Moviment per l'habitatge de Catalunya

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

El moviment per l'habitatge és un moviment polític que es comença a organitzar a principis de segle XXI i s'enforteix després de la crisi del 2008. Té com a objectiu garantir que tothom tingui un habitatge digne i també resoldre de manera col·lectiva, mitjançant el suport mutu i la solidaritat, els problemes relacionats amb l'habitatge.

A Catalunya està estès per tot el territori. Té força sobretot a Barcelona i l'Àrea Metropolitana i a altres nuclis de població importants de la resta del territori.

Any rere any, tot i començar sent un moviment sobretot enfocat a resoldre el problema de les hipoteques, ha anat evolucionant i actualment involucra qualsevol problema relacionat amb l'habitatge com els problemes derivats per l'impagament del lloguer o l'ocupació.

Actualment és un dels moviments socials amb més persones involucrades a tota Catalunya.

Història[modifica]

L'any 1932 hi ha una vaga de lloguers històrica a Barcelona, on 100.000 llogaters no paguen el lloguer per la pobresa i atur que hi havia en aquell moment. La repressió és gran i hi ha 20 morts. Tot i això, l'articulació d'aquesta vaga no estava realitzada per cap plataforma ni sindicat específicament d'habitatge, sinó pels Comitès de Defensa Econòmica, lligats al sindicat CNT.[1]

No és fins a l'any 2006 que el moviment comença a articular-se realment i no és una resposta circumstancial a la crisi. A Catalunya es pot dividir en dues grans etapes, una que comprèn els primers anys de la crisi econòmica del 2008 fins al naixement dels sindicats d'habitatge dels barris i ciutats i l'altre des d'aquell moment fins a l'actualitat.

Inicis[modifica]

El moviment "contemporani" s'origina l'any 2006 amb el naixement del col·lectiu 500x20 de Barcelona amb l'objectiu que per cada 500 habitatges construïts a l'estat 20 fossin de protecció oficial, tot i que posteriorment van transcendir aquest objectiu per actuar com una assemblea d'habitatge.[cal citació]

Després de la crisi econòmica i hipotecària a Espanya, moltes famílies es troben que no poden pagar la hipoteca per falta d'ingressos. És llavors quan neix per respondre a aquest problema la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) el febrer del 2009.[2] 

Un dels objectius principals de la PAH era aconseguir la dació en pagament, ja que les famílies que eren desnonades estaven encara lligades a la seva propietat i havien de seguir pagant la hipoteca, encara que no no visquessin allà. L'altre gran objectiu era aconseguir aturar els desnonaments dels membres del col·lectiu.  

Per aconseguir això la PAH comença a passar a l'ofensiva i protagonitza escarnis contra banquers i propietaris de pisos, accions contra oficines de bancs i immobiliàries[3] i comencen a assistir els dies dels desnonaments per obstruir el pas als funcionaris i policia que volien executar desnonaments, aturant-ne molts i protagonitzant les primeres escenes de violència a desnonaments per part de la policia.[4]

Una altra estratègia que utilitzen per poder reallotjar a les famílies desnonades és la d'ocupar pisos buits, mitjançant la Comissió interna "Obra Social".[cal citació]

La seva campanya més important, però, és la de la seva ILP per l'habitatge digne, que es porta en l'àmbit estatal. Després de molts anys de lluita i de la recollida de més d'un milió de firmes i d'escarnis contra el Partit Popular, el 2018 és portada a tràmit al Congrés dels diputats.[5]

Primeres escissions[modifica]

Durant els primers anys del moviment, el discurs de la PAH és sempre proper a què la solució al problema de l'habitatge es troba en poder tirar endavant solucions a través de les institucions.[6] Això crea debats interns dins del col·lectiu entre els qui mantenen aquesta postura de lluita per lleis que siguin beneficioses pel moviment i entre els que defensen que s'ha de crear un moviment paral·lel actualitzat i transformat.[cal citació]

Amb l'arribada de Podemos al Congrés dels Diputats i la victòria d'Ada Colau, antiga portaveu de la PAH[7] a l'alcaldia de Barcelona, aquests debats s'accentuen encara més, i culminen l'any 2017 amb l'expulsió de 22 membres de l'Obra Social de la PAH Barcelona.[8]  

