Moxa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aplicació de moxa. Imatge de 1867

La moxibustió (xinès simplificat i xinès tradicional: 灸, pinyin: jiǔ) és un tractament que forma part de la medicina tradicional xinesa. Fa servir fulles pulveritzades, secades i triturades de la planta Altimira (Artemisa vulgaris) a la que es dóna forma de cilindre anomenat moxa. Juga un rol important en els sistemes de medicina tradicional de la Xina, Japó, Corea, Vietnam, Tíbet i Mongòlia. L'altimira normalment s’envelleix i es mol fins convertir-la en pols, bé per a cremar-la, bé per a donar-li forma d’uns cilindres que recorden a cigars. En ocasions el fa servir de manera indirecta, amb agulles d'acupuntura, i en d'altres es crema prop de la pell del pacient.

El 16 de novembre de 2010, la Unesco declarà la moxibustió i l'acupuntura xinesa com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat[1]

Terminologia[modifica]

Les primeres ressenyes occidentals de la moxibustió es poden trobar a les cartes i informes escrits pels missioners portuguesos del Japó durant el segle XVI. Ho anomenaven botão de fogo (botó de foc), un terme usat pels estris cauteritzadors occidentals de cap rodó. Hermann Buschoff, que publicà el primer llibre occidental sobre la matèria en 1674, usà la pronunciació japonesa mogusa. Com que la u es pronuncia sense força, l'anomenà "moxa". Autors posteriors mesclaren "moxa" amb el terme llatí combustio (combustió).[2] [3]

El terme de la planta altimira utilitzat per a produir moxa és ài o àicǎo (艾, 艾草) en xinès i yomogi (蓬) en japonès. els noms xinesos per la moxibustió són jiǔ (灸) o jiǔshù (灸術); el japonès fa servir els mateixos caràcters i pronunciació amb kyū and kyūjutsu. En coreà es llegeix tteum (뜸). El folklore coreà atribueix el sorgiment de la moxibustió al llegendari emperador Dangun[4]

Moxibustió al Museu Museorum de Michael Bernhard Valentini's (Frankfurt am Main, 1714)
Primera pàgina del llibre de Hara Shimetarō Efectes de la moxa en l'hemoglobina i recompte de glòbuls vermells. Iji Shinbun, núm 1219, 10 Set. 1927. (resum en Esperanto)

Teoria i pràctica[modifica]

Els practicants fan servir moxa per a encalentir regions i punts d'acupuntura amb la intenció d'estimular l'organisme ajudar a estimular el flux de sang i qi. Alguns creuen que pot tractar les condicions associades amb les "deficiències fredes" o "yang" de la medicina xinesa.[5] Es diu que la moxibustió mitiga el fred i la humitat del cos. A nivell hospitalari, en alguns casos es fa servir per a ajudar al posicionament "de cap" del fetus que es presenta girat [6][7]

Els historiadors de la medicina asseguren que la moxibustió és prèvia a l'acupuntura, i el suplement de la moxa és posterior al 200 a.C. Els practicants afirmen que la moxibustió és especialment efectiva en el tractament de problemes crònics, debilitat i en gerontologia. Bian Que (fl. circa 500 a.C.), un dels més famosos doctors de la Xina clàssica i el primer especialista en moxibustió, discutia els beneficis de la moxa en l'acupuntura en la seva obra clàssica Bian Que Neijing.[8] En ella assegurava que aquest tractament duia noves energies al cos, tractant tant excessos com deficiències, però també advertia contra l'ús de l'acupuntura en certs pacients debilitats, assegurant que amb la manipulació de les agulles es podia perdre massa energia.

Una altra obra clàssica, Gao Huang Shu (膏肓俞) s'especialitza només en oferir indicacions de la moxa sobre un únic punt (穴).

