Muhàmmad al-Bukharí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaimam Modifica el valor a Wikidata
Muhàmmad al-Bukharí

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) محمد بن إسماعيل البخاري Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 juliol 810 Modifica el valor a Wikidata
Bukharà (Califat Abbàssida) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r setembre 870 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Samarcanda (Califat Abbàssida) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAl Bukhari Memorial (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam i sunnisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCiència del hadit Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómuhàddith, alfaquí, ulema, poeta, historiador Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsÀhmad ibn Hànbal, Alí ibn al-Madiní, Yahya ibn Maïn, Ishaq ibn Rahwayh i ad-Darimí Modifica el valor a Wikidata
AlumnesMúslim ibn al-Hajjaj, Ibn Abi-Àssim i at-Tirmidhí Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
PareIsmaïl ibn Ibrahim Modifica el valor a Wikidata

Muhàmmad ibn Ismaïl ibn Ibrahim ibn al-Múghira al-Bukharí —persa: محمد بن اسماعيل بن ابراهيم بن مغيره بن بردزبه بخاری—, conegut simplement com Al-Bukharí o Imam Bukharí, (Bukharà, 810 - volts de Samarcanda, 870),[1] [2] va ser un erudit musulmà d'origen persa. És l'autor del recull de hadits anomenat Sahih Bukharí, recull considerat pel sunnisme com el més autèntic de tots.[3][4] Per això és considerat el muhaddith musulmà més important de la història de l'islam sunnita.

Nascut a Bukhara, a l'actual Uzbekistan, Al-Bukhari va començar a aprendre hadit de ben jove. Va viatjar pel califat abbàssida i va aprendre amb diversos erudits contemporanis influents. Bukhari va memoritzar milers de narracions de hadit, compilant el Sahih al-Bukhari l'any 846. Va passar la resta de la seva vida ensenyant el hadit que havia recollit. Cap al final de la seva vida, Bukhari va enfrontar-se a les afirmacions que apuntaven que l'Alcorà havia estat creat i es va exiliar de Nishapur. Posteriorment, es va traslladar a Khartank, prop de Samarcanda.

Sahih al-Bukhari és venerada com la col·lecció de hadit més important de l'islam sunnita. Sahih al-Bukhari juntament amb Sahih Muslim, una col·lecció de hadit de l'estudiant musulmà d'Al-Bukhari ibn al-Hajjaj, es coneixen junts com els Sahihayn (àrab: صحيحين) i són considerats pels sunnites com els llibres més autèntics després de l'⁣Alcorà. Forma part del Kutub al-Sittah, les sis col·leccions de hadit més apreciades de l'islam sunnita.

Biografia[modifica]

Família i joventut[modifica]

Muhammad ibn Ismail al-Bukhari al-Ju'fi va néixer després de la pregària del divendres 21 de juliol de 810 (13 Shawwal 194 AH) a la ciutat de Bukhara al Gran Khorasan a l'actual Uzbekistan.[5][6][7][8] El seu pare era Ismail ibn Ibrahim, un erudit dels hadit que tenia com a professors Màlik ibn Anas, Abd Allah ibn al-Mubarak i Hammad ibn Salamah.[9][10] Ismail va morir mentre Al-Bukhari era un nen. El besavi d'Al-Bukhari, Al-Mughirah, es va establir a Bukhara després d'acceptar l'islam de mans del governador de Bukhara, Yaman al-Ju'fi. Com era costum, es va convertir en un mawla de Yaman, i la seva família va continuar portant la nisba "al-Ju'fi".[11]

El pare d'Al-Mughirah, Bardizbah (persa: بردزبه), és el primer avantpassat conegut d'Al-Bukhari segons la majoria dels estudiosos i historiadors. Bardizbah era un magus zoroastrià. Taqi al-Din al-Subki és l'únic erudit que va nomenar el pare de Bardizbah, que es deia Bazzabah (persa: بذذبه). Poc se sap d'ambdós excepte que eren perses i seguien la religió del seu poble.[12] Els historiadors tampoc han trobat cap informació sobre l'avi d'Al-Bukhari, Ibrahim ibn al-Mughirah (àrab: إبراهيم ابن المغيرة).[12]

Viatges i educació[modifica]

