Muladona
![]() |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
![]() La Muladona segons un text set-centista ![]() | |
Tipus | criatura mitològica ![]() |
---|---|
Context | |
Mitologia | mitologia catalana ![]() |
Dades | |
Pseudònim | Donamula ![]() |
Gènere | femení ![]() |
Segons la mitologia catalana, una muladona o donamula era una donzella que per irreverent i gens religiosa va ser damnada a tornar-se mula, de manera que, sobretot de nit, vagava per les muntanyes, afegint-se als grups de traginers amb les seves mules. Amb la seva presència les mules s'espantaven i esvalotaven fins al punt que podien caure penya-segat avall i perdre la vida.
D'aspecte podia semblar com les altres mules però era més destralera; la seva crin era de dona i la seva cara tot i no deixar de ser de mula tenia un deix humà.
Sempre se la representava amb els quatre unglots però a vegades amb les dues potes al davant sortint-li d'un tòrax situat on la mula hauria de tenir el coll. Sempre se la representa amb pits que deixessin patent la seva condició de dona.
Els traginers donaven per menjar a les mules uns panellets amb la forma de la donamula tot convençuts així que no s'espantarien encara que aparegués i les bèsties farien com si no hi fos. Tot i així, durant la marxa comptaven els caps que tenien no fos cas que se'ls hi hagués barrejat sense adonar-se'n i ho acabessin pagant car.
Bibliografia[modifica]
- Amades, Joan. Costumari català. El curs de l'any: Tardor. Barcelona: Salvat Editores, 1952, p. 271. ISBN 84-345-3678-1 [Consulta: 20 desembre 2020].