Hi ha diferents mètodes de moxibustió. Tres d'ells són l'aplicació directa amb abrasió, l'aplicació directa sense abrasió i l'aplicació indirecta. La primera consisteix en col·locar un petit con de moxa sobre la pell en un punt d'acupuntura i cremar-lo fins que arribi a la pell (causant una cremada). En l'aplicació directa sense abrasió es retira la moxa abans que cremi la pell, tot i que roman bastant de temps sobre aquesta. En la moxibustió indirecta se sosté un cigar fet de moxa a prop del punt d'acupuntura per a encalentir la pell, o bé se sosté en una agulla d'acupuntura per a encalentir-la.[9] També hi ha moxa adhesiva.

Investigació mèdica[modifica]

La primera publicació científica moderna sobre la moxibustió fou escrita en 1927 per el metge japonès Hara Shimetarō, que dugué a terme una investigació sobre els efectes hematològics de la seva aplicació. Dos anys més tard, la seva tesi doctoral sobre aquest assumpte fou acceptada per la Facultat de Medicina de la Universitat Imperial de Kyushu.[10] La darrera publicació de Hara aparegué en 1981.[11]

Assajos controlats aleatoritzats de l’any 1998 suggereixen que la moxibustió sola, en combinació amb l’acupuntura, o en combinació amb la versió cefàlica externa pot ser efectiva per a variar la presentació de natges dels nadons.[12] El mecanisme d’acció proposat és que la moxibustió provoca l’alliberament de l’estrogen placentari i les prostaglandines, que condueixen a les contraccions uterines que canvien la posició del nadó. Una revisió Cochrane d’aquests estudis trobà que diferien massa per a dur a terme una metanàlisi i sol·licità més proves experimentals. [13]

S’han realitzat revisions sistemàtiques de la moxibustió per al tractament del dolor,[14] el càncer,[15] l'accident cerebrovascular,[16] l'estrenyiment,[17] la colitis ulcerosa[18] i la hipertensió.[19] Aquestes revisions sistemàtiques han trobat que els estudis són de baixa qualitat i els positius podrien ser deguts a un biaix de publicació.[20] D’acord amb la Societat Americana del Càncer, «l’evidència científica disponible no recolza les afirmacions de que la moxibustió és eficaç per a prevenir o tracter el càncer o qualsevol altra malaltia».

Usos paral·lels de l'artemisa[modifica]

Alguns pobles indígenes nord-americans com els Chumash feien servir l'artemísia, juntament amb altres herbes, per a fer bastons d'smudging i en altres rituals similars.[21] Els europeus creien que les bruixes el feien servir per a provocar els somnis lúcids i viatges astrals.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moxa Modifica l'enllaç a Wikidata

]

Referències[modifica]

