Muhyí-d-Din al-Maghribí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Muhyí-d-Din al-Maghribí
Naixement vers 1220
probablement Al-Àndalus
Mort 1283
Maragha
Ocupació Matemàtiques i Astronomia
Influències de Nàssir-ad-Din at-Tussí
Va influir a Nicolau Copèrnic
Modifica dades a Wikidata

Muhyí-I-Mil·la-wa-d-Din Yahya ibn Muhàmmad ibn Abi-x-Xukr al-Maghribí al-Andalussí al‐Qurtubí, més conegut simplement com a Muhyí-d-Din al-Maghribí —en àrab Muḥyī I-Milla wa d-Dīn Yaḥyà b. Muḥammad b. Abī x-Xukr al-Maḡribī al-Andalusī al‐Qurṭubī— va ser un matemàtic i astrònom d’origen andalusí del segle xiii, que va viure i treballar a Damasc (Síria) i a l'observatori astronòmic de Maragha (Iran).

Vida[modifica | modifica el codi]

No es coneix gran cosa de la vida de Muhyí-d-Din, que es va veure afectada per les guerres constants de la seva època. Se sap que va estudiar les lleis religioses de l'escola malikita, molt influent a Al-Àndalus en la seva època. També és conegut que va viure a Damasc fins al 1258, on va escriure el Tāj al‐azyāj ('La corona dels llibres astronòmics').

El 1258, va arribar a Maragha com a hoste d'Hülegü Khan, el nét de Genguis Khan que havia convertit la ciutat en la capital del seu imperi. Va participar en la construcció del gran observatori de Maragha i va formar part de l'equip científic que, sota el comandament de Nàssir-ad-Din at-Tussí, el va dirigir.

Obra[modifica | modifica el codi]

Moltes de les seves obres no han estat encara estudiades[1] i no es pot fer un balanç complet de la seva obra i la seva influència.

En el camp de les matemàtiques, els seus llibres més coneguts són el Kitab shakl al-qaa (Llibre sobre el teorema de Menelau) i el Risala fa kayfiyyat istikhraj al-juib al-waqi’a fi͗l-d’ira (Tractat sobre el càlcul dels sinus). En aquest darrer, utilitza el mètode d'interpolació per a calcular el sinus de 1º i l'aproxima amb quatre decimals exactes, aconseguint un valor molt ben aproximat de . També són importants els seus comentaris crítics d'obres clàssiques de la matemàtica grega com els Elements d'Euclides (amb un intent de demostració del cinquè postulat),[2] les Esfèriques de Teodosi, les Còniques d'Apol·loni i les Esfèriques de Menelau.

En el camp de l'astronomia, a part de tres taules astronòmiques (zij), va escriure dos compendis de l'Almagest (Khulasat al-Majistí i Talkhís al‐Majistí), una descripció de la construcció i ús de l'astrolabi (Tassa al-aurlab), un tractat sobre càlculs astronòmics (Maqala fi istikhraj ta'dl al‐nahar wa sa'at al‐mashriq wa‐l‐dʾir min al‐falak) i un tractat sobre els principis rectors del moviment dels estels (Muqaddamat tata’allaqu barakat al-kawakib).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Comes, Mercè a Thomas Hockey et al. (eds.). The Biographical Encyclopedia of Astronomers. Springer. New York, 2007. Pàgina 548
  2. Una transcripció de la demostració es pot veure a: Jaouiche, Khalil. La Théorie des Parallèles en Pays d’Islam. Vrin. Paris, 1986. ISBN 2-7116-0920-0. Pàgines 250 i ss

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Comes, Mercé.. Ibn Abī ʾl‐Šukr al‐Magribī, Abū ʿabd Allāh a Lirola, Jorge et al. (eds.) Enciclopedia de Al-Andalus: Diccionario de autores y obras andalusíes. Fundación El Legado Anadalusí. Granada, 2002. ISBN 9788493205188.
  • Dorce, Carlos. El Tāy̆ al-azyāy̆ de Muḥyī al-Dīn al-Maghribī. Universitat de Barcelona – Institut Millàs Vallicrosa. Barcelona, 2003.
  • Jaouiche, Khalil. La Théorie des Parallèles en Pays d’Islam. Pàgines 118-119. Vrin. Paris, 1986. ISBN 2-7116-0920-0

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]