crea la Plataforma de coordinación de grupos pro-movilización ciudadana, un grup de Facebook format per representants de col·lectius per tal de convocar una manifestació massiva i la redacció d'un manifest.
  • El 16 de març, l'anterior grup de Facebook es transforma en la Plataforma Democràcia Real Ja, on s'activa un web amb un manifest, propostes polítiques per a Espanya, i convoquen una manifestació per al 15 de maig de 2011.
  • El 30 de març es va produir la primera protesta juvenil, una vaga general d'estudiants, amb assistència de milers de joves a tot el país, contra l'atur i la precarietat laboral, les retallades pressupostàries en l'educació, el pla Bolonya i l'augment de les taxes universitàries.[9]
  • El 7 abril la plataforma Juventud Sin Futuro, nascuda en l'entorn universitari, va organitzar a Madrid una marxa contra la crisi econòmica, criticant la «partitocràcia encapçalada per les inamovibles sigles del PPSOE».[10]
  • El moviment internauta No Les Votes, nascut en resposta a la Llei Sinde contra la lliure distribució d'obres, va instar a no votar els partits que la van recolzar: PSOE, PP i CiU.[11]

Membres d'aquestes assemblees han acabat creant plataformes, associacions, cooperatives, i projectes polítics entre altres col·lectius nascuts arran de la manifestació, en què participen en l'actualitat.[12]

Acampada Bcn[modifica | modifica el codi]

Plànol de la Plaça de Catalunya durant l'acampada de 2011

Assemblees a Catalunya[modifica | modifica el codi]

Dades destacades[modifica | modifica el codi]

2011
  • 15 de juny: Bloqueig del Parlament de Catalunya.[13]
  • 19 de juny (19J): Manifestació del 19 de juny, contra el pacte de l'euro.
  • 15 d'octubre (15O): United for # globalchange.


2012
  • 12M15M: Primer aniversari del 15M.
  • 13 de desembre (13D) La nostra educació no pagarà el vostre deute.


2013
  • 16 de febrer (16F): Manifestació pel dret a l'habitatge.
  • 23 de febrer (23F): Marea ciutadana contra el cop dels mercats.
  • 12M15M: Segon aniversari del 15M.[14]
  • 1 de juny (1J): Pobles units contra la Troica (Peoples United against Troica).

Reaccions[modifica | modifica el codi]

Des dels partits polítics[modifica | modifica el codi]

La primera manifestació va provocar reaccions en els partits polítics, que van debatre i es van pronunciar sobre ella des del dia 16, tot i que el 15 de maig (dia de la primera convocatòria) gairebé cap partit polític va voler parlar sobre la situació.[15]

El 17 de maig la pàgina de Democràcia Real Ja! Comptava amb el suport de 500 associacions molt diverses, però seguia rebutjant la col·laboració de partits polítics i sindicats, defensant la independència de les protestes respecte de qualsevol ideologia política institucionalitzada.[16]

Els intel·lectuals[modifica | modifica el codi]

Ignacio Ramonet va comentar en una conferència a la Universitat de Heidelberg, basant-se en les frases que estaven escrites en les acampades (a la Porta del Sol el 4-5 de juny, ia València el 21-22 de maig), que semblava que faltava, en el Moviment 15M, la consciència de la responsabilitat fonamental dels mitjans de comunicació en el sistema, que segons Ramonet són a través dels quals la globalització financera expressa la seva ideologia:[17]

« No es pot combatre al sistema sense combatre als mitjans. No es pot creure, com en certa mesura, en el Moviment 15 de maig, fa l'efecte que creuen, que hi ha bons mitjans i dolents mitjans. No té sentit ni de moral, ni de rectitud, cal fer una anàlisi estructural del funcionament dels mitjans en el marc de la globalització. »

Ramonet va comparar el 15M amb el Fòrum Social Mundial.[18]

Alguns intel·lectuals consideren el 15M com la fi de l'època de la cultura de la Transició Espanyola i del seu pensament únic.[19][20][21]