  1. «La acupuntura y la Ópera de Pekín consolidan a China en el primer lugar de la lista de la Unesco». La Vanguardia., 17-11-2010 [Consulta: 30 març 2019].
  2. Wolfgang, Michel «Far Eastern Medicine in Seventeenth and Early Eighteenth Century Germany». Gengo bunka ronkyū 言語文化論究. Kyushu University, Faculty of Languages and Cultures, 20, 2005, pàg. 67–82. DOI: ISSN: 1341-0032 [Consulta: 30 març 2019].
  3. Li, Zhaoguo. English Translation of Traditional Chinese Medicine: Theory and Practice. 上海三联书店, 2013, p. 11. ISBN 978-7-5426-4084-0. 
  4. Needham, J; Lu GD. Celestial lancets: a history and rationale of acupuncture and moxa. Routledge, 2002, p. 262. ISBN 0-7007-1458-8.. 
  5. «Moxibustion». Yinova. [Consulta: 30 març 2019].
  6. Muñoz Sellés, Ester; Monreal Barba, Maria; Beatriz Gauna, Olga; de Molina Fernández, Inma; Casas, Joan Carles «Moxibustión en la malposición fetal». Matronas Profesión, 4, 12, 2011, pàg. 104-109 [Consulta: 30 març 2019].
  7. Coyle ME, Smith CA, Peat B «Versión cefálica con moxibustión para la presentación podálica». Cochrane, 16-05-2012 [Consulta: 30 març 2019].
  8. Fundamentos de Acupuntura y Moxibustion de China. Ediciones en lenguas extrangeras Beijing, 2004. ISBN 9787119031811 [Consulta: 30 març 2019]. 
  9. «Moxibustion». Acupuncture Today. [Consulta: 30 març 2019].
  10. «Moxibustion's effect on blood chemistry». [Consulta: 30 març 2019].
  11. Watanabe, Shinichiro; Hakata, Hiroshi; Matsuo, Takashi; Hara, Hiroshi; Hara, Shimetaro «Effects of Electronic Moxibustion on Immune Response I». Zen Nihon Shinkyu Gakkai zasshi, 1, 31, 1981, pàg. 42-50. DOI: 10.3777/jjsam.31.42. [Consulta: 30 març 2019].
  12. Francesco Cardini, MD; Huang Weixin, MD «Moxibustion for correction of breech presentation: A randomized controlled trial». JAMA, 18, 280, 11-11-1998, pàg. 1580-1584. DOI: 10.1001/jama.280.18.1580 [Consulta: 30 març 2019].
  13. Coyle, M. E.; Smith, C. A.; Peat, B «Cephalic version by moxibustion for breech presentation». Cochrane Database of Systematic Reviews, 2012. DOI: 10.1002/14651858.CD003928.pub3 [Consulta: 30 març 2019].
  14. Lee, Myeong Soo; Choi, Tae-Young; Kang, Jung Won; Lee, Beom-Joon; Ernst, Edzard «Moxibustion for Treating Pain: A Systematic Review». The American Journal of Chinese Medicine, 5, 38, pàg. 829. DOI: 10.1142/S0192415X10008275 [Consulta: 30 març 2019].
  15. Lee, Myeong Soo; Choi, Tae-Young; Park, Ji-Eun; Lee, Song-Shil; Ernst, Edzard «Moxibustion for cancer care: A systematic review and meta-analysis». BMC Cancer, 10, 130, 2010. DOI: 10.1186/1471-2407-10-130.. PMID: 20374659 [Consulta: 30 març 2019].
  16. Lee, M. S.; Shin, B.-C.; Kim, J.-I.; Han, C.-h.; Ernst, E. «Moxibustion for Stroke Rehabilitation: Systematic Review». Stroke, 4, 24, 2010. DOI: 10.1161/STROKEAHA.109.566851. PMID: 20150551 [Consulta: 30 març 2019].
  17. Lee, Myeong Soo; Choi, Tae-Young; Park, Ji-Eun; Ernst, Edzard «Effects of moxibustion for constipation treatment: A systematic review of randomized controlled trials». Chinese Medicine, 5, 28, 2010. DOI: 10.1186/1749-8546-5-28. PMID: 20687948 [Consulta: 30 març 2019].
  18. Lee, Dong-Hyo; Kim, Jong-In; Lee, Myeong Soo; Choi, Tae-Young; Choi, Sun-Mi; Ernst, Edzard «Moxibustion for ulcerative colitis: A systematic review and meta-analysis». BMC Gastroenterology, 10, 36, 2010. DOI: 10.1186/1471-230X-10-36.. PMID: 20374658. [Consulta: 30 març 2019].
  19. Kim, Jong-In; Choi, Jun-Yong; Lee, Hyangsook; Lee, Myeong Soo; Ernst, Edzard «Moxibustion for hypertension: A systematic review». BMC Cardiovascular Disorders, 10, 33, 2010. DOI: 10.1186/1471-2261-10-33.. PMID: 20602794 [Consulta: 30 març 2019].
  20. Lee, Myeong Soo; Kang, Jung Won; Ernst, Edzard «Does moxibustion work? An overview of systematic reviews». BMC Research Notes, 3, 284, 2010. DOI: 10.1186/1756-0500-3-284.. PMID: 21054851 [Consulta: 30 març 2019].
  21. Timbrook, Janice. Chumash Ethnobotany: Plant Knowledge among the Chumash People of Southern California, 2007. ISBN 978-1-59714-048-5.