Muhàmmad Khan

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMuhàmmad Khan
Biografia
Naixementsegle XIV Modifica el valor a Wikidata
Mort1339 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicMongols Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaChingissid (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Muhammad Khan (+ 16 de juliol de 1338) fou un khan ilkhànida proclamat pel jalayírida Hasan Buzurg.La seva genealogia el presenta com a descendent de Hulagu a través del seu fill Banu Chen, que fou el pare de Tajo (Tayo), pare de Muhammad, pare de Bu Tughluq, pare de Muhammad Khan.

Nomenament[modifica]

Quan el jalayírida Shaykh Hasan Buzurg va optar a disputar el poder aliat al ex governador del Diyar Bakr Hajji Taghay i a altres amirs opoats a la facció dels oirats liderada per Ali Padshah i el seu candidat Musa Khan, va cridar a un príncep hulugeida de nom Muhàmmad Khan amb el que es va trobar a Tabriz on el va fer coronar. El govern d'Anatòlia el va deixar al seu lloctinent, que ja havia estat governador, Ala al-Din Eretna. Segons el oficial mameluc al-Umari (+1339), Shaykh Hasan era amir al-Umara i beglerbeg (posicions que abans havien tingut Kutlugh Shah sota Ghazan Khan i Amir Coban sota Oldjeitu) i, com a tal, disposava d'un nombre important de forces.

Es va intentar un compromis entre les dues faccions que no va reeixir i finalment la batalla es va lliurar el 24 de juliol de 1336 a Qara Durra o Qarā Durrah, prop d'Ālādāgh, resultant vencedor Hasan Burzurg i el seu protegit Muhàmmad Khan. Inicialment Ali Padshah va proposar a Hasan que els dos khans pretendents lliuressin batalla sense el suport dels dos amirs, que es retirarien a una posició a les altures, a lo que Hasan s'hauria mostrat d'acord i es va retirar amb els seus dos mil cavallers a una eminència propera; la batalla es va lliurar i els oirats van obtenir una victòria completa (entre els seguidors de Muhàmmad Khan hi havia molts georgians i cristians d¡'Àsia Menor) i els derrotats foren perseguits pels vencedors; Ali Padshah es va dirigir al riu per fer les seves ablucions i les seves tropes es van treure les armadures i el van seguir; Hasan se'n va adonar i amb els seus dos mil cavallers va carregar contra ells i va matar a Ali Padshah; Musa va fugir i Muhàmmad Khan, que havia fugit, quan es va assabentar de les noves noticies, va retornar.

Ḥājī Ṭaghāy ibn Sūtāy va recuperar el Diyar Bakr incloent Mosul i Akhlat; Hasan es va assegurar el control de les tropes oirats i també l'autoritat a Bagdad. Hasan va enviar al seu naib Kara Husun i al amir uigur Akurpukh en persecució de Musa Khan i els seus i ell mateix es va dirigir cap a Tabriz on va entrar sense lluita; Hasan va enviar a amir Pir Husein Coban (fill d'Amir Coban) a Sultaniya a buscar a la princesa (vídua d'Abu Said) Delsad Khatun que estava sota custòdia d'Ali Padshah, i quan va arribar a Tabriz, Hasan s'hi va casar (en compensació de que Hasan havia hagut de entregar la seva esposa Bagdad Khatun al khan Abu Said el 1327).

