Muntanyes Pòntiques

Infotaula de geografia físicaMuntanyes Pòntiques
Imatge
TipusSerralada Modifica el valor a Wikidata
Part deCinturó Alpídic Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentÀsia Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaTurquia Modifica el valor a Wikidata
Map
 40° 50′ 13″ N, 41° 09′ 34″ E / 40.8369°N,41.1594°E / 40.8369; 41.1594
Dades i xifres
Altitud3.937 m Modifica el valor a Wikidata
Mida60 (amplada) × 1.000 (longitud) km
Punt més altKaçkar Dağı Modifica el valor a Wikidata  (3.932 m Modifica el valor a Wikidata)

Les Muntanyes Pòntiques o Alps Pòntics (en turc: Kuzey Anadolu Dağları, que significa Muntanyes del Nord d'Anatòlia) formen una serralada al nord d'Anatòlia, Turquia. També es coneixen com les muntanyes Parhar en les llengües turques i gregues pòntiques locals. El terme Parhar s'origina a partir d'una paraula hitita que significa "alt" o "cim".[1] En grec antic, les muntanyes s’anomenaven Pariadres [2] o muntanyes Parihedri.[3]

Geografia[modifica]

La serralada discorre aproximadament de l'est a oest, paral·lela i propera a la costa sud de la Mar Negra. S’estén al nord-est fins a Geòrgia i a l'oest cap a la Mar de Màrmara, amb l'esperó nord-occidental de les muntanyes Küre (i la seva extensió occidental les muntanyes Akçakoca) i les muntanyes Bolu, seguint la costa. El pic més alt de la serralada és el Kaçkar Dağı, que s'eleva a 3.937 msnm. La falla anatòlica septentrional i la falla anatòlica oriental recorren la serralada en direcció est-oest.

Un panorama de les muntanyes pòntiques a Turquia

Ecologia[modifica]

Castell de Zilkale

Les muntanyes estan generalment cobertes per densos boscos, principalment de coníferes.

Els boscos de coníferes i caducifolis del Nord d'Anatòlia són una ecoregió que cobreix la major part de la serralada, mentre que els boscos mixtos del Caucas s'estenen a l'extrem més oriental de la serralada, conegut com les muntanyes Kaçkar. L'estreta franja costanera entre les muntanyes i la mar Negra, coneguda com a regió del Pont, és la llar dels Boscos caducifolis del Pont Euxí i la Còlquida, que contenen algunes de les poques selves temperades del món.

La regió alberga fauna salvatge euroasiàtica, com l'esparver comú, l'àguila daurada, l'àguila imperial oriental, l'àguila pomerània, el gall del Caucas, el gafarró de front vermell i el pela-roques.[4]

Mapa climàtic

Les condicions hivernals són molt dures i la neu fins i tot als mesos d'estiu no és inusual a partir de determinades alçàries.

L'altiplà de l'Anatòlia, que es troba al sud de la serralada, té un clima considerablement més sec i continental que la costa humida i suau.[5]

Referències[modifica]

  1. Öztürk, Özhan. «Encyclopedic Dictionary of Black Sea» (en anglès). Arxivat de l'original el 2008-05-13. [Consulta: 17 juliol 2023].
  2. Estrabó. «Chapter XI». A: Geographica (35 BC – 23 AD), p. xii.4. 
  3. Plini el Vell. «Chapter VI». A: Naturalis Historia (77–79 AD), p. iix.25. 
  4. Couzens, Dominic. Top 100 Birding Sites of the World. University of California Press, 2008, p. 73–75. ISBN 978-0-520-25932-4. 
  5. «Rize Travel Higlands» (en anglès). Karalahana. Arxivat de l'original el 2014-02-26. [Consulta: 17 juliol 2023].