Mi d'Hèrcules

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Mu Herculis)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'estrellaMi d'Hèrcules
Nomenclatura
Bayerμ Her Modifica el valor a Wikidata
Flamsteed86 Her Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióHèrcules Modifica el valor a Wikidata
Format perMu Herculis (en) Tradueix, * mu.02 Her (en) Tradueix i UCAC2 41560249 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)17h 46m 27.51s[1] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)27° 43' 14.3004''[1] Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Codis de catàleg

Mi d'Hèrcules (μ Herculis) és un sistema estel·lar a la Constel·lació d'Hèrcules de magnitud aparent +3,42. Encara que no té nom propi habitual, en l'astronomia xinesa era coneguda com Kew Ho, «Els Nou Rius».[2] S'hi troba a només 27,4 anys llum del sistema solar. L'estel conegut més proper a aquest sistema és Gliese 686, distant 4,5 anys llum, mentre que la lluent Vega (α Lyrae), s'hi troba a 7,3 anys llum d'ella.[3]

Mi d'Hèrcules és un sistema triple o quàdruple, l'estel principal del qual, Mi d'Hèrcules A (LHS 3326 / GJ 695 A), és una estrella subgegant groga de tipus espectral G5IV amb una temperatura efectiva d'aproximadament 5.500 K. Fins fa poc estava en la seqüència principal però està començant a créixer, evolucionant cap a una gegant vermella.[4] De massa poc major que la del Sol, la seva lluminositat és 2,7 vegades major que la lluminositat solar —considerant la radiació infraroja emesa— i el seu radi equival a 1,76 radis solars. Gira sobre si mateixa almenys 10 vegades més de pressa que el Sol, amb un període de rotació inferior a 4,3 dies. Com a conseqüència d'això mostra activitat magnètica i és una font emissora de rajos X. El seu contingut metàl·lic és superior al solar, sent el seu índex de metal·licitat [Fe/H] = +0,20.[5][6]

Altres dues components del sistema formen una binària la separació de la qual respecte a Mi d'Hèrcules A és d'almenys 300 ua.[5] Aquesta binària empra uns 3.445 anys a completar una òrbita entorn de la subgegant groga.[7] Mi d'Hèrcules B (LHS 3325 / GJ 695 B) és una freda nana roja de tipus espectral M3.5V.[8] La seva temperatura efectiva és de 3.300 K i la seva lluminositat bolomètrica amb prou feines suposa el 5% de la del Sol.[9] Mi d'Hèrcules C (GJ 695 C) també és una nana vermella una mica més petita i menys lluminosa que la component B. La separació mitjana entre les components B i C és de 2,2 ua —encara que l'excentricitat de l'òrbita fa que aquesta varie entre 1,5 i 3,6 ua—, sent el seu període orbital de 43 anys.[10][5]

Hom pensa que, a més, Mi d'Hèrcules A té una companya invisible molt propera a ella. Denominada Mi d'Hèrcules Ab, pot tenir un cinquè de la massa solar, completant una òrbita entorn de Mi d'Hèrcules A cada 64 anys.[7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «The 2001 US Naval Observatory Double Star CD-ROM. I. The Washington Double Star Catalog» (en anglès). Astronomical Journal, 6, desembre 2001, pàg. 3466–3471. DOI: 10.1086/323920.
  2. Allen, Richard Hinckley. «Hercules». A: Courier Dover Publications. Star Names — Their Lore and Meaning (en anglès), 1889, p. 563. ISBN 0-486-21079-0. 
  3. Mu Herculis (Solstation)
  4. «Mu Herculis A» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 31 desembre 2020].
  5. 5,0 5,1 5,2 «Mu Herculis» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 31 desembre 2020].
  6. Soubiran, C.; Bienaymé, O.; Mishenina, T. V.; Kovtyukh, V. V. «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants». Astronomy and Astrophysics, 480, 1, 2008. pp. 91-101.
  7. 7,0 7,1 Tokovinin, A. «Comparative statistics and origin of triple and quadruple stars». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 389, 2, 2008. pp. 925-938.
  8. «Mu Herculis B» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 31 desembre 2020].
  9. Morales, J. C.; Ribas, I.; Jordi, C. «The effect of activity on stellar temperatures and radii». Astronomy and Astrophysics, 478, 2, 2008. pp. 507-512.
  10. «Mu Herculis C» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 31 desembre 2020].