Muntanyes de Geghama

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia físicaMuntanyes de Geghama
Gegham from space.jpg
Geghama des de l'espai
Tipologia muntanya
És part de Lesser Caucasus
Ubicació
Estat Armènia
Característiques
Altitud 3597 m
Punt més alt Azhdahak
Material Volcà (última erupció 1900 aC ± 1000 anys

40° 16′ 30″ N, 44° 45′ 00″ E / 40.275°N,44.75°E / 40.275; 44.75
Modifica dades a Wikidata
Geghama Mountains.jpg

Les Muntanyes de Geghama (or Cresta Ghegam (amb diverses transcripcions com ara Gegam, Ghegam, Gegham, Ghegham, ISO 9985: Geġam)), armeni: Գեղամա լեռնաշղթա (Gyeghama lyernashxt'a) són unes muntanyes a Armènia. Consisteix d'una conca plana del Llac Sevan a l'est, l'afluència dels rius Araxes i Hrazdan al nord i a l'oest, dels rius Azat i Vedi al sud-oest i el riu Arpachai al sud. L'alçada mitajana de les muntanyes Geghama és de 2.500m. És d'origen vulcànic i inclou molt volcans extints. La serralada té 70 km de longitud i 48 km d'amplada, i va des del Llac Sevan fins a la Plana de l'Ararat. El cim més alta de les muntanyes Geghama és l'Azdahak, amb 3597m. Està format per un camp volcànic, i conté doms de lava i cons d'escòria del plistocè i holocè.

Al seu punt més alt, el volcà Azdahak, hi ha un llac que es forma pel desgel.

La fauna d'ocells inclou uns 250 espècies, representant un 70% de l'avifauna armènia.

Els contraforts del sud-est de les muntanyes Geghama van a través del llegendari bosc Khorov a la conca del riu Khorov.

Inscripcions a les roques[modifica | modifica el codi]

S'han trobat un gran nombre de petròglifs a l'àrea de les muntanyes Geghama. La major part de les imatges inclouen escenes d'homes caçant i lluitant, i cossos i fenòmens astronòmics: el sol, la lluna, constel·lacions, el cel nocturn, llampecs, etc.(xinès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • «Ghegam Ridge», Global Volcanism Program, Smithsonian Institution. (en anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]