Leonardo Boff, el 17 febrer 2012 escriu, en relació amb una taula d'indignats al Fòrum Social Mundial Temàtic de Porto Alegre 2012, que les reivindicacions del moviment mundial d'indignats sota el lema democràcia ja segueix sent l'avantguarda alternativa a la situació política i econòmica evidenciada per la Crisi econòmica de 2008-2012. Per Boff, una de les poques respostes alternatives ha estat la solució donada pels seus ciutadans a la crisi financera a Islàndia de 2008-2009, parafrasejant Paul Krugman:

« ... van deixar fer fallida als bancs, van posar a la presó als banquers i especuladors que van practicar desfalcs, reescriure la constitució, van garantir la seguretat social per evitar el col·lapse generalitzat i van aconseguir crear ocupació. Conseqüència: el país va sortir del mal pas i és un dels països nòrdics que més creix. El camí islandès ha estat silenciat pels mitjans de comunicació de masses mundials per por que serveixi d'exemple als altres països.[22] »

Enciclopèdia del 15M[modifica | modifica el codi]

El 6 de juny de 2012 es va presentar la 15Mpedia, una Viquipèdia sobre el 15M, on les seves normes i pilars són similars als de Wikipedia: la llicència dels textos d'15Mpedia és Creative Commons-Reconeixement-Compartir Igual; conté informació sobre col·lectius relacionats amb el 15M (assemblees, acampades, plataformes, etc.), a més d'altres temes relacionats amb el 15M, com desnonaments, dació en pagament, corrupció política, propostes del 15M, retallades socials i manifestacions anteriors i futures.[23][24]

Col·lectius nascuts a partir del 15M[modifica | modifica el codi]

Els col·lectius principals que ja existien abans del 15M són: la Plataforma DRY, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, Juventud Sin Futuro, Estado del Malestar, Anonymous, X.net, No Les Votes i ATTAC entre uns altres.

Després de les acampades del primer mes, i del posterior trasllat de treball a assemblees de barri per tot Espanya, algunes persones van decidir treballar en un col·lectiu d'una àrea temàtica determinada, la majoria d'aquests nous.

A continuació es mostren alguns dels col·lectius posteriors a la manifestació del 15 de maig de 2011, dividits per àrees[25]

Temàtica Col·lectiu
Aigua Marea Azul, Red agua pública
Anti-repressió Ojo con tu ojo, Stop Bales de goma, NúmeroDePlacaYa, Di No a las Identificaciones
Comunicació Ágora Sol Radio, FotogrAcción, Setas TV, Toma La Tele
Cultura Marea Amarilla, 15m.cc, 15Mbcn TV, Fotomovimiento15M, Papers.15M.cc, AudioviSol
Democràcia Asamblea Virtual, Democracia 4.0, Plebiscito Ciudadano (Marea Ciudadana), Ahora Tú Decides
Desobediència civil Yo no pago, No vull pagar
Economia DesBanka, Escrache fiscal, OpEuribor, Plan de Rescate Ciudadano, Plataforma Auditoría Ciudadana de la Deuda (PACD), Toque a Bankia
Educació Marea Verde, Toma la facultad
Energia Estafa Luz, Plataforma por un Nuevo Modelo Energético
Informació 15Mpedia, 243.cat, DatAnalysis15m
Immigrants Brigadas Vecinales de Observación de Derechos Humanos
Intervenció social Marea Violeta, Marea Naranja, Red Europea de Lucha contra la Pobreza y la Exclusión social
Internet MiniLeaks
Justícia 15MpaRato, Activa Preferentes, El indultómetro, Plataforma ciudadana por una justicia de todos, Tribunal Ciudadano de Justicia
Laboral Oficina Precaria
Sanitat Marea Blanca, Coordinadora Anti-privatización de la Sanidad, Dempeus per la salut pública, PATUSALUD, Yo Sí Sanidad Universal
Tercera edat Iaioflautas, (Yayoflautas), Mesa Estatal por el Referéndum sobre las Pensiones
Transparència Cuentas Claras, Graba tu Calle, Graba tu Pleno, Las Leyes Que Queremos, OpenKratio, Qué hacen los diputados, Sueldos Públicos, Fundación Civio
Habitatge STOP Desahucios, Yo No Me Voy, Juristas por la ILP

