Mrs. Parkington

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mrs. Parkington
Fitxa tècnica
Direcció Tay Garnett
Protagonistes Greer Garson
Walter Pidgeon
Direcció artística Randall Duell i Cedric Gibbons
Producció Leon Gordon
Guió Robert Thoeren i Polly James adaptació de la novel·la de Louis Bromfield
Música Bronislau Kaper
Fotografia Joseph Ruttenberg
Muntatge George Boemler
Vestuari Valles i Adrian
Productora MGM
Distribuïdora Metro-Goldwyn-Mayer
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1944
Durada 124 minuts
Idioma original anglès
Color pel·lícula en blanc i negre
Temàtica
Gènere Drama romàntic
Palmarès
Nominacions Oscar a la millor actriu secundària
Oscar a la millor actriu
Més informació
IMDB Fitxa 6.9/10 stars
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Mrs. Parkington és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Tay Garnett, estrenada el 1944.

Argument[modifica | modifica el codi]

L'àvia i cap de família d'una saga que va acumular una gran fortuna narra la seva vida, exemple de la creació de l'imperi americà. Entre 1875 i 1938 va passar de la misèria a la riquesa, i es va veure immersa en un món d'esnobisme, infidelitats i disputes familiars. Una dona ambiciosa que desitja pertànyer tant sí com no a l'alta societat, per la qual cosa contreu matrimoni amb un home ric.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Crítica[modifica | modifica el codi]

La història comença amb Miss Garson com a una vigorosa matriarca que recorda els problemes d'una prole d'hereus decadents. I recorda afectuosament la seva pròpia lluita com la dona d'un multimilionari. Recorda com el Major Parkington, un home de la mineria, es fa ric amb les mines de plata de Nevada. Recorda com ella i Parkington van marxar a Nova York, i com ella i el Major van estar separats un parell de vegades a causa de la seva tossudesa i violència, però com sempre tornava a ella a causa de la seva bondat i seny i perquè era realment un home bo. De tota manera, la Metro ho va deixar en un alt nivell moral, quan podia haver destrossat la figura del Major. Però sap precisament què fer-ne sobre els problemes de la seva parasitària descendència.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. CROWTHER, BOSLEY. The New York Times. Mrs. Parkington (en anglès). The New York Times, 13 d’octubre de 1944. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema