Muradiye
![]() | ||||
---|---|---|---|---|
![]() | ||||
Localització | ||||
| ||||
Estat | Turquia | |||
Províncies | Província de Van ![]() | |||
Població humana | ||||
Total | 49.688 (2018) ![]() | |||
• Densitat | 54,48 hab./km² | |||
Predom. ling. | kurd, turc | |||
Geografia | ||||
Superfície | 912 km² ![]() | |||
Altitud | 1.700 m ![]() | |||
Identificador descriptiu | ||||
Codi postal | 65500 ![]() | |||
Fus horari | ||||
Altres | ||||
Lloc web | muradiye.gov.tr ![]() |
Muradiye (antigament, en armeni Berkri [armeni: Բերկրի]; kurd: Bêgirî) és una ciutat de Turquia, i un districte de la província de Van. Antigament formà part d'Armènia bagràtida, dins la regió de Vaspurakan a l'est de la punta nord-est del llac Van, al nord-est d'Erciş.
Història[modifica]
Poblada per àrabs a partir del 770, quedà inclosa a l'emirat de Manazkert des del 771. Ala al-Djahapi de Manazkert fou encarregat vers el 850 de fer operacions militars a Vaspurakan. Ala va saquejar els districtes de l'Albag i sud-est del llac Van i després va entrar a Vaspurakan i es va instal·lar a Ardjudj, però fou sorprès pel príncep Ashot Ardzruni que el va derrotar completament. Ala va fugir i es va refugiar a Berkri (850). El seu emir era encara feudatari dels qaisites vers el 900.[1]
Més tard fou incorporada als dominis dels musafírides i el 1034 el catepà de Vaspurakan Constantí Kabasilas va ocupar Berkri al musafírida Abul Haidja ben Rabib al-Dawla, nebot de Wahsudan ben Mamlan de l'Azerbaidjan. El nou governador romà d'Orient, Gantzi, va deixar la ciutat desguarnida per uns dies (per anar a buscar farratge pels animals) i un presoner de la ciutat, un antic cap militar de nom Kehtrik (o Alim), va fer saber als musafírides que estava sense protecció; la ciutat fou sorpresa i Gantzi va morir. Un exèrcit enviat el 1035 sota comandament del patrici Nicetes Pegonites, va recuperar la ciutat que els defensors van lliurar a canvi de poder sortir sans i estalvis.
L'any 1055 el seljúcida Toghrul Beg va ocupar la ciutat de Berkri i la d'Ardjesh, poblades ambdues per musulmans.[2]
Referències[modifica]
- ↑ M. Chahin The Kingdom of Armenia: A History, p. 74
- ↑ Andrew C. S. Peacock Early Seljūq History: A New Interpretation p. 133, 239, 145 i 148