Higienisme

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Moviment higienista)
Salta a la navegació Salta a la cerca

L'higienisme és un corrent que comença a mitjan del segle xix en conseqüència del progrès de la medicina i de la comprensió de la propagació de malalties, primer al Regne Unit.[1] El moviment reorienta el valor donat als aliments, begudes, a l'aire respirat, al descans, a la neteja.[2]

Ja el 1842 es va suposar un lligam causal entre l'alta freqüència d'epidèmies i la insalubritat de l'habitatge als densos barris obrers en un informe del parlament britànic, que va ser la base d'una de les primeres lleis sobre la salut pública sis anys més tard.[3] La hipòtesi es va confirmar pels descobriments mèdics, com ara els bacteris el 1865 per Louis Pasteur (1822-1895) i la descoberta de llur paper en les malalties infeccioses com la tuberculosi i la còlera per Robert Koch (1843-1910).

El hygienisme ha revolucionat el conjunt de les societats occidentals i les seves implicacions són variades: medicina, arquitectura, urbanisme, esport, drets socials, etc. Es pot posar al seu actiu el clavegueram, la recollida de deixalles, profilaxi, banys públics, xarxa d'aigua potable, l'higene als hospitals, l'higiene corporal… Es propapaga l'activitat física i l'excursionisme com un un mitjà de mantenir la salut, tot i que queda un privilegi, com que les classes obreres no tenien gaire temps de lleure.[4]

Pel que fa a l'urbanisme, les teories higienistes preconitzaven de minvar la densitat per tal de «fer circular l'aire». Es tractava sobretot d'obrir les ciutats intra muros sovint delimitades per antigues fortificacions. Es desenvolupa el concepte de la ciutat jardí[5] que Josep Maria Coll i Bacardí va introduir a Terrassa,[6] o Cebrià Montoliu a Barcelona[7] entre molts altres.[8] El desenvolupament del transport públic i la supressió del toc de queda –moltes ciutats tancaven les portes al vespre fins ben entrat al segle xix– van contribuir a desdensificar a poc a poc els cascs històrics sobrepopulats,[9] tot i que va ser sobretot la classe benestant que el va aprofitar per deixar la ciutat insalubre.

Conseqüències[modifica]

El corrent va contribuir amb unes conseqüències:

Pere Felip i Monlau (1808-1870) inicia el moviment a Catalunya. El 1887 Lluís Comenge presideix la nova Acadèmia d'Higiene i Francesc Castells i Ballespí crea la Revista d'Higiene i Política Sanitària el 1890.[10] També va inspirar Ildefons Cerdà.[11]

El 1904 s'organitza a París el primer Congrés internacional de sanejament i de salubritat de l'habitatge[12] El 1906 va seguir el primer en llengua catalana: el Congrés d'Higiene de Catalunya organitzat per Felip Proubasta i Masferrer i August Pi i Sunyer.[13]

El cobriment de certs braços de rius com ara el Sena a París o el Zenne a Brussel·les,[14] que servien de clavegueram obert amb aigua contaminada, solució de fortuna per manca de tècniques de despol·lució de l'aigua, i que només desplaçava el problema a les ciutats més avall i finalment al mar. Des de principi del segle xxi proliferen les iniciatives per reobrir i renaturalitzar aquests rius matats i sebollits.[15]

De vegades es profitava l'argument higiènic per justificar transformacions urbanístiques d'«embelliment estratègic» més aviat pensades per raons militars i per controlar més fàcilment la població —com ara la reforma urbana de París iniciada per Georges Eugène Haussmann– o fomentar l'especulació immobiliària en caçar fora la classe obrera cap a la periferia barata, fenomen ja criticat molt aviat, entre d'altres per Walter Benjamin (1892-1940).[16][17][18]

Pere Felip i Monlau (1808-1870) inicia el moviment a Catalunya. El 1887 Lluís Comenge presideix la nova Acadèmia d'Higiene i Francesc Castells i Ballespí crea la Revista d'Higiene i Política Sanitària el 1890. També va inspirar Ildefons Cerdà.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «higienisme». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Vigarello, Georges. Le sain et le malsain santé et mieux-être depuis le Moyen Âge (en francès). París: Éd. du Seuil, DL 1993. ISBN 978-2-02-020113-1. 
  3. Chadwick, Edwin. «1842 Report on the Sanitary Condition of the Labouring Population of Great Britain» (en anglès). Cambra dels Comuns del Regne Unit. [Consulta: 27 agost 2020].
  4. Salas, Pere «L'higienisme va revolucionar Palma». Ara Balears, 22-02-2020.
  5. Howard, Ebenezer. Garden cities of to-morrow.. nova edició comentada 1965. Cambridge, Mass.,: M.I.T. Press, 1898-1902. ISBN 978-0-262-58002-1. 
  6. Meca i Acosta, Benito; Partida i Amores, Natividad. «Casa Coll i Bacardí, Terrassa. Investigación histórica de una casa modernista», 2010.
  7. «la Ciutat Jardí». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana., entre d'altres.
  8. Romero i Martínez, Txema «Les ciutats jardí a Catalunya o l'urbanisme noucentista: Bellaterra. Una ciutat jardí entre el Noucentisme i la modernitat». Serra d'Or, 717, 2019, pàg. 32–35. ISSN: 0037-2501.
  9. El concepte de distanciació social és relativament recent, però exprimeix la mateixa idea, així com la vulnerabilitat de les classes pobres de mantenir la distància necessària en cas d'epidèmies, per l'elevat cost de l'habitatge o del lloguer.«The Unequal Cost of Social Distancing» (en anglès). John Hopkins University. [Consulta: 27 agost 2020].
  10. «Els metges higienistes de Catalunya». Revista COMB. Col·legi de Metges de Bardelona. [Consulta: 27 agost 2020].
  11. «Ildefons Cerdà, la teoria higienista i el cub atmosfèric». Museu d'Història de Barcelona. [Consulta: 27 agost 2020].
  12. Rousset, J. (ed.). Premier Congrès international d'assainissement et de salubrité de l'habitation: Organisé sous les auspices de la Société française d'hygiène, avec le concours de la Société centrale der architectes français et de la Société des architectes diplômés par le gouvernement. (en francès). París: Société française d'hygiène, 1905, p. 733. 
  13. «Congrés d'Higiene de Catalunya». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. «De Zenne – de centrale lanen» (en neerlandès). Brussels City Museum. [Consulta: 27 agost 2019].
  15. «Eerste heropenlegging van de Zenne in het Brussels Gewest gepland voor 2019 [El 2019 es reobrirà un primer tram del Zenne a la Regió Brussel·lenca]» (en nl). Govern de la Regió de Brussel·les, 09-02-2018. [Consulta: 27 agost 2020].
  16. Benjamin, Walter. Paris, capitale du XIXe siècle : le livre des passages. ISBN 2-204-03157-7. 
  17. Espinosa, Horacio «Les vertus de la violence. La légitimation d'un projet de rénovation urbaine par le néo-hygiénisme» (en francès). Espaces et sociétés, 3, 2017, pàg. 173-186.
  18. Benjamin, Walter. Paris arcades = Pariser passagen. Ostfildern: Hatje Cantz, 1927-. ISBN 978-3-7757-2894-2. 

Bibliografia[modifica]