Muhammad II ibn al-Husayn

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMuhammad II ibn al-Husayn
Mohammed Bey.jpg
Muhammad II
Nom original(ar) محمد باي بن حسين
Biografia
Naixement18 setembre 1811
Bardo
Mort22 setembre 1859 (48 anys)
La Marsa
  Bei de Tunis 

30 maig 1855 – 22 setembre 1859
← Ahmad I ibn MustafàMuhàmmad III al-Sadik →
Activitat
OcupacióPolític
Família
FamíliaHusaynita de Tunísia
FillsMuhammad V al-Nasir
PareAl-Husayn II ibn Mahmud
GermansMuhàmmad III al-Sadik i Ali Muddat ibn al-Husayn
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Muhammad II ibn al-Husayn (àrab أبو عبد اله محمد باشا باي, Tunis 18 de setembre de 1811- La Marsa 20 de setembre de 1859) fou bey de Tunis de la dinastia husaynita de Tunísia de 1855 a 1859. Era general de divisió de l'exèrcit otoma des del 1840.

Ahmad I ibn Mustafà va morir sense fills (el seu únic fill havia mort infant) el 30 de maig de 1855. La successió va passar a Muhammad II que era fill d'al-Husayn II ibn Mahmud. Com a ministre principal tenia a Mustafà Khaznadar que fou mantingut, però en va nomenar d'altres per llocs importants entre els quals Khayr al-Din Paixà que després l'havia de succeir. La Porta otomana li va concedir el rang de mariscal el dia 7 d'agost de 1855.

Era un partidari declarat de les reformes interiors, i va establir l'impost de la madjba o capitació, promulgant el 10 de setembre de 1857 el Pacte Fonamental que seguia l'exemple del Khatt-i hümayun de l'Imperi Otomà del 1856, que establia la llibertat de culte (després que un jueu havia estat executat per blasfèmia amb precipitació) i de comerç i la igualtat davant la llei, i permetia als estrangers adquirir propietats al país i desenvolupar qualsevol activitat econòmica. Per decret de 30 d'agost de 1858 es va crear la municipalitat de Tunis formada per un president (el general Husayn), un vicepresident, un secretari i dotze membres escollits pel bey entre els notables locals musulmans; el mateix dia es va decretar el dret d'expropiació per causa d'utilitat pública

Va morir el 22 de setembre de 1859 i el va succeir el seu germà Muhammad III ibn al-Husayn, conegut com a Muhammad III al-Sadik.

Bibliografia[modifica]

  • El Mokhtar Bey, Les Beys de Tunis 1705-1957. Tunis, 2002.