Muralla musulmana de Madrid

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Muralla musulmana de Madrid
Muralla árabe de Madrid 01.jpg
Dades bàsiques
Tipus muralla i monument
Característiques
Materials utilitzats pedra
Ubicació
Estat Espanya
Comunitat autònoma Comunitat de Madrid
Municipi Madrid

40° 24′ 53″ N, 3° 42′ 56″ O / 40.4148°N,3.71565°O / 40.4148; -3.71565
Bé d'interès cultural
Declaració 15 gener 1954
Identificador RI-51-0001243
Modifica dades a Wikidata
Vista general de les restes que es conserven en la Costa de la Vega, al costat de la cripta de la Catedral de l'Almudena.

La muralla musulmana de Madrid, de la qual es conserven alguns vestigis, es troba en la ciutat espanyola del mateix nom. Es va edificar en el segle IX, durant la dominació musulmana de la península Ibèrica, en un promontori situat al costat del riu Manzanares. Formava part d'una fortalesa, al voltant de la qual es va anar desenvolupant el nucli urbà de Madrid. Fou declarada Monument Històric-Artístic en l'any 1954.

Les restes de major importància, amb un interès més arqueològic que artístic, es troben en la Costa de la Vega, al costat de la cripta de la Catedral de l'Almudena. Han estat integrats en el parc de Mohamed I, cridat així en referència a Muhàmmad I de Còrdova, considerat el fundador de la ciutat.

En el carrer Major, en el nombre 83, al costat del viaducte que salva el carrer de Segòvia, es mantenen en peus les ruïnes de la Torre de Narigües, que probablement haguera estat una torre albarrana, amb una localització separada de la muralla pròpiament aquesta, però unida a aquesta a través d'un mur. La seua funció era la de servir d'alturó.

En el segle XX, algunes restes van ser destruïts. Els llenços existents a l'altura del nombre 12 del carrer de Bailén es van perdre amb la construcció d'un bloc de cases, si bé alguns murs es van integrar en l'estructura de l'edifici, en la seua part inferior. La remodelació de la Plaça d'Oriente, finalitzada en 1996 durant el mandat de José María Álvarez del Manzano, va significar el descobriment i posterior desaparició de nombroses restes. No és el cas de la talaia coneguda com a Torre de Los Huesos, la base dels quals s'exhibeix en l'aparcament subterrani de la citada plaça.

Entre 1999 i 2000, es va posar al descobert altre tram, d'uns 70 m de longitud, sota la Plaça de l'Armeria, formada per les façanes principals del Palacio Real i de la Catedral de la Almudena. Va Ser excavat durant les obres de construcció del Museu de Col·leccions Reals (sense concloure) i podria correspondre a la Porta de la Sagra, un dels accessos al recinte emmurallat.

Vegeu també[modifica]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Muralla musulmana de Madrid Modifica l'enllaç a Wikidata