Moviment Unionista
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | partit polític  | ||||
| Ideologia | feixisme | ||||
| Alineació política | ultradreta | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1948 | ||||
| Data de dissolució o abolició | 1994 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | European Social Movement (en)  | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
El Moviment Unionista (MU), (Union Movement en anglès) va ser un partit polític d'extrema dreta fundat al Regne Unit per Oswald Mosley l'any 1948.
Abans de la Segona Guerra Mundial Oswald Mosley havia creat la Unió Britànica de Feixistes (British Union of Fascists, BUF), fundada l'any 1932 i prohibida per les autoritats britàniques l'any 1940.[1] La BUF volia concentrar el comerç dins de l' Imperi Britànic, mentre que el Moviment Unionista va intentar emfatitzar la importància de desenvolupar un nacionalisme europeu, enlloc d'un nacionalisme reduït basat en un país. Això ha fet que el Moviment Unionista es caracteritzi com un intent de Mosley de començar de nou la seva vida política adoptant polítiques més democràtiques i internacionals que aquelles amb les que havia estat associat anteriorment. El Moviment Unionista ha estat descrit com a postfeixista per antics membres com Robert Edwards, el fundador de l' Acció Europea pro-Mosley, un grup de pressió britànic i diari mensual.[2]
L'activitat de Mosley després de la guerra
[modifica]Havent estat el líder del BUF a la dècada de 1930, s'esperava que Mosley tornés per liderar l'extrema dreta. Tanmateix, va romandre al marge de la política durant la postguerra immediata. Es va dedicar a escriure i va publicar la seva primera obra, My Answer (1946), en la que argumentava que havia estat un patriota que havia estat injustament castigat, ja que havia estat empresonat per les seves activitats polítiques, i finalment alliberat el 20 de Novembre del 1943.[1] A My Answer i en la seva seqüela de 1947, The Alternative, Mosley va començar a defensar una integració entre les nacions d' Europa. Això era l'inici de la seva campanya "Europa una nació", que buscava una Europa unida forta com a contrapès al creixent poder dels Estats Units i la Unió Soviètica.
Europa, una nació
[modifica]Mosley percebia un creixement lineal dins de la història britànica i veia Europa com una única nació. Per tant, argumentava que era "part d'un procés orgànic de la història britànica", ja que Gran Bretanya s'havia unit en una sola nació i que el destí nacional de Gran Bretanya era unir tot el continent.[3]
A més, va preveure un sistema de govern de tres nivells, encapçalat per un govern europeu electe, per organitzar la defensa i l'economia corporativista. La continuació dels governs nacionals i d'un conjunt de governs locals encara es considerava necessària per tal d'aconseguir identitats independents.
Les idees de Mosley no eren noves, ja que els conceptes d'una Nació Europa i Eurafrika (la mateixa idea però amb parts del nord d'Àfrica incloses com a sectors naturals de l'esfera d'influència tradicional d'Europa) ja estaven creixent a la clandestinitat alemanya de la postguerra. A més, la República Social Italiana de Benito Mussolini havia tornat a les arrels del feixisme amb un intent de sistema econòmic corporatiu durant la seva breu existència. No obstant això, Mosley va ser el primer a expressar les idees en anglès, i no va ser cap sorpresa quan va tornar a l'activisme polític l'any 1948 amb la creació del Moviment Unionista.
Formació del partit
[modifica]
Després de l'alliberament dels feixistes empresonats al final de la Segona Guerra Mundial, es van formar diversos grups d'extrema dreta. Sovint eren antisemites i van intentar aprofitar els esdeveniments violents que tenien lloc a la Palestina Mandatòria. Es van organitzar grans reunions a les zones jueves de l'est de Londres i altres llocs, que sovint van ser dissoltes violentament per grups antifeixistes com el Grup 43.[4] Cinquanta-un grups separats associats amb el feixisme es van unir sota el lideratge de Mosley en el Moviment Unionista (MU), innaugurat en una reunió a Farringdon Hall, a Londres, l'any 1948. Els quatre grups principals eren la Lliga Britànica d'Ex-Servicemen i Dones de Jeffrey Hamm, la Lliga de Defensa Imperial d'Anthony Gannon, la Unió per la Llibertat Britànica de Victor Burgess i els Fills de Sant Jordi de Horace Gowing i Tommy Moran, tots ells dirigits per ex-membres de la BUF. Un altre membre dels primers anys va ser Francis Parker Yockey, un estatunidenc que havia anat a Anglaterra per buscar l'ajuda de Mosley per publicar la seva obra escrita. Yockey va dirigir breument la Secció de Contacte Europeu del MU, tot i que va marxar després d'una disputa amb Mosley.
El Moviment Unionista també era conegut pels seus intents de reclutar irlandesos que vivien a Gran Bretanya: Mosley va escriure un pamflet l'any 1948, El dret d'Irlanda a unir-se en entrar a la Unió Europea.[5][6] També hi va haver vincles entre la MU i el partit nacionalista irlandès i profeixista Ailtirí na hAiséirghe (Arquitectes de la Resurrecció), i Mosley va escriure articles per al seu diari Aiséirghe.