Hasan Buzurg Jalair enfronta a Togha Temur[modifica]

Hasan va entrar en conflicte amb algun dels emirs, especialment amb l'uigur Igrandj (a alguna font és esmentat com Apurkukh o Aparkukh, l'amir abans esmentat que va perseguir a Musa). Igrandj i els seus partidaris es van aliat amb els amirs del Khurasan (província mongola) Shaykh Ali ibn Ali Kurshdji,[1] Ali Jafar i Arghun Shah,[2] que van proclamar com khan a Togha Temur (Ilkhànida) un descendent de Kaydu establert al Gurgan, el 1337, llegint la khutba en el seu nom. Els khurasànides amb Togha Temur al front, es van dirigir a l'Azerbaidjan, i pel camí se'ls va unir el pretendent Musa Khan, que disposava del suport dels oirats amb els que vivia refugiat. Els dos pretendents van acordar el repartiment de Pèrsia;[3] però quan van enfrontar batalla amb Hasan Buzurg foren derrotat a la riba del Garmarud (a l'oest de Miyana)[4] el 14 de juliol de 1337. Togha Temur es va retirar [5] a Bistam al Gurgan on va seguir governant com a nominal khan ilkhànida reconegut a Gurgan i Mazanderan i en diversos moments al Khurasan. Musa Khan també va fugir però fou capturat quatre dies després i executat immediatament (18 de juliol de 1337).

Emergència dels cobànides[modifica]

Hasan Buzurg va haver d'enfrontar a la família rival dels cobànides que dirigida per Hasan Kücük (Hasan Kucik) va iniciar un moviment per obtenir poder. Alguns dels cobànides o clients d'aquests, van abandonar el servei del jalayàrida Hasan Buzurg.

Ja hem vist que inicialment els cobànides estaven al servei de Hasan Buzurg i Pir Husein fou enviat a buscar a la princesa Delsad Khatun a Sultaniya. Un membre de la família, Shaykh Hasan, anomenat Kučik (el Petit o el Jove, en contraposició a Buzurg, el Gran o el Vell), que vivia a territori de l'Àsia Menor, va apel·lar a la memòria del seu pare Timurtaix, que havia estat executat pels mamelucs, i va fer veure que estava viu i havia retornat d'Egipte, fent servir a un esclau de nom Karashuri que hi tenia una gran semblança.[6] La seva mare va declarar que el reconeixia i es va renovar el matrimoni i el fill va caminar al costat del cavall del pare i de la mare en processó. Això va fer creure a molta gent que era veritat i molts partidaris es van començar a reunir amb Hasan Kucik que aviat va decidir marxar cap a l'Azerbaidjan on estava Hasan Buzurg i el centre de l'estat ilkhànida/jalayírida. Hasan Buzurg, en tenir noticies, va marxar cap a Naxçıvan (a l'Arran) per fer front a l'amenaça.

Els revoltats van derrotar a Buzurg a Alataq o Aladagh (prop de Nakhichevan) el 16 de juliol de 1338.[7] La regió de Tabriz (i tot Azerbaidjan) fou ocupada i Muhammad Khan fou capturat i executat.[8] Hasan Buzurg va retorar a Tabriz.

Notes[modifica]

  1. Que era governador de la part occidental
  2. Fill d'Amir Nawruz, al seu torn fill d'Amir Arghun Agha dit el gran
  3. La part oriental per Togha Temur i la occidental per Musa
  4. Miyana està situada a uns 100 kms a l'est de Maragha
  5. Es diu que ja abans de començar la batalla
  6. es diu fins i tot que podria ser un fill bastard
  7. Shajrat Ul Atrak: Or the Genealogical Tree of the Turks and Tatars dona com a data el 20 dhul-hidja, el a dir el 17 de juliol, "del mateix any", el 738 (1338)
  8. Shajrat Ul Atrak: Or the Genealogical Tree of the Turks and Tatars a la pàgina 318 explica això però poc abans, a la pàgina 315, indica que "el sultà" (no indica a qui es refereix) va morir de mort natural i fou enterrat a Maragha; en aquest cas està clar que amb "el sultà" no es referia al khan.

Enllaços externs[modifica]

  • William Bayne Fisher, "The Cambridge History of Iran"
  • Peter Jackson, "Jalayerids" a Encyclopaedia Iranica
  • Jalayirids: Dynastic State Formation in the Mongol Middle East, per Patrick Wing