Muizz al-Din Muhàmmad

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMuizz al-Din Muhàmmad
Tomb of Muhammad of Ghor 2.jpg
modifica
Biografia
Naixement1160 (Gregorià) modifica
Ghor (en) Tradueix modifica
Mort1206 (Gregorià) modifica (45/46 anys)
Gazni modifica
Causa de mortHomicidi modifica (Mort en combat modifica)
Lloc d'enterramentdistricte de Jhelum modifica
Soldà
modifica
Dades personals
ReligióIslam modifica
Activitat
OcupacióMonarca modifica
Altres
TítolSoldà modifica
FamíliaGúrides modifica
PareBaha al-Din Sam (fill d'Izz al-Din) modifica
GermansGhiyath al-Din Muhàmmad modifica

Muizz al-Din Muhàmmad Muizz al-Din Muhàmmad en persa سلطان شہاب الدین محمد غوری (abans de ser nomenat sultà es va dir Xihab al-Din Muhammad ibn Sam) fou un soldà gúrida de la família xansabànida de Ghur, germà de Ghiyath al-Din Muhammad al que va succeir a la seva mort el 1203.

Des que el seu germà Ghiytah ascendí al tron el 1163 hi va cooperar lleialment; se li va encarregar la guerra a l'Índia que va portar a terme amb eficàcia, posant les bases del futur sultanat de Delhi sorgit a la seva mort.

Vers el 1162 una banda d'oghuz s'havia apoderat de Gazni abandonada pel sultà gaznèvida Khusraw Malik, i hi van poder romandre fins que el 1173/1174 el sultà Ghiyath al-Din Muhammad (Shams al-Din Muhammad) va conquerir la ciutat, on va instal·lar com a sultà al seu germà Shihab al-Din Muhammad que va agafar llavors el lakab de Muizz al-Din. El 1175 va expulsar als ismaïlites de Multan i va posar allí un govern ortodox en aquesta província, ocupant tot seguit Uchch. El 1178 va dirigir un exèrcit al Gujarat on fou derrotat pel raja Bhim dels vagheles i va tornar a Gazni només amb la resta d'un exèrcit però el 1179 va conquerir Peshawar i el 1181 Lahore fent presoner a Khusraw Malik, el darrer gaznèvida, annexionant el Panjab als dominis del seu germà. L'hivern de 1190/1191 va envair el regne Chauhan de Delhi i va ocupar Bhatinda però el raja Prithwi Raj li va fer front i el va derrotar a Tarawri (Tarain) prop de Karnal, i Muhammad fou ferit però va aconseguir escapar; va tornar a l'Índia el 1192, va derrotar i matar a Prithwi Raj a Tarawri (Tarain) i va ocupar Hansi, Samana, Guhram i altres fortaleses i va saquejar Ajmer. Va tornar a Gazni i va deixar com a governador a l'Índia al seu esclau turc Kutb al-Din Aybak i aquest va conquerir Delhi que va convertir en la seva capital. El 1197 fou bloquejat a Ajmer i Muhammad li va enviar un exèrcit de socors mercès a la qual fou derrotat el raja Bhim de Gujarat i la seva capital, Anhilvara, fou saquejada. Després va cooperar amb el seu germà en la reconquesta del Khurasan; a la mort del khwarizmshah Tekish a Merv (juliol del 1200) el general Muhàmmad Čurbak va ocupar la ciutat on va proclamar la sobirania de Giyaht al-Din, i després les forces dels dos germans van assetjar i ocupar Nishapur. Després Muhammad fou enviat amb un exèrcit a Rayy i la mala conducta de les tropes va crear un conflicte que fou l'únic que va crear un moment de diferències entre els dos germans i Muhàmmad fou enviat a l'Índia.

Ghiyath al-Din va morir a Herat el 1203 després d'unes setmanes de malaltia que l'havien incapacitat per regnar; el seu germà Muizz al-Din, cridat pel malalt, ja havia retornat de l'Índia (1202) i va assolir el govern, i, quan el seu germà va morir, en va esdevenir el successor. Muizz al-Din va conservar Gazni per a si mateix (a més de l'Índia) i va cedir altres parts dels dominis als seus parents: Diya al-Din Muhammad de Nishapur fou instal·lat com a màlik de Firuzkuh i Baha al-Din Sam I va conservar Bamian.

Llavors el Khwarizm Ala al-Din Muhammad de Khwarizm va preparar una campanya per recuperar Khurasan per la seva dinastia (1203) aprofitant tant la mort de Ghiyath al-Din i que el domini gúrida no era ben acollit a la zona (segons l'historiador Alà-ad-Din Juwayní es van produir confiscacions de gra per les tropes, tot i que el gra havia estat posat sota la protecció de la tomba de l'imam i santó al-Rida a Tus). Ala al-Din Muhammad va reconquerir Merv d'on va expulsar a l'emir Muhàmmad Čurbak, i després va entrar a Nishapur, però fou rebutjat a Herat i en la retirada va empaitar a l'exèrcit corasmi fins a la mateixa Khwarizm, sent aturat per la inundació del país (obrint el dics dels canals de reg). Però al mateix temps els kara-khitai van atacar a l'exèrcit gúrida i el va derrotar completament a Andkhuy a la vora de l'Oxus (1204). Muizz al-Din es va salvar del desastre retirant-se cap a Talakan on fou assetjat per l'exèrcit del Gur Khan dels kara-khitai i el que quedava del seu exèrcit va haver d'abandonar tota la seva impedimenta i l'equip militar per poder retirar-se en seguretat. Quan va arribar a Gazni amb un estat lamentable, l'emir esclau Ildigiz li va refusar l'entrada, i va haver de seguir cap a Multan on el governador tanmateix també li va refusar l'entrada; llavors Muhammad va atacar la ciutat i va vèncer al governador. va designar llavors a Nasir al-Din Kabača com a governador de la província del Sind. Llavors va reorganitzar les seves tropes i va retornar a Gazni que va ocupar, però va respectar la vida d'Ildegiz. Llavors va fer un tractat de pau amb el khwarizmshah pel qual va renunciar a tot el Khurasan excepte Balkh i Herat (1205).

L'octubre del 2005 va sortir de Gazni cap a l'Índia. Amb el suport d'Aybak va fer una campanya victoriosa contra els khokars. El març de 1206 fou assassinat per un sicari ismaïlita a la vall de l'Indus on estava fent l'esmentada campanya contra els khokars del Panjab. Llavors l'exèrcit, format per tropes natives de Ghur i altres llocs de l'Afganistan, i per ghulams turcs, es va dividir: els primers van donar suport com a successor a Baha al-Din Sam I de Bamian però aquest va morir en aquells dies i llavors van proposar als seus dos fills Djalal al-Din Ali i Ala al-Din Muhammad; mentre els turcs donaven suport a un nebot Ghiyath al-Din Mahmud (fill de Ghiyath al-Din Muhammad); pel seu costat la secta karramiyya donava suport a Diya al-Din Muhammad de Firuzkuh; les faccions es van enfrontar i Ghiyath al-Din Mahmud va triomfar. En aquestes dissensions el general turc Tadj al-Din Yildiz de Kirman es va apoderar de Gazni (on Ildegiz havia recuperat el poder), mentre el general esclau turc Qutb-ad-Din Àybak assolia el poder a l'Índia (Delhi) i Nasir al-Din Kabača al Sind (Multan).

Articles relacionats[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Muizz al-Din Muhàmmad