Muixeranga

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Muixeranga (cançó)».
Infotaula d'esdevenimentMuixeranga
Algemesí MDS - Muixeranga.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipustorre humana Modifica el valor a Wikidata
La Nova Muixeranga a Algemesí.

La muixeranga és un conjunt de danses i torres humanes originaris del Regne de València, que tenen el principal lloc de preservació a Algemesí (Ribera Alta), però també existeixen colles i grups a altres diversos indrets de les comarques valencianes.

Més que una dansa pròpiament dita, és un conjunt de quadres plàstics amb intencionalitat representativa, que participa en les processons de la Mare de Déu de la Salut, la Festa Major d'Algemesí (7 i 8 de setembre).

La muixeranga és el nom que rep a Algemesí; es diferencia dels moderns castellers en el sentit que en la muixeranga l'objectiu és més religiós i es fa una dansa, sense que l'alçària de les torres humanes siga crucial. Per bé que la teoria ens diu que els castells i la muixeranga tenen un origen comú en les moixigangues, els primers s'haurien especialitzat en les torres humanes pròpiament dites i les segones s'haurien preservat fidels al sentit religiós i al quadre plàstic.

La Muixeranga d'Algemesí és un grup d'hòmens i dones que des de 1973 dóna continuïtat a la centenària tradició muixeranguera d'aquesta població de la Ribera, documentada des de l'any 1733 com a ball de les processons de la Festa de la Mare de Déu de la Salut. Dels trenta components que van actuar aquell 8 de setembre de fa més de quaranta anys (no hi havia vestits per a més) ha passat a estar formada per més de 450 membres encapçalats, des de 2017, pel seu mestre, Marcos Castell Colomer. Prèviament l'han dirigida Tomàs Pla Romaguera (1973-2003) , Juan Beltran Garcia (2003-2014) i José Donat Castell (2014-2017).

Origen[modifica]

Monument en honor de la Muixeranga als carrers d'Algemesí

La primera qüestió a mencionar vindria constituïda per les opinions que hi ha respecte del nom. Per una part, hi ha opinions documentades que el 1947 defensaven la procedència del nom del mot àrab mochain, amb el significat d'emmascarat o encapirotat. Per altra, hi ha qui pensa que rep el nom genèric per ser la primera dansa que apareix obrint marxa, en record de les antigues desfilades i processons o festes públiques —moixigangues, de la qual muixeranga seria una deformació posterior—,[1] amb comparses i gent disfressada, que se celebraven per causa d'algun esdeveniment remarcat. La veritat és que avui, a causa de la manca d'investigacions, no es pot prendre part per cap hipòtesi.

Les més antigues cròniques escrites que la vinculen a Algemesí daten del primer terç del segle xviii, però de la seua constant i ferma presència ben bé pot pensar-se en un origen molt més antic. Segons les referències de cròniques, la data de 1724, celebració de les primeres festes solemnes en honor de la Mare de Déu de la Salut, podria ser la més antiga que la vincula a la Festa; però si es té en compte la constatació documental dels Llibres de Comptes de la Vila, des de 1733 i des d'aleshores, ja amb cadència anual en liquidar el sou als dolçainers que tocaven a la Festa, és la més exacta fita cronològica. La muixeranga d'Algemesí va celebrar el 2013 el 40 Aniversari des que el 1973 gairebé desaparegués i en tal ocasió va celebrar un acte commemoratiu en homenatge multitudinari a les 30 persones que el 1973 van aconseguir treure a endavant un dels balls més simbòlics de València, avui ja festa Patrimoni de la Humanitat (ref 2).

Està documentat que a Torrent ja es feien moixigangues en 1838 enmig de les cavalcades, formades per 16 persones.[2] També a Gandia des de 1875 i a Sueca el 1798.[3]

Difusió, evolució i extensió geogràfica[modifica]

Article principal: moixiganga

Arrelada en temps pretèrits a la comarca de la Ribera del Xúquer, Algemesí té l'honor d'haver-la conservada, i rep l'homenatge de reconeixement constant per part dels components de les colles castelleres d'algunes comarques del Principat. Hi ha estudiosos que creuen en la possibilitat que s'estenguera per alguns punts concrets de les comarques del sud del Principat amb el nom antic de Ball de Valencians, que està registrat que es feia servir.

