Mura

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «riu Mura».
Infotaula de geografia políticaMura
Bandera de Mura Escut de Mura
Bandera de Mura Modifica el valor a Wikidata Escut de Mura Modifica el valor a Wikidata
Mura interior1.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Mura respecte del Bages.svg Modifica el valor a Wikidata
 41° 41′ 59″ N, 1° 58′ 35″ E / 41.6998°N,1.9765°E / 41.6998; 1.9765
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques Centrals
Comarcael Bages Modifica el valor a Wikidata
Població
Total224 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat4,69 hab/km²
Llar16 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície47,8 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud454 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a Wikidatavalor desconegut (2019) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08279 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE08139 Modifica el valor a Wikidata
Codi territorial IDESCAT081398 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webmura.cat Modifica el valor a Wikidata

Mura és un poble, cap del municipi del mateix nom, al sud-est de la comarca del Bages, ja en contacte amb el Moianès i el Vallès Occidental. Situat a 454 m d'altitud, és una de les principals portes d'entrada del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

Història[modifica]

Durant la guerra de Successió Espanyola, Antoni Desvalls i de Vergós va presentar batalla als borbònics el 7 de maig de 1713 en el Combat de Mura, on va derrotar la columna de Diego González,[1] després de fer una incursió sobre Manresa en què va derrotar el regiment borbònic napolità de Félix de la Escalera. Posteriorment va dirigir-se cap a Terrassa, i pel camí va ser atacat el dia 9 a Esparreguera per un destacament sortit de Martorell.[1]

Actualment (2020), Mura ha esdevingut un important centre d'atractiu turístic gràcies a la promoció d'una estètica "medievalista" i la bellesa intrínseca a la seva situació privilegiada dins dels límits marcats pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac, establert l'any 1972. Malgrat l'augment notable en l'activitat comercial local, el municipi ha de fer front als problemes logístics derivats de la massificació turística amb el fi d'evitar repercussions negatives que puguin interferir en la vida quotidiana dels seus habitants.

Geografia[modifica]

El municipi de Mura té un territori trencat per serres i fondalades, amb boscos abundants de pins, alzines i roures, fonts nombroses i indrets pintorescos. La població s'agrupa majoritàriament en el poble de Mura, presidit per l'església de Sant Martí, romànica i ben restaurada, de la qual destaquen els absis per les seves arcuacions ornades amb capitells. Mura forma un conjunt agradable de placetes i carrerons empedrats, i de cases de pedra, moltes de les quals han estat preparades per a vacances o estades de cap de setmana, a causa de l'interès de l'entorn i de les possibilitats que ofereix l'immediat parc natural. Prop de Mura, en un marc de masies escampades, destaca l'insòlit paratge del puig de la Balma, amb edificis construïts dins d'una gran balma que acull un petit museu i un centre agroturístic.

Als afores del poble hi ha l'església de Santa Creu de Palou, d'estil romànic.

Termes municipals limítrofs:

El Pont de Vilomara i Rocafort Talamanca Monistrol de Calders
Sant Vicenç de Castellet Brosen windrose-fr.svg Monistrol de Calders, Granera
i Sant Llorenç Savall
Rellinars Vacarisses i Terrassa Matadepera

El perímetre del terme municipal[modifica]

Termenal amb Monistrol de Calders[modifica]

Comença la descripció del perímetre municipal a l'extrem nord-est del terme, just al nord del Coll Blanc i de la Carena de les Elies, a l'extrem meridional del Serrat del Rossinyol, la línia de terme travessa cap a l'oest la carretera B-124 i s'enfila a un breu turonet del costat de ponent de la carretera, on es troba la fita tritermenal entre Granera, Monistrol de Calders i Mura.

Des del punt suara esmentat, el termenal amb Mura s'adreça cap al nord-nord-est, emprèn el Serrat del Rossinyol, que va fent un arc cap al nord i després cap al nord-nord-oest, fins a arribar al punt més alt d'aquest serrat on, formant un angle recte, trenca cap a l'oest-sud-oest, cap al Coll de Lligabosses, al nord-est del qual travessa la carretera B-124, després travessa el Camí de Mussarra al Coll de Lligabosses, i en el vessant sud-est d'un turonet, al nord-oest d'una cruïlla de camins que forma un triangle, es troba la fita tritermenal entre Mura, Talamanca i Monistrol de Calders.

És un traçat d'1,4 quilòmetres, pràcticament del tot en terres de la masia del Rossinyol, a banda i banda del límit municipal.

Termenal amb Granera[2][modifica]

Des del Serrat dels Tres Senyors el termenal s'adreça cap al nord, fent ziga-zagues per tal de seguir la carena. Discorre per tota la Carena de les Elies, quasi sempre pel costat de llevant de la carretera B-124, fins que al nord del Coll Blanc arriba al turonet de ponent de la carretera on ha començat aquesta descripció.

Es tracta d'un recorregut de prop de 2,5 quilòmetres quasi íntegrament per terres del Rossinyol, llevat dels trossos inicials, on toca amb terres de les masies de les Elies, el Soler i Saladelafont.

Festes[modifica]

  • 11 de novembre, festa major, Sant Martí.
  • 25 de març, Sant Marc.
  • Últim dissabte d'agost, concurs de disfresses.
  • Primer dissabte després de la Mare de Déu de Montserrat: Caminada Popular Mura-Montserrat
  • Finals d'agost, arrossada popular.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
12 14 16 231 305 887 751 731 615 477

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
502 478 354 331 308 193 179 193 278 297

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
218 218 217 207 212 233 237 233 227 211

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
Puig de la Balma

Llocs d'interès[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Albertí, Santiago. Diccionari biogràfic. vol.2 (D-L). Albertí, 1969, p. 44. 
  2. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5726 – 1.10.2010, pàg. 71692: Documentació oficial de la delimitació de termes.
  3. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 87. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mura