Segons l'estudiós i historiador contemporani de hadit Al-Dhahabi, al-Bukhari va començar a estudiar hadit l'any 821 dC. Va memoritzar les obres d'⁣Abd Allah ibn al-Mubarak quan encara era un nen i va començar a escriure i narrar hadit quan encara era adolescent. L'any 826 dC, a setze anys, Al-Bukhari va fer el Hajj amb el seu germà gran i la seva mare vídua.[13][14] Al-Bukhari es va quedar a la Meca durant dos anys, abans de traslladar-se a Medina on va escriure Qadhāyas-Sahābah wa at-Tābi'īn, un llibre sobre els companys de Mahoma i els tabi'un. També va escriure Al-Tārīkh al-Kabīr durant el seu temps a Medina.[13]

Se sap que Al-Bukhari va viatjar a la majoria dels centres d'aprenentatge islàmics importants del seu temps, com ara Síria, Kufa, Bàssora, Egipte, Iemen i Bagdad. Va estudiar amb destacats erudits islàmics com Ahmad ibn Hanbal, Ali ibn al-Madini, Yahya ibn Ma'in i Ishaq ibn Rahwayh. Al-Bukhari va memoritzar més de 600.000 narracions de hadit.[10][15]

Darrers anys i mort[modifica]

« L'Alcorà és el discurs de Déu, no creat, i els actes dels homes són creats »
— Al-Bukhari

Segons Jonathan Brown, després d'Ibn Hanbal, Al-Bukhari havia declarat que "recitar l'⁣Alcorà és un element creatiu". Mitjançant aquesta afirmació, Al-Bukhari havia buscat una resposta alternativa a les doctrines dels mutazilites i va declarar que l'element de la creació s'aplica només als humans, no a la Paraula de Déu. Les seves declaracions van ser rebudes negativament per destacats erudits hadit i va ser expulsat de Nixapur.[16][17][18] Al-Bukhari, tanmateix, només s'havia referit a l'acció humana de llegir l'Alcorà, quan, segons es diu, va afirmar que la seva recitació de l'Alcorà havia estat creada" (àrab: لفظي بالقرآن مخلوق).[19][20] Al-Dhahabi i al-Subki van afirmar que Al-Bukhari havia estat expulsat a causa de la gelosia de certs estudiosos de Nishapur.[21] Al-Bukhari va passar els últims vint-i-quatre anys de la seva vida ensenyant el hadit que havia recollit. Durant la mihna, va fugir a Khartank, un poble prop de Samarcanda, on va morir el divendres 1 de setembre de 870.[13][22] La seva tomba es troba dins del mausoleu de l'imam Bukhari[23] a Hartang, Uzbekistan, a 25 quilòmetres de Samarcanda. Va ser restaurat l'any 1998 després de segles d'abandonament i estar en un estat ruïnós. El complex del mausoleu consta de la tomba d'Al-Bukhari, una mesquita, una madrassa, una biblioteca i una petita col·lecció d'Alcorans. La làpida moderna del mausoleu a nivell del terra d'Al-Bukhari és només un cenotafi, la tomba real es troba dins d'una petita cripta sota l'estructura.[24]

Obres[modifica]

Els viatges d'Al-Bukhari buscant i estudiant hadit.

Sahih al-Bukhari es considera l'obra mestra d'Al-Bukhari. Es tracta d'una col·lecció d'aproximadament 7.563 narracions de hadit en 97 capítols que creen una base per a un sistema complet de jurisprudència sense l'ús del dret especulatiu. El llibre és molt rellevant entre els musulmans sunnites, i la majoria dels estudiosos sunnites el consideren com el segon llibre principal, només després de l'⁣Alcorà en termes d'autenticitat. Es considera una de les col·leccions d'hadit més autèntiques, fins i tot per davant de Muwatta Imam Malik i Sahih Muslim. Al costat d'aquest últim, Sahih al-Bukhari és conegut com un dels ' Sahihayn (Dos Sahihs )' i junts formen part del Kutub al-Sittah.[25] Una de les històries més famoses del Sahih al-Bukhari és la història de la primera revelació de Mahoma.