A més d'Algemesí, també s'han trobat notícies de muixerangues a altres parts del País Valencià, com Alcoi, Alzira, Bellreguard, Carcaixent, Castelló de la Plana, Llíria, Nules, Requena, Sagunt, Silla, Sogorb, Torrent, València i la Vall d'Uixó.[4]

La tradició dels negrets de l'Alcúdia es coneix des de 1767. Es parlava també en 1892, i hom té constància d'una actuació l'any 1954. De manera intermitent, l'activitat va continuer entre 1984 i 2002, peró la seua recuperació va arribar el 2004. La costum original feia que una de les característiques dels negrets fora fer gresca, un costum perdut però que ha portat a que no s'els permeta actuar en la processó solemne de la Mare de Déu de l'Oreto, només en la seua vigília. Al ball participen vuit negrets, que comencen forman dues files però que van creuant-se de diverses maneres fins a formar un cercle. Els ritme el marca una cançó tocada amb dolçaina i tabalet. La cançó té una lletra que només es canta als assajos, que evoca de forma burlesca un enterro. Els dansants fan una mena de torre de tres pisos (4+3+1) anomenada campana perquè el xiquet, després de saludar, es despenja per baixar penjant com el batall d'una campana.[4]

El ball de varetes del Forcall. A les festes majors del Forcall, a finals d'agost i principis de setembre, es ballen diversos balls: de varetes, arets, dansants, gitanetes i altres, que desfilen pel poble acompanyants per un únic grup de dolçainers, de manera que els diversos grups ballen al ritme d'una mateixa música. Els varetes fan la torre i els dansants la pinya. Un xiquet puja al capdamunt.[4]

A Gandia s'han trobat notícies de la presència de muixerangues durant el segle xix, i informacions de 1875 parlen d'un ball de muixeranga de vint adults i un xiquet, vinculats al gremi dels constructors. És per aquesta raó que la muixeranga formada a la Safor en 2002 prengué el nom de "la Construcció de la Safor", tot i que ha adoptat influències dels castells catalans, del ball de valencians de Tarragona, del ball dels locos de l'Olleria, i ha recuperat el ball de la forca de Bellreguard.[4]

A l'Olleria s'havien aixecat torres humanes anualment, una tradició que es va discontinuar en 1918 i que es va perdre als anys trenta. El que quedava d'aquesta tradició era una comparsa festiva, els Locos de l'Olleria. Alguns dels seus membres van assistir a actes castellers a Mallorca en 1995 i de tornada al poble trobaren el testimoni d'un octogenari que recordava l'antiga festa, els balls i la música. Estes circumstàncies facilitaren la reanudació de la tradició del ball de locos el 1996. Com a característica pròpia de l'Olleria destaca l'us de carxots (bastons).[4]

A Peníscola, per la festa major de la Mare de Déu de l'Ermitana, s'aixeca un petit castell de tres pisos (3+3+1). Quan aquest es baixa, es formen quatre pilars de dos, que s'encaminen cap a l'església per saludar a la Mare de Déu. Després surten i donen voltes per la plaça, competint per veure quin és el que aguanta més estona. Les notícies sobre aquesta tradició es remunten a 1677 i 1746.[4]

La Mojiganga de Titagües és una dansa de deu composicions. Cinc en són religioses i cinc profanes. Alguns autors (Seguí, Buezo, Miralles, Bertran i Frechina) coincideixen en considerar les composicions profanes com afegides. D'altra banda, les composicions religioses es consideren meritòries des d'un punt de vist gimnàstic, fins al punt que algunes inclouen dansants fent el pi. Tradicionalment, la mojiganga es ballava pel carnaval, per la festa major de gener i a les festes de setembre. Però la seua presència a quedat reduïda a les fiestas gordas, que es celebren cada set anys.[4]

A Xiva en acabar la festa dels bous (fiesta del torico) s'aixequen algunes torres de tres pisos de forma improvisada. El nombre de persones en cada pis és variable i les estructures, alçades sense cap assaig previ, són força inestables.[4]

Sobre la presència de muixerangues a altres pobles del País Valencià, cal citar Vinaròs, les Marines Alta i Baixa, l'Alacantí i a altres llocs.

El gener de 2018 es constituí la primera federació de muixerangues a Algemesí: la Federació Coordinadora de Muixerangues.[5]

Llista de muixerangues[modifica]

Les principals muixerangues actuals són:[6]

Actualment sense activitat:

Les muixerangues en negreta són membres de la Federació Coordinadora de Muixerangues[7][8]

De fet, les torres humanes també es realitzen a l'Aragó, on el més conegut és el Dance de Tauste (comarca de Las Cinco Villas). És possible que els d'aquestes terres, la muixeranga i els castells catalans donen suport a la teoria d'un origen comú a les moixigangues.

Característiques de la Muixeranga d'Algemesí[modifica]

Es tracta de quatre melodies que acompanyen l'execució de les "figures" plàstiques i torres humanes o "pujades": El Florete o ball (per "El Ball"), l'Enterro (per a la figura de "L'Enterro"), la Dansa plàstica (pujades i figures) més coneguda com "La Muixeranga", per antonomàsia, i una última recuperada el 2005 en col·laboració de Xavier Richart i la Nova Muixeranga anomenada L'Aranya (juntament recuperada amb la figura "L'Aranya", sembla que aquesta melodia seria usada per a les figures amb moviment).

