Muralla romana de Barcelona
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Muralla urbana i conjunt urbà  | |||
| Part de | Bàrcino | |||
| Construcció | segle III segle IV | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romana | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Lloc | Pl. Nova, Av. Catedral, Tapineria, Pl. Àngel, Sotstinent Navarro, Pl. Traginers, Correu Vell, Regomir, Gignàs, Avinyó, Banys Nous i Palla | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 18-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0000417 | |||
| Id. IPAC | 22 | |||
| Id. IPAPC | 16760 | |||
| Id. Barcelona | 3047 | |||
La Muralla romana de Barcelona és una obra declarada bé cultural d'interès nacional.[1][2] Des de la plaça Nova, anava per l'avinguda de la Catedral, els carrers de la Tapineria i del Sotstinent Navarro, la plaça dels Traginers, i els carrers del Correu Vell, del Regomir, d'Avinyó, dels Banys Nous i de la Palla.
Història
[modifica]
Fou construïda per a fortificar la colònia Julia Augusta Paterna Faventia Barcino, fundada els darrers anys del segle i aC. Durant molt de temps s'havia cregut que només existia una muralla, de cronologia baix-imperial, que és la visible des de l'exterior, formada per grans blocs. Recentment, però, s'ha pogut comprovar que en tenia adossada una altra, que limitava el perímetre de la colònia i que deu ser d'època fundacional. Això ha permès rebutjar la idea anteriorment existent que la muralla tardana va suposar una reducció de l'àrea urbana, donat que segueix exactament el traçat de la primera muralla, i es limita tan sols a reforçar-la considerablement.[1]
La cronologia de la segona muralla s'ha tractat de posar en relació amb les invasions franques de cap el 260 dC, o bé s'ha considerat com de principis del segle iv, però basant-se només en arguments tipològics, mancant una comprovació arqueològica. De tota manera pot dir-se amb seguretat que és d'època tardo-romana.[1]
El saqueig de Barcelona d'Almansor el 985 va convèncer els governants que calia millorar la defensa de la ciutat i van fortificar els quatre accessos a la ciutat na amb uns castells, que foren el castell Vell a l'actual plaça del Àngel; el del Bisbe, a l'actual plaça Nova; el de Regomir, al carrer del mateix nom; i el castell Nou, on ara hi ha els carrers Ferran i del Call.[3]
La població va créixer a l'interior i a l'exterior del recinte romà, fins que el segle xiii Jaume I va permetre fer edificacions adossades a la muralla i obrir-hi finestres, mentre en feia construir una altra de nova per ampliar el recinte fortificat de la ciutat. D'aquesta manera, la muralla romana va anar desapareixent, emmascarada per noves construccions. A més, una gran part fou enderrocada el segle xix.[1]
Descripció
[modifica]La muralla tardo-romana (segles iii-iv) descrivia un octàgon allargat, més semblant a un rectangle amb els angles aixamfranats i feia uns 9 m d'alçada, 4 m d'amplada de mitjana i entre 1.220 i 1.350 m de perímetre. Tenia 76 torres, de fins a 18 m d'alçada, situades cada 6-8 m.[4] Era protegida per torres de planta quadrada (tot i que algunes eren de planta poligonal o circular, sobretot les que protegien les portes) disposades a intervals regulars. A les portes, l'espai entre aquestes torres podia arribar fins als 10 m, tal com es pot observar a la Porta Praetoria (coneguda per portal del Bisbe a l'edat mitjana) de la plaça Nova, on es conserven dues torres cilíndriques, que varen ésser recrescudes el segle xii. Eren portes triforades (les dues que estan documentades) és a dir, amb tres obertures: una de central, més ampla, per al trànsit rodat, i dues de laterals, més petites, per als vianants.[5]
És feta amb carreus de grans dimensions, ben escairats, i té uns 9 m d'alçada per 3'5 de gruix. Tret de la zona anomenada Castellum marítim, s'adossa a la muralla alt-imperial, feta de carreus més petits i sense torrasses, mitjançant un fort rebliment de formigó que uneix ambdós paraments, dins del qual es varen trobar nombroses restes arquitectòniques i escultòriques reutilitzades.[1]
Enderrocada en part durant el segle xix, es conserven en força bon estat els sectors nord i est. L'obra romana alterna actualment amb rajola plana, que substitueix pedres desaparegudes o portades a un museu (per tractar-se sovint de peces epigràfiques o d'altre tipus reaprofitades a la construcció de la muralla).[1]
El sector corresponent al pla de la Seu, posat al descobert a mitjan segle xx, és el que millor ens deixa veure com devia ser el recinte romà, damunt el qual es va construir la casa del Degà i la de l'Ardiaca.[1] Al carrer de la Tapineria es troba el pany de muralla romana, amb una torre de planta poligonal, que formava l'angle nord del recinte, sobre el qual s'assenten els murs posteriors de la casa de la Pia Almoina. El fragment de la plaça de Ramon Berenguer el Gran és potser el sector de muralla més interessant, per la superposició de construccions medievals sobre el mur romà, damunt de voltes que s'estenen de torre a torre. Sobre aquest sector s'assenta la capella de Santa Àgata.[1]
Al sector del carrer del Sotstinent Navarro, es recolzà, damunt d'una volta apuntada entre les torres 21 i 22, dita de Nàgera, el palau Requesens. La muralla es torna a fer visible a la plaça dels Traginers, on hi ha una torre de planta circular que forma l'angle vers el carrer del Correu Vella. La resta del traçat es perd dins de construccions del carrer d'Avinyó, del de Banys Nous i del de la Palla, o bé ha desaparegut.[1]
Sota la plaça del Rei, amb entrada pel Museu d'Història de Barcelona, pot veure's la part interna de la muralla, a més de restes d'altres edificis i carrers de la Bàrcino romana.[1]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 «Muralla Romana». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Conjunt especial de la muralla romana». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Casinos, Xavi «La herencia del Castell Nou». La Vanguardia, 02-06-2019.
- ↑ Puig i Rodà, 2010.
- ↑ Prats, Joan de Déu. Llegendes històriques de Barcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2010, p. 16. ISBN 978-84-9883-064-4.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Puig, Ferran; Rodà, Isabel. Les muralles de Barcino. Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura, 2010.
- Ravotto, Alessandro. La muralla de Barcino. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana (tesi doctoral), 2017.
Enllaços externs
[modifica]
- «Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Muralla romana». UPCommons.