El 1948, el partit va fer desfilar 1.500 seguidors per Camden[4] i es va presentar a les eleccions locals de l'any següent a Londres. Tanmateix, a excepció de les localitats de Shoreditch i de Bethnal Green, on van obtenir un 15,7% i un 7,7% respectivament als districtes disputats, el MU va obtenir un rendiment molt deficient i no va aconseguir cap representació.[7] El Moviment Unionista va decaure com a partit polític, i l'assistència a les reunions va disminuir fins a ser insignificant. Desil·lusionat per la dura oposició a la qual es va enfrontar al MU l'any 1951 Mosley es va exiliar autoimposadament a Irlanda.[8]
Un membre del Moviment Unionista anomenat FB Price-Heywood va ser elegit regidor a Grasmere, Lake District, Cumbria, durant les eleccions locals de 1953, però va ser un èxit poc freqüent pel partit, i el MU no va obtenir cap escó parlamentari.
El Moviment Unionista va publicar diversos setmanaris i revistes mensuals, com ara Union, Action (també el títol del setmanari d'abans de la guerra del New Party i la British Union of Fascists), Attack, Alternative, East London Blackshirt,<i id="mwqg">The European</i> i National European.
Darrers dies
[modifica]Juntament amb la seva política interna, Mosley va continuar treballant per aconseguir el seu objectiu d'Europa com a nació i el 1962 va assistir a una conferència a Venècia on va ajudar a formar un Partit Nacional d'Europa, juntament amb el Reichspartei alemany, el Mouvement d'Action Civique, la Jove Europa de Bèlgica i el Moviment Social Italià (MSI). Adoptant el lema "Progrés - Solidaritat - Unitat", el moviment tenia com a objectiu treballar estretament per una major unitat entre els estats europeus, però al final no va tenir gaire èxit, ja que només el MSI va tenir èxit a nivell nacional.
Mosley es va presentar de nou a les eleccions de 1966, aquesta vegada a la circumscripció de Shoreditch i Finsbury. Però, obtenint només el 4,6% dels vots, Mosley va abandonar l'escena a partir de llavors, tot i que va seguir sent el líder oficial del MU fins al 1973. El MU, cada cop més marginat, va continuar fins a la dècada de 1970 i encara defensava una Europa com a nació, però no tenia cap influència real i no aconseguia captar suport per a les seves polítiques.
Un breu renaixement semblava possible després que el UM fes un canvi de nom i passés a dir-se Action Party l'any 1973, nom amb el qual va lluitar per sis escons a les eleccions del Greater London Council. Sota el lideratge de Jeffrey Hamm, el partit esperava una mena de renaixement, però va patir greus danys el 1974 quan un membre destacat, Keith Thompson, i els seus seguidors es van dividir per formar la League of Saint George, un moviment no partidista que afirmaven que era la veritable continuació de les idees de Mosley. Amb una part considerable dels seus membres perduda feia temps a favor del National Front, l'Action Party va abandonar la política electoral i el 1978 es va convertir en l'Action Society, que actuava com una editorial en lloc d'un partit polític. El grup va continuar fins a la mort de Hamm el 1994, quan es va retirar el finançament de la vídua de Mosley, Diana Mitford. L'Action Society es va dissoldre llavors, cosa que va representar la fi definitiva del Moviment Unionista.
Resultats electorals
[modifica]Cambra dels Comuns
[modifica]| Any electoral | nombre de seients impugnat |
Nombre total de vots | % de vots a escons disputats |
Nombre d'escons guanyats | Rang |
|---|---|---|---|---|---|
| 1959 | 1 |  2.821 |
8,1% |
= 0 | 13 |
| 1966 | 4 | 4.075 |
 3,7% |
= 0 | 14 |
Referències
[modifica]- 1 2 Cronin, Mike. The failure of British fascism: the far right and the fight for political recognition. London: Macmillan press, 1996. ISBN 978-0-333-64674-8.
- ↑ Flannagan, S. «WHAT HAPPENED TO BRITISH UNION OF FASCISTS LEADER OSWALD MOSLEY AFTER WWII?». Grunge. Static Media, 14-08-2022. [Consulta: 16 juliol 2023].
- ↑ Row, R. Oswald Mosley, Briton, Fascist, European Arxivat 2 April 2008 a Wayback Machine.
- 1 2 Archive Hour, BBC Radio 4, first broadcast 19 April 2008.
- ↑ «Irelands Right to Unite». www.oswaldmosley.com. [Consulta: 30 maig 2021].
- ↑ «Oswald Mosely. Ireland’s right to unite when entering European Union, [1948 | Discover Our Archives]». archives.shef.ac.uk. [Consulta: 30 gener 2026].
- ↑ Woollard, John. Twentieth Century Local Election Results. Volume 2: Election Results for London Metropolitan Boroughs 1931-1962. Local Government Chronicle Elections Centre, 2000. ISBN 0948858273.
- ↑ Walsh, Maurice The Dublin Review, Spring 2007, p. 3.