Els membres són una colla d'homes, de tota mena de professions, de nombre irregular —en l'actualitat ixen uns dos-cents però en temps d'abans només uns trenta—, dirigits per un mestre, que s'encarrega amb autoritat incontestable de la coordinació dels muntatges del ball, torres i figures, dels assajos previs i d'admetre el personal que s'hi incorpora. Homes de força i habilitat, en temps passats carregadors i obrers de vila de professió, ens adonen d'un cert caràcter gremial com a aglutinant del grup. La memòria col·lectiva té per mític els temps en què Enric Cabrera fou mestre allà pels anys vint. Igualment és recordat Llorca "el barbero", entre els anys quaranta i els setanta. Avui, el ventall professional dels seus components és ampli, en correspondència amb una societat diversificada. Acompanyant la colla alguns membres porten uns càntirs tallats per la meitat i pintats a ratlles amb els colors de típics de la mateixa muixeranga, serveixen els mateixos per a recol·lectar fons per a les activitats d'aquesta.

La indumentària consisteix en una brusa cenyida i recta, botonada per davant, pantalons llargs, bonet orellut i espardenyes de sola prima. La tela és basta i forta a tires verticals vermelles i blaves sobre fons de ratlles blanques amb disposició arlequinada, tret del vestit del mestre, que porta cada peça d'un sol color. La tela sovint és anomenada "de matalàs", atès que abans era de tires vermelles irregulars sobre fons blanc, sense gaire acoloriment. Sovint es considera com a extravagant, de primer pensament, aquesta vestimenta tradicional des d'antuvi, però sembla més aviat que el seu origen és a causa de la disponibilitat dels antics proveïdors del vestuari.

Música i simbologia[modifica]

Article principal: Muixeranga (cançó)
Antu library-music.svg
La Muixeranga
Interpretada per Xavier Richart.

Problemes de reproducció? Vegeu l'ajuda

La dansa s'acompanya amb una música de tabalet i dolçaina, amb una tonada molt característica, d'autor desconegut. Alguns sectors del nacionalisme valencià (Joan Fuster entre d'altres) han volgut reivindicar la música de la Muixeranga com a himne del País Valencià.

La Muixeranga al Museu Casteller de Catalunya[modifica]

Derivat dels vincles d'aquesta representació amb els actuals castells, la Muixeranga també s'inclou dins del discurs museogràfic del Museu Casteller de Catalunya que s'està bastint a Valls.

Es tracta d'un projecte ideat fa més de 40 anys quan el vallenc Pere Català Roca apuntà la necessitat de la seva creació. Finalment però, l'any 2015 s'inicien les obres de construcció de l'edifici que l'ha d'acollir situat al Barri Antic de Valls. L'edifici, obra de l'arquitecte català Dani Freixes Melero i la seva empresa Varis Arquitectes acollirà la museografia dissenyada per l'empresa del museògraf i escenògraf Ignasi Cristià, guanyador del concurs públic. Així mateix, l'empresa Lavinia Spurna Visual s'encarregarà dels audiovisuals del Museu.

Amb l'obertura de Món Casteller – Museu Casteller de Catalunya es donarà inici a un centre museístic i d'experiències únic al país, dedicat íntegrament i exclusivament al patrimoni immaterial dels castells.

Referències[modifica]

  1. «muixeranga». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Olmos, Isabel «Dotze colles participaran en la Segona Trobada de Muixerangues de Torrent». Levante-EMV.com, 16-11-2016 [Consulta: 16 novembre 2016].
  3. Olmos, Isabel «Dotze colles participaran en la Segona Trobada de Muixerangues de Torrent». Levante-EMV. Panorama, 16-11-2016, pàg. 62 [Consulta: 16 novembre 2016].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Bofarull Solé, Joan. L'origen dels castells : anàlisi tècnica i històrica. 1. ed. Valls: Cossetània Edicions, 2007. ISBN 978-84-9791-291-4. 
  5. Tafaner, Vicente «Algemesí alza la primera Federació de Muixerangues». Levante-EMV, 20-01-2018 [Consulta: 19 abril 2018].
  6. Pertegaz, Pau «El boom del moviment muixeranguer: una aproximació». tempsdemuixeranga.com, 04-04-2017.
  7. «Temps de Muixeranga. Es constitueix la Federació de Muixerangues.».
  8. Levante-EMV. «Nuevas asociaciones alimentan el interés por las «muixerangues»» (en castellà). [Consulta: 9 febrer 2020].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]