Els membres expulsats creen l'"Obra Social Barcelona",[9] una plataforma que en col·laboració amb altres xarxes i col·lectius d'habitatge té com a objectiu garantir el dret a un habitatge digne per tothom i descriminalitzar l'okupació. Actualment tenen tres blocs on viuen famílies de l'Obra Social: el Bloc la Bordeta, el Bloc Llavors i el Bloc Jahnela.[10]

Descentralització del moviment: Els sindicats de barri i de llogateres[modifica]

A partir del 2015, un problema es comença a incrementar més en oposició als problemes amb les hipoteques, que va en descens: el del lloguer. Si la tònica als primers anys de la crisi era que hi havia hagut una inflació molt gran amb el preu dels pisos, ara la inflació es donava amb els lloguers.[11]

És llavors quan paral·lelament als problemes interns a la PAH, comencen a néixer els primers sindicats d'habitatge independents de la Plataforma als barris i ciutats.[cal citació]

Sindicats barrials i locals[modifica]

El 2015 es creen l'Oficina d'Habitatge Popular de Gràcia i el Sindicat de barri del Poble-Sec, que actua, entre altres coses, com a sindicat d'habitatge. A partir d'aquell moment comencen a aparèixer més sindicats als barris de Barcelona, sent els més rellevants el Grup d'Habitatge de Sants, format el 2017, el Sindicat d'Habitatge de Vallcarca, format també el 2017 el Sindicat d'Habitatge del Raval, format el 2018 o el Sindicat d'Habitatge de Sant Andreu, format també el 2018, entre molts d'altres.

També es formen altres col·lectius com diferents Plataformes d'Afectats per la Crisi i el Capitalisme (PACC) a partir del 2015 a llocs com Mataró o Sant Adrià o la Xarxa del Baix Maresme el 2018.[cal citació]

Sindicat de Llogaters[modifica]

El 2017 es forma el Sindicat de Llogaters per poder donar resposta als alts preus dels lloguers a Catalunya.[12] Des d'aquell moment comencen a expandir-se sobretot per Barcelona i la seva àrea metropolitana, tenint seccions a Badalona, Girona, l'Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Sabadell, Rubí, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Sant Cugat, Montcada i Reixac i Barcelona.[13]

1r Congrés de l'habitatge de Catalunya[modifica]

El 2019 s'inicia el Primer Congrés de l'Habitatge a Catalunya, organitzat des de col·lectius d'habitatge d'arreu de Catalunya.[14] Després d'una etapa de debats temàtics des del març, al 16 i 17 de novembre se celebra el congrés. El programa que hi surt del congrés es basa en 4 punts:

  1. L'aturada de tots els desnonaments.
  2. Una rebaixa dels preus dels lloguers.[15]
  3. Expropiació de pisos de bancs, fons voltors i grans propietaris per crear un parc d'habitatge de lloguer públic i social.
  4. Construir moviment popular.[16]

Vaga de lloguers estatal[modifica]

El març del 2020, per causa de la crisi per la pandèmia de la Covid, l'atur puja i els ingressos a moltes llars descendeixen a causa dels acomiadaments i ERTE. És llavors quan es gesta a escala estatal una vaga de lloguers per poder forçar al govern a què prengui mesures per poder solucionar aquest problema, i de forma quasi unànime els diferents col·lectius d'habitatge li donen suport.[cal citació]

Al 10 de setembre s'aprova al Parlament de Catalunya la llei de regulació dels lloguers.[17]

Guerra a Cerberus[modifica]

Des del Congrés d'Habitatge s'havia marcat com a gran enemic el fons voltor Cerberus, un fons d'inversió americà que estava protagonitzant molts processos de desnonaments per la gran quantitat d'immobles que tenia a Catalunya. Amb la tornada de desnonaments previstos entre el 14 i 18 de setembre del 2020, que estaven xifrats en 149, un dels habitatges que anaven a ser desnonats era propietat d'Oleguer Pujol, fill de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol. És llavors quan al 28 del mateix mes, comença la campanya Guerra a Cerberus.[18]

La campanya està caracteritzada per la utilització de vestits vermells, inspirats al vestuari dels personatges de la sèrie La Casa de Papel, que els membres dels col·lectius d'habitatge utilitzen quan assisteixen a aturar un desnonament del fons voltor, aconseguint-ne aturar la gran majoria d'ells.

La campanya també convoca una acció a la seu d'Haya Real State per reclamar una solució a totes les persones afectades dels sindicats per desnonaments del fons voltor el 30 de novembre, on assisteixen centenars de persones durant tot el dia.[19]

Referències[modifica]