Al-Bukhari va escriure tres obres en què parlava dels narradors d'hadit pel que fa a la seva capacitat per transmetre el seu material. Aquests són Al-Tārīkh al-Kabīr, Al-Tarīkh al-Awsaţ i Al-Tarīkh al-Ṣaghīr. D'aquests, Al-Tārīkh al-Kabīr està publicat i és conegut, mentre que Al-Tarīkh al-Ṣaghīr es va perdre.[26] Al-Dhahabi cita Al-Bukhari que va dir: “Quan vaig fer divuit anys, vaig començar a escriure sobre els companys i els tabi'un i les seves declaracions. [...En aquell moment també vaig escriure un llibre d'història a la tomba del Profeta a la nit durant la lluna plena."[14] Els llibres als quals es fa referència aquí eren Qadhāyas-Sahābah wa at-Tābi'īn i Al-Tārīkh al-Kabīr. Al-Bukhari també va escriure al-Kunā sobre patronímics, i Al-Ḍu'afā al-Ṣaghīr sobre narradors senzills de hadit.[27] Al-Adab al-Mufrad és una col·lecció de narracions de hadit sobre ètica i costums.[25][28]

En resposta a les acusacions que va patir durant la seva mihna, Al-Bukhari va compilar el tractat Khalq Af'āl al-'Ibād, la primera representació tradicionalista de la posició adoptada per Ahmad ibn Hanbal, en la qual Al-Bukhari explica que l'Alcorà és El discurs increat de Déu, tot mantenint que Déu crea les accions humanes, com havien insistit els sunnites en els seus atacs a la posició de lliure albir de Qadariyah. La primera secció del llibre informa de narracions d'estudiosos anteriors, com Sufyan al-Thawri, que afirmaven la doctrina sunnita de la naturalesa increada de l'⁣Alcorà i condemnaven qualsevol que tingués la posició contrària com a Jahmi o Kāfir. La segona secció afirma que els actes dels homes es creen, basant-se en versos alcorànics i informes d'estudiosos tradicionalistes anteriors com Yahya ibn Sa'id al-Qatlan. A l'última part del seu tractat, Al-Bukhari va condemnar durament els mutazilites, que defensaven que el so de l'Alcorà es crea quan es recita.[29] Al-Bukhari va citar Ahmad Ibn Hanbal com a prova de la seva posició, reafirmant el llegat del segon i la lleialtat del primer a l'Ahl al-Hadith.[30] [30]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Al-Bukhārī | Hadith, Islamic Law, Compilation | Britannica» (en anglès), 15-07-2023. [Consulta: 4 agost 2023].
  2. ↑ His full name, in àrab: أبوعَبْدُالله مُحَمَّد بْنُ إسْماعِيل بْنُ إبْرَاهِيم بْنُ المُغِيرَة بْنُ بَردِزْبَه البُخَارِي الجُعْفِي
  3. ↑ Encyclopedia of World Biography ... – Google Books, 2006-12-28 [Consulta: 3 febrer 2010]. 
  4. ↑ A guide to Eastern literatures – Google Books, 2008-05-01 [Consulta: 3 febrer 2010]. 
  5. ↑ «Encyclopædia Britannica». Arxivat de l'original el 8 March 2021.
  6. ↑ Melchert, Christopher. «al-Bukhārī». A: Encyclopaedia of Islam. Brill Online. [Enllaç no actiu]
  7. ↑ «Bukhari». A: Encyclopedia of World Biography. 2nd. Gale, 1998. ISBN 9780787625436. 
  8. ↑ «Bukhārī». A: A Guide to Eastern Literatures. Praeger, 1971. ISBN 9780297002741. 
  9. ↑ Salaahud-Deen ibn ʿAlee ibn ʿAbdul-Maujood. The Biography of Imam Bukhaaree. Translated by Faisal Shafeeq. 1st. Riyadh: Darussalam, December 2005. ISBN 9960969053. 
  10. ↑ 10,0 10,1 «About - Sahih al-Bukhari - Sunnah.com - Sayings and Teachings of Prophet Muhammad (صلى الله عليه و سلم)». sunnah.com. [Consulta: 13 agost 2022].
  11. ↑ Robson, J. «al-Bukhārī, Muḥammad b. Ismāʿīl». A: Encyclopaedia of Islam, Second Edition. Brill Online, 24 April 2012. 
  12. ↑ 12,0 12,1 Salaahud-Deen ibn ʿAlee ibn ʿAbdul-Maujood; Translated by Faisal Shafeeq. The Biography of Imam Bukhaaree. 1st. Riyadh: Darussalam, December 2005. ISBN 9960969053. 
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 «About - Sahih al-Bukhari - Sunnah.com - Sayings and Teachings of Prophet Muhammad (صلى الله عليه و سلم)». sunnah.com. [Consulta: 13 agost 2022].
