Muhàmmad (nom)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Muhàmmad és un nom masculí àrab —en àrab محمد, Muḥammad— que literalment significa «ple d'elogis», «molt lloat», «molt lloable».[1] Si bé Muhàmmad és la transcripció normativa en català del nom en àrab clàssic,[2] també se'l pot trobar transcrit, sobretot per influència de la pronunciació dialectal o en altres llengües, Mohammad (sobretot a Iran, Afganistan i Pakistan), Muhammad, Muhammed, Mohamed, Mohammed, Mohamad, Muhamed, Mahammad...[3] Com a nom del darrer profeta de l'islam és un nom molt usual entre els musulmans d'arreu del món, arabòfons o no; aquests darrers l'han adaptat a les característiques fòniques i gràfiques de la seva llengua: en albanès, Muhamet; en àzeri, Məhəmməd; bosnià, Mehmed; en amazic cabil, Muḥemmed; en català medieval, Maoma, Mahomet, Mafomet; en ful, Muhammadu; en indonesi, Muhammad; en karakalpak, Muxammed; en kazakh, Мұхаммед; en kurd, Mihemed; en serbocroat, Мѐхмед/Mehmed; en somali, Maxamed; en soninke i altres llengües de l'Àfrica occidental, Mamadu o Mamadou; en sorani, محەمەد; en tàtar, Мөхәммәт; en turc modern, Mehmet; en turc otomàمحمد (Meḥmed); en uzbekMuhammad.

Muhàmmad/Mahoma[modifica | modifica el codi]

Únicament com a nom del darrer profeta de l'islam, existeixen formes pròpies en molts idiomes europeus. En català, aquesta forma és Mahoma, compartida també per altres llengües com l'aragonès, l'asturlleonès, el castellà, l'eusquera o el gallec. Altres formes en altres idiomes són: Mahomet, en francès; Μωάμεθ (Moameth), en grec; Maometto, en italià; Mahometus, en llatí; Maomet, en occità; Maomé, en portuguès. Totes aquestes formes, tanmateix, solament es poden usar per a referir-se a aquest personatge històric.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Etimològicament es tracta del participi passiu (ism maful) del verb hàmmada (حمد, ḥammada), «lloar molt», cf. Corriente, Federico. Diccionario árabe-español. Madrid: Instituto Hispano-Árabe de Cultura, 1977, p. s.v. "حمد". ISBN 8460008428. , i Cortés, Julio. Diccionario de árabe culto moderno: Árabe-español. Madrid: Gredos, 1996, p. s.v. "حمد" (Biblioteca Románica Hispánica). ISBN 8424917944. 
  2. Vegeu aquí les normes de transcripció simplificada dels mots àrabs.
  3. Excepte en el cas de personalitats àrabs contemporànies que hagin usat personalment transcripcions específiques i singulars del seu nom, es recomana, sobretot per als personatges històrics, emprar sempre la forma catalana normativa.