Muluia
| |||||
| Tipus | Riu  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Inici | |||||
| Continent | Àfrica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Marroc | ||||
| Localització | serralada de l'Atles | ||||
| Final | |||||
| Localització | mar Mediterrània | ||||
| |||||
| Afluent | |||||
| Dades i xifres | |||||
| Mida | 520 ( ) km | ||||
| Superfície de conca hidrogràfica | 50.000 km² | ||||
| Espai Ramsar | |||||
| Mesures i indicadors | |||||
| Cabal | 50 m³/s | ||||
El Muluia (àrab: ملوية, Mulwiyya, pronunciat localment Muluya; francès: Moulouya) és un riu del Marroc d'uns 600 km de curs i 22,3 m³ de cabal, encara que pot tenir grans variacions. Neix a l'Atles mitjà i corre al nord-est fins a desaiguar a la mar Mediterrània, a Saïdia, a tocar de la frontera algerina. La seva conca és la més gran del Marroc i comprèn uns 54.500 quilòmetres quadrats.
Curs[modifica]
Té tres afluents principals: l'oued Za, l'oued Ansegmir i l'oued Melloulou. Subministra aigua, entre d'altres, a les ciutats de Berkane, Zaio i Nador. Conté quatre grans embassaments (les xifres de capacitat que se'n donen són les inicials; el constant reompliment de les preses les deixa obsoletes ràpidament):
- Mechra Klila (oficialment Mohamed V), construït el 1967, amb una cabuda de 331 milions de metres cúbics, i que dona electricitat al nord-est del Marroc.[1]
- Mechrâa Homadi, fet el 1955, 5 milions de metres cúbics, es fa servir com a embassament regulatori del Mechra Klila (10 quilòmetres riu amunt) i per a irrigació.[2]
- Hassan II, situat sobre l'oued Za, afluent principal del Muluia, que serveix principalment per a proporcionar aigua potable a les ciutats d'Oujda, Taourirt i El Aioun Sidi Mellouk, i té una cabuda de 109 milions de metres cúbics. Construït el 2000.[3]
- Enjil, situat sobre l'oued Taghoucht, afluent del Muluia, té una capacitat de 12 milions de metres cúbics i va ser bastit el 1995.[4]
Història[modifica]
Es coneixia amb el nom de Mulucha a l'Antiguitat, quan Sal·lusti, Mela i Plini el Vell assignen fer de frontera entre la Cesariense i la Tingitana, i entre els maures i els massesils (massaesyli) subjectes de Boccus i Jugurta. Estrabó n'esmenta com a frontera el riu Molocath (Μολοχάθ, Μολαχάθ). En Plini i Claudi Ptolemeu apareix amb el nom de Malva (Μαλούα).
El riu fou establert com a límit entre les zones d'influència de Jaume el Just d'Aragó i Sanç IV de Castella, i se'n reservà el català els territoris de l'est (Algèria i Tunis) i el castellà els de l'oest (Marroc).
Referències[modifica]
- ↑ http://www.water.gov.ma/02patrimoine/fiches-barrages/067.htm Arxivat 2009-01-05 a Wayback Machine.
- ↑ http://www.water.gov.ma/02patrimoine/fiches-barrages/064.htm Arxivat 2008-01-15 a Wayback Machine.
- ↑ http://www.water.gov.ma/02patrimoine/fiches-barrages/047.htm Arxivat 2008-04-16 a Wayback Machine.
- ↑ http://www.water.gov.ma/02patrimoine/fiches-barrages/040.htm Arxivat 2008-01-15 a Wayback Machine.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Muluia |
- Plana oficial de la Secretaria d'Estat del Marroc per a l'Aigua Arxivat 2006-10-26 a Wayback Machine. (francès).
- Revisió d'alguns elements bàsics per a l'avaluació dels cabals ambientals en el baix Muluia, de la professora Maria Snoussi, de la Universitat Mohamed V Arxivat 2006-07-02 a Wayback Machine. (castellà).