  14. ↑ 14,0 14,1 Tathkirah al-Huffath, vol. 2, pg. 104-5, al-Kutub al-‘Ilmiyyah edition
  15. ↑ al-Asqalani, Ibn Hajar. Hady al-Sari, the introduction to Fath al-Bari. Darussalam Publications, p. 8–9. 
  16. ↑ Wahab, Muhammad Rashidi, and Syed Hadzrullathfi Syed Omar. (al-'Asqalani 2001: 1/293)"
  17. ↑ Azmi, Ahmad Sanusi. "Ahl al-Hadith Methodologies on Qur'anic Discourses in the Ninth Century: A Comparative Analysis of Ibn Hanbal and al-Bukhari." Online Journal of Research in Islamic Studies 4.1 (2017): 17-26.
  18. ↑ Melchert, Christopher. "The Piety of the Hadith folk." International Journal of Middle East Studies 34.3 (2002): 425-439.
  19. ↑ al-Lalaka'i, Abi al-Qāsim. Sharh Usul I'tiqād Ahl as-Sunnah wa al-Jamā'ah (en àrab). 2. Cairo: Dar al-Hadith, p. 396. 
  20. ↑ Brown, Jonathan. «Three: The Genesis of al-Bukhārī and Muslim». A: The Canonization of al-Bukhari and Muslim: The Formation and Function of the Sunni Hadith Canon. Koninklijke Brill NV, Leiden, The Netherlands: Brill, 2007, p. 80. ISBN 978-90-04-15839-9. 
  21. ↑ Sanusi Azmi, Ahmad Online Journal Research in Islamic Studies, 4, 1, April 2017, pàg. 23. «" At the crux of the disagreement regarding the meaning of apparently ambiguous terms of ‘lafz al-Qur’an’ (word of the Qur’an), in which al-Bukhari was reported to have uttered ‘lafzi bi al-Qur’an makhluq’ (my recitation of the Qur’an is created), where he is actually referring to the human action of reading the Qur’an, he was immediately at risk... . Al-Dhahabi and al-Subki related that it is due to the jealousy of some scholars of Naisabur (Nishapur).." (En el punt central del desacord sobre el significat dels termes aparentment ambigus de 'lafz al-Qur'an' (paraula de l'Alcorà), en què es va informar que al-Bukhari va pronunciar 'lafzi bi al-Qur'an makhluq ' (Es crea la meva recitació de l'Alcorà), on en realitat es refereix a l'acció humana de llegir l'Alcorà, va posar-se immediatament en risc... Al-Dhahabi i al-Subki van explicar que es deu a la gelosia d'alguns estudiosos de Naisabur (Nishapur))»
  22. ↑ Tabish Khair. Other Routes: 1500 Years of African and Asian Travel Writing. Signal Books, 2006, p. 393–. ISBN 978-1-904955-11-5. 
  23. ↑ Pasha, Muhammad Ali. «Mausoleum of Imam Bukhari, Samarkand» (en anglès americà). The Gulf Observer, 28-02-2023. [Consulta: 11 maig 2023].
  24. ↑ «Tomb of Imam al-Bukhari». Madain Project. Arxivat de l'original el 12 May 2019. [Consulta: 12 maig 2019].
  25. ↑ 25,0 25,1 Abdul Qadir Muhammad Jalal et al., "Elevating Imam Al Bukhari: Affirming the Status of Imam Al Bukhari and His Sahih by Dispelling the Misconceptions Surrounding them", Lagos 2021
  26. ↑ Fihris Musannafāt al-Bukhāri, pp. 28-30.
  27. ↑ Fihris Muṣannafāt al-Bukhāri, pp. 9-61, Dār al-'Āṣimah, Riyaḍ: 1410.
  28. ↑ «AdabMufrad». bewley.virtualave.net. Arxivat de l'original el 31 December 2014. [Consulta: 25 febrer 2013].
  29. ↑ Brown, Jonathan. «Three: The Genesis of al-Bukhārī and Muslim». A: The Canonization of al-Bukhari and Muslim: The Formation and Function of the Sunni Hadith Canon. Koninklijke Brill NV, Leiden, The Netherlands: Brill, 2007, p. 80–82. ISBN 978-90-04-15839-9. 
  30. ↑ 30,0 30,1 Brown, Jonathan. «Three: The Genesis of al-Bukhārī and Muslim». A: The Canonization of al-Bukhari and Muslim: The Formation and Function of the Sunni Hadith Canon. Koninklijke Brill NV, Leiden, The Netherlands: Brill, 2007, p. 79. ISBN 978-90-04-15839-9. 

Bibliografia complementària[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Muhàmmad al-Bukharí
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Muhàmmad_al-Bukharí&oldid=33188194»