Projectes polítics nascuts a partir del 15M[modifica | modifica el codi]

Després dos anys, al maig de 2013, membres de col·lectius del 15M han format un partit polític i plataformes que pretenen unir tots els col·lectius del 15M per formar un front comú a les pròximes eleccions generals. Destaquen el partit polític "Partido X, Partido del Futuro" i plataformes com Confluencia,[26] EnRed,"[27]Frente Cívico Somos Mayoría"[28] i "Alternativas desde abajo ".[29] A Catalunya també ha aparegut la plataforma "Procés Constituent".[30][31][32][33][34]

Suports, crítiques i desprestigi al 15M[modifica | modifica el codi]

Segons un sondeig de Metroscopia per El País, de maig de 2013, el 78% dels ciutadans assegura que els indignats tenen raó en el que diuen i només un 4% diu tenir dubtes sobre els motius de la protesta.[35]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Notes i Referències[modifica | modifica el codi]

  1. http://periodismohumano.com/temas-destacados/ els-primers-40-de-sol.html
  2. La indignació inquieta la izquierda, EL PAÍS.
  3. Inicio - Democracia Real YA!
  4. « Com concloure aquesta crida a la indignació? Dient encara el que, en ocasió del seixantè aniversari del programa del Consell Nacional de la Resistència vam dir el 8 març del 2004 - som veterans dels moviments de resistència i forces de combat de la França Lliure (1940-1945) - que certament " El nazisme va ser derrotat, gràcies al sacrifici dels nostres germans i germanes de la Resistència ia les Nacions Unides contra la barbàrie feixista. Però aquesta amenaça no ha desaparegut i la nostra ira contra la injustícia segueix intacta". No, aquesta amenaça no ha desaparegut per complet. Convoquem una veritable insurrecció pacífica contra els mitjans de comunicació de masses que no proposen com a horitzó per a la nostra joventut altres coses que no siguin el consum en massa, el menyspreu cap als més febles i cap a la cultura, l'amnèsia generalitzada i la competició excessiva de tots contra tots. »
    — Stéphane Hessel, Conclusió.
  5. Jo sóc un Jove espanyol que vol lluitar el seu futur
  6. Pàgina Facebook Plataforma Ponte en Pie
  7. La Crònica d'Avui: Primavera àrab, 28 de gener 2011
  8. "Maig del 68 a Espanya, post del bloc Manifest Joventut
  9. Diversos centenars de joves protesten contra l'atur, els contractes escombraries, els salaris miserables i les retallades en educació, EL PAÍS.
  10. "Som la generació 'ni ni ', ni PP, ni PSOE ", EL PAÍS.
  11. El moviment #NoLesVotes busca el seu lloc de cara al 22-M. Encara que va néixer com una forma de protesta a internet contra la 'Llei Sinde', el fenomen #nolesvotes no para de moure fora i dins de la Xarxa de cara a les eleccions municipals i autonòmiques. I els experts creuen que cal no perdre de vista.
  12. L'arbre genealògic del 15M: d'on ve i on va, 15/05/2013, LA INFORMACIÓN
  13. Borràs, Jordi. Warcelona, una història de violència. Barcelona: Pol·len edicions, juliol 2013. 
  14. El 15-M perd visibilitat i guanya ràbia,12 maig 2013
  15. Rius, Sara, de 20minuts; La majoria de partits miren a l'altre costat i eviten pronunciar-se sobre les protestes, 16 maig de 2011 (consultat el 28 de maig de 2011).
  16. Los sábados de Islandia llegaron al 15-M, El País.
  17. Paraules d'"indignats" a Le Monde diplomatique, edició en castellà, N °: 189 - Juliol Ignacio Ramonet i l'explosió del periodisme a Carn crua, Radio 3, 22/07/11
  18. Ignacio Ramonet (2011) En mans de qui estem?, Conferència a la Universitat de Heidelberg, 8 jun 2011. Vídeos: 2/5 Torn de preguntes, 3/5 Torn de preguntes.
    « Aquest tipus de reflexió, es pot importar a Europa, o es pot treure de el moviment que està passant alguna lliçó. Jo els explicava, als meus companys, que he estat el cap de setmana passat [juny 03-05], aquest passejant-me per l'acampada del Sol, i essencialment recollint una llista de les frases que estan escrites una mica a tot arreu. Quines són les paraules, del Moviment del 15 de juny, el 15 de maig, perdó, i he fet el mateix a València. He estat fa 3 setmanes. I la meva conclusió és la següent: no hi ha, en el Moviment del 15 de maig, en la mesura que els murs expressen el que pensen els indignats, no hi ha una consciència de la responsabilitat dels mitjans.

