Muerte de un ciclista

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaMuerte de un ciclista
Muerte d'un ciclista
Muerte de un ciclista.JPG
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Juan Antonio Bardem
Protagonistes
Director artístic Enrique Alarcon
Producció Manuel Goyanes Martínez
Dissenyador de producció Enrique Alarcón
Guió Luis F. de Igoa, J. A. Bardem
Música Isidoro Maiztegui
Fotografia Alfredo Fraile
Muntatge Margarita Ochoa
Productora Cesareo Gonzalez (Madrid-Espanya) / Trionfal Cine (Roma-Itàlia)
Distribuïdor Janus Films Tradueix
Dades i xifres
País d'origen Espanya
Itàlia
Estrena 1954
Durada 100 min
Idioma original castellà
Color en blanc i negre
Descripció
Gènere Drama
Lloc de la narració Madrid

IMDB: tt0048394 Filmaffinity: 406123 Allocine: 12784 Rottentomatoes: m/368451809 Allmovie: v83309 TCM: 645363
Modifica les dades a Wikidata

Muerte de un ciclista és el títol d'una pel·lícula italo-espanyola de Juan Antonio Bardem estrenada el 1955. Aquesta pel·lícula va ser l'objecte de la censura franquista.

Argument[modifica]

Esposa d'un ric industrial, Maria-Jose és l’amant d'un professor d'universitat, Juan. En un dels seus passejos amb cotxe, ella mata accidentalment un obrer que va en bicicleta i fuig. Profundament trastornat, el seu amant intenta convèncer-la de reconèixer a la policia la seva culpabilitat. Després d'una explicació tempestuosa, Maria-Jose fingeix acceptar. Però, havent portat Juan al lloc de l'accident, l'acaba assassinant, atropellant-lo amb el seu cotxe. Tement perdre l'avió que ha de prendre per acompanyar el seu marit, condueix a gran velocitat, intenta evitar un ciclista i cau en un barranc.

Repartiment[modifica]

Premis[modifica]

Comentari[modifica]

  • La intriga qui hauria pogut ser l'objecte, o d'un pur melodrama mundà, o d'una pel·lícula negra, és essencialment tractat per Juan Antonio Bardem com un mirall, revelador dels costums burgesos espanyols sota el franquisme. Una pel·lícula d'estil visual refinat, en el qual destacarà en la presència captivadora de Lucia Bosè. Si s'ha parlat, a propòsit d'aquesta pel·lícula, d'una semblança amb Crònica d'un amor de Michelangelo Antonioni, es deu molt a l'actuació de l'actriu italiana. Per a George Sadoul, la pel·lícula es «lliga sobretot al realisme crític de les millors novel·les espanyoles de 1880-1930. »

Enllaços externs[modifica]