Moviment d'Alliberament Nacional Basc

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióMoviment d'Alliberament Nacional Basc
Dades base
Tipus entitat organització
Modifica dades a Wikidata
Herriko Taberna de Bilbao exhibint la llista il·legalitzada d'ANB a les eleccions municipals de 2007

Moviment d'Alliberament Nacional Basc (en basc: Euskal Nazio Askapenerako Mugimendua) és el terme que fa referència al conglomerat d'organitzacions de caràcter social, polític, sindical i militar que propugnen, conjuntament, la independència i el socialisme al País Basc. Hi ha una àmplia varietat d'organitzacions que tenen diferents nivells de vinculació a l'espai polític abertzale d'esquerres. El mot es va popularitzar els anys 80 i 90.

El MANB ha patit des de finals de la dècada del 1990 una persecució judicial que ha portat a la presó molts dels seus dirigents i ha il·legalizat moltes de les organitzacions, però no totes. Generalment les accions judicials eren a causa de la connexió amb els lligams directes entre el grup armat Euskadi Ta Askatasuna (ETA) i moltes d'aquestes organitzacions, així com l'exaltació o apologia de les accions armades d'ETA, que el MANB es negava a condemnar.

Totes elles s'aplegaven políticament al voltant de la coalició Herri Batasuna (HB), creada el 1979 i que després canvià el nom pel d'Euskal Herritarrok (EH) i Batasuna. Les altres organitzacions que formen part del moviment són:

  • Partits polítics:
  • Sindicats:
    • LAB (Comissió Obrera Nacionalista, LAB) sindicat assambleari fundat el 1975.
  • Altres organitzacions:
    • Askapena: Son les brigades internacionalistes i solidàries de l'esquerra abertzale, visiten països com Veneçuela, Cuba i Palestina i duen a terme tasques solidàries.
    • Koordinadora Abertzale Sozialista (KAS) considerada l'aparell polític del MANB, els seus membres són els que han dut a terme les negociacions amb el govern espanyol.
    • Gestoras Pro-Amnistía, encarregada de donar suport als presos polítics bascos.
    • Abertzale Sozialista Komiteak (ASK), creat el 1976, que potencia la lluita per l'idioma i els presos.
    • Jarrai, fundat el 1979, secció juvenil, considerada la pedrera de futurs militants d'ETA, molts d'ells avesats en la kale borroka.[1]
    • Egizan secció femenina creada el 8 de març del 1988 com a evolució d'Aizan o Mujeres KAS.
    • Ikasle Abertzaleak, secció estudiantil.
    • Herriko tabernas són tabernes que funcionen com a seus socials del moviment.
    • Etxerat: és una associació de familiars de presos. Les principals activitats de l'organització de l'esquerra abertzale Etxerat, són oferir suport als familiars dels presos i fer campanya per defensar els drets dels presoners i dels seus familiars.
  • Premsa:
    • Egin, clausurat sota l'acusació d'apologia del terrorisme.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moviment d'Alliberament Nacional Basc Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Interior mantiene que Jarrai es "el banquillo y la cantera de ETA"» (en castellà). El País, 22-02-2002. [Consulta: 16 octubre 2013].