    Tinc, a la butxaca, unes 300 frases tretes dels murs: una sola parla dels mitjans, un. És a dir, quan, vostès han seguit el que he dit abans [sobre el poder i la funció dels mitjans], al meu entendre és una dimensió fonamental de la ideologia del sistema [de la globalització financera]. El sistema no s'expressa d'una altra manera, o per un altre canal, que el dels mitjans. No es pot combatre al sistema sense combatre als mitjans. No es pot creure, com en certa mesura, en el Moviment 15 de maig, fa l'efecte que creuen, que hi ha bons mitjans i dolents mitjans. No és sentit ni de morals, ni de rectitud, cal fer una anàlisi estructural del funcionament dels mitjans en el marc de la globalització.

    Per això em sembla més complicat que aquest moviment, en tot cas, assumeixi en aquest respecte, de moment, (potser pot avenir més tard, potser hagi estat objecte de debat en les assemblees, jo estic parlant del que reflecteixen els murs de la plaça), però diguem que quan ho comparo amb el Fòrum Social Mundial, que nosaltres creem, i on aquesta qüestió va ser des del principi central, al Fòrum Social Mundial, i es va traslladar al combat als països llatinoamericans [en les lleis per als mitjans públics a l'Argentina, Veneçuela, ...], no ha estat en aquest cas, repeteixo amb els límits que estic fixant, és a dir en la mesura que els murs reflecteixen el que s'ha pensat a Madrid i a València, potser ha estat el cas a Barcelona i una altra part, no reflecteixen una preocupació que hauria de ser important, o almenys dominant, pel Moviment del 15 de maig.

    »
  19. GUILLEM MARTÍNEZ La cultura de la transició (CT) es mor? A El País, Carrillo veu al 15-M com "l'inici d'una segona transició" a Espanya a Publico.es, 08/07/2011
  20. Amador Fernández-Savater Què pensen fer ara per parar-nos? (Apunts de acampadasol, 9), 20 Jun 2011
  21. Després de la Puerta del Sol, entrevista a Amador Fernández-Savater, a Página/12, 29.08.2011
  22. On aniran els Indignats i els « ocupes »? Leonardo Boff, en ALAI, Amèrica Llatina en Moviment, 2012-02-17
  23. Tot el coneixement sobre el 15M a la 15Mpedia, Público
  24. Neix la '15MPedia ', una' Wikipedia 'per documentar el 15-M, El País
  25. http://noticias.lainformacion.com/asuntos-sociales/el-arbol-genealogico-del-15m-de-donde-viene-y-a-donde-va_jLe4dwnZqbWWBQBiAQJrp3
  26. http://confluyentes.wordpress.com
  27. http://enred.cc/
  28. http://www.frentecivicosomosmayoria.es/
  29. http://alternativasdesdeabajo.org/
  30. http://www.procesconstituent.cat/
  31. Esquerra política i moviments socials: Un futur en comú?, Públic
  32. Partits, 15-M, fronts i eleccions: comença el ball, 2013.05.08, Eldiario.es
  33. 15-M: I al tercer any va arribar la política, El 15-M perd visibilitat i guanya ràbia, El País
  34. Els fills del 15M ja caminen sols, 12/05/2013, eldiario.es
  35. 18 maig 2013, El País

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moviment 15-M Modifica l'enllaç a Wikidata
Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Moviment 15-M