Muggsy Spanier

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMuggsy Spanier
Muggsy Spanier Nick's New York 1946-.jpg
Muggsy Spanier tocant la trompeta en el Nick's New York (1946) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementFrancis Joseph Julian "Muggsy" Spanier
9 novembre 1901 Modifica el valor a Wikidata
Chicago (Illinois) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 febrer 1967 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Sausalito (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres noms"Muggsy"
Activitat
OcupacióTrompetista de Jazz
Activitat1921 Modifica el valor a Wikidata –
GènereJazz Modifica el valor a Wikidata
InstrumentTrompeta
Segell discogràficMercury Records Modifica el valor a Wikidata
Artistes relacionatsSig Meyers - Elmer Schoebel
Joe Kayser - Ray Miller
Ted Lewis - Ben Pollack

IMDB: nm0816835 Spotify: 0u61vtGdkaLTguZ5mVxLjK iTunes: 1579881 Musicbrainz: 3c4b619e-29ec-4f07-adaf-403a01b15f2d Discogs: 309979 Allmusic: mn0000605992 Modifica els identificadors a Wikidata

Muggsy Spanier (Chicago, Illinois, 9 de novembre de 1906 - Sausalito, Califòrnia, 12 de febrer, 1967) fou un trompetista de jazz estatunidenc.

Començà tocant la bateria i el cornetí en una orquestra de poca categoria. Més tard ingressà en els conjunts d'Elmer Schoebel (1921), Sig Meyers (1922-24), Joe Kayser (1925-26), Ray Miller (1928), Ted Lewis (1929-36), amb qui va fer una gira per França i Gran Bretanya (1930), i amb Ben Pollack (1936-38). Després va patir una greu malaltia que, per un breu temps, el va tenir allunyat de la música. Abans del 1940, havia format el seu conjunt, Mugsy Spanier and Hs Ragtime Band, en què Muggsy Spanier tocava el cornetí, conjunt que arribà a ser un dels millors –-format exclusivament per get blanca— en ressuscitar l'antiga música negra. Els seus enregistraments foren en el seu temps vertaders models antològics per als puritans, exigents i contraris a algunes tècniques noves que més tard s'imposaren.

Havent tornat amb Ted Lewis el 1940, s'uní després a Bob Crosby. Es tractava, en tots cas, de compromisos passatgers, ja que mantindria les seves actuacions, a Nova York, amb la seva gran orquestra, fins al 1944. Entre aquesta data i 1948 treballà en petites formacions, moltes vegades en la Nick’s Tavern. Aparegué en un sextet, després del 1949. Era un imitador perfecte de l'estil dels negres, especialment el de Louis Armstrong i Tommy Ladnier.

En els bons temps del jazz, abans d'Armstrong, assistia, amb Jack Teagarden, Eddie Condon, Joe Sullivan, Gene Krupa i altres blancs, a admirar en King Oliver en el Lincoln Gardens. Emprà un estil de <vibrato> accentuat i d'ampla freqüència, que produïa una sensació especial de força volum, del que, per exemple, feia ús de la introducció de Relaxin At The Touro. Contribuí en gran manera el moviment nomenat Dixieland Revival.

Enregistrà amb Red McKenzie, Ted Lewis, Ben Pollack, Sidney Bechet, Mel Stizel, Pee Wee Russell, George Wettling, els Chicago Rhythim Kings, els Stomp Six, els Bucktown Five i la seva pròpia formació.

S'ha de constatar que l'any 1924, junt amb Volly De Faut van realitzar unes primitives gravacions discogràfiques, en el que es pot considerar la prehistòria de la discografia.[1]

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Muggsy Spanier