Muralla romana de Barcelona

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Muralla romana de Barcelona
Torres de la muralla romana.jpg
Dades
Tipus muralla urbana
Característica
Estil arquitectònic Arquitectura romana antiga
Ubicació geogràfica
Barcelona
Localització Pl. Nova, av. Catedral, pl. Ramon Berenguer el Gran, de l'Àngel, Traginers, c. Regomir, Avinyó i de la Palla
41° 23′ 03″ N, 2° 10′ 31″ E / 41.384087°N,2.175405°E / 41.384087; 2.175405Coord.: 41° 23′ 03″ N, 2° 10′ 31″ E / 41.384087°N,2.175405°E / 41.384087; 2.175405
BCIN
Tipus Monument històric
Identificador BCIN: 18-MH-ZA
BIC: RI-51-0000417
IPAC: 22
Modifica les dades a Wikidata
Torre de la muralla romana a la plaça dels Traginers

La Muralla romana de Barcelona és una obra de Barcelona declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. Es va començar al final del segle III i fou acabada al començament del segle IV. Abans hi havia hagut, ocupant el mateix perímetre, tret de la zona anomenada Castellum marítim, una muralla de menys alçada que es va decidir reforçar.

La muralla anava aproximadament del carrer de Gignàs i carrer Regomir a la plaça Nova (al final de l’avinguda de la Catedral), mirant de mar a muntanya, i del carrer de la Tapineria i el del Sotstinent Navarro (que abans de la guerra de 1936-39 hi havia el projecte que es digués el carrer de les Muralles Romanes, una dada prou significativa)[1] als carrers dels Banys Nous, de la Palla i d'Avinyó, mirant de Besòs a Llobregat.

La muralla del segle III-IV era un polígon irregular, correspon a un octàgon allargat, més semblant a un rectangle amb els angles aixamfranats i feia uns 9 metres d'alçada, 4 d'amplada de mitjana i entre 1.220 i 1.350 metres de perímetre. Tenia 76 torres, de fins a 18 metres d'alçada, situades cada 6-8 metres.[2] A les portes de la muralla, flanquejades per torres, l'espai entre aquestes torres podia arribar fins als 10 metres, tal com es pot observar a la Porta NO de la plaça Nova. Eren portes triforades (les dues que estan documentades) és a dir, amb tres obertures: una de central, més ampla, per al trànsit rodat, i dues de laterals, més petites, per als vianants. A les cantonades de la muralla també hi havia les torres i aquest gran nombre de torres en tot el perímetre de la muralla és el que va fer que Barcelona fos coneguda com "la ciutat coronada".[3]

Descripció[modifica]

La muralla romana de la Barcelona romana, que tenia un perímetre de 1.270 m, segueix un traçat rectangular, amb els angles lleugerament rebaixats per adaptar-se millor al terreny. A la banda de mar disposava d'una ciutadella. La muralla era protegida per torres de planta quadrada, disposades a intervals regulars, tot i que algunes eren de planta poligonal o circular, sobretot les que protegien les portes (com les de l'actual plaça Nova). Dos carrers principals, el Decumanus -que anava de la plaça Nova a la del Regomir- i el Cardo -de l'actual plaça de l'Àngel a un punt intermedi entre el carrer de Ferran i el del Call- es creuaven perpendicularment al Fòrum, situat a la zona de l'actual plaça de Sant Jaume, unint les quatre portes de la muralla: Praetoria, Decumana, Principalis sinistra i Principalis dextra.[4]

La muralla tardo-romana és feta amb carreus de grans dimensions, ben escairats, i té uns 9 m d'alçada per 3'5 de gruix. S'adossa a la muralla alt-imperial, feta de carreus més petits i sense torrasses, mitjançant un fort rebliment de formigó que uneix ambdós paraments, dins del qual es varen trobar nombroses restes arquitectòniques i escultòriques reutilitzades.[4]

Enderrocada, en part, el segle XIX, es conserven en força bon estat els sectors nord i est. L'obra romana alterna actualment amb rajola plana (fruit de la restauració de mitjan segle XX) que substitueix pedres desaparegudes o portades a un museu (per tractar-se sovint de peces epigràfiques o d'altre tipus reaprofitades a la construcció de la muralla).[4]

A la plaça Nova es conserven dues torres cilíndriques, que varen ésser recrescudes el segle XII, i que flanquejaven la Porta Praetoria de la muralla romana, coneguda per portal del Bisbe a l'edat mitjana. El sector corresponent al pla de la Seu, posat al descobert a mitjan segle XX, és el que millor ens deixa veure com devia ser el recinte romà, damunt el qual es va construir la casa del Degà i la de l'Ardiaca.[4]

Al carrer de la Tapineria es troba el pany de muralla romana, amb una torre de planta poligonal, que formava l'angle nord del recinte, sobre el qual s'assenten els murs posteriors de la casa de la Pia Almoina. El fragment de la plaça de Ramon Berenguer el Gran és potser el sector de muralla més interessant, per la superposició de construccions medievals sobre el mur romà, damunt de voltes que s'estenen de torre a torre. Sobre aquest sector s'assenta la capella de Santa Àgata.[4]

Sobre el sector del carrer de les Muralles Romanes o de Bassea, dit oficialment del sotstinent Navarro, es recolzà, damunt d'una volta apuntada, el palau de la comtessa de Palamós. La muralla romana continua pel carrer del Correu Vell, on hi ha una torre de planta circular que forma l'angle de la muralla. La resta del traçat es perd dins de construccions del carrer d'Avinyó, del de Banys Nous i del de la Palla, o bé ha desaparegut.[4]

Sota la plaça del Rei, amb entrada pel Museu d'Història de la Ciutat, pot veure's la part interna de la muralla, a més de restes d'altres edificis i carrers de la Barcino romana.[4]

Història[modifica]

L'antiga Bàrcino (abans del segle III) superposada al plànol actual del barri Gòtic

La muralla romana de Barcelona fou construïda per fortificar la colònia Julia Augusta Paterna Faventia Barcino, fundada els darrers anys del segle I aC. Durant molt de temps s'havia cregut que només existia una muralla, de cronologia baix-imperial, que és la visible des de l'exterior, formada per grans blocs. Recentment, però, s'ha pogut comprovar que aquesta muralla en tenia adossada una altra, que limitava el perímetre de la colònia i que deu ser d'època fundacional. Això ha permès rebutjar la idea anteriorment existent que la muralla tardana va suposar una reducció de l'àrea urbana, donat que segueix exactament el traçat de la primera muralla, i es limita tan sols a reforçar-la considerablement.[4]

La cronologia de la segona muralla s'ha tractat de posar en relació amb les invasions franques de cap el 260 dC, o bé s'ha considerat com de principis del segle IV, però basant-se només en arguments tipològics, mancant una comprovació arqueològica. De tota manera pot dir-se amb seguretat que és d'època tardo-romana.[4]

La població va créixer a l'interior i a l'exterior del recinte romà, fins que el segle XIII Jaume I va permetre fer edificacions adossades a la muralla i obrir-hi finestres, mentre en feia construir una altra de nova per ampliar el recinte fortificat de la ciutat. D'aquesta manera, la muralla romana va anar desapareixent, emmascarada per noves construccions. A més, una gran part fou enderrocada el segle XIX.[4]

Restes arqueològiques[modifica]

La muralla es va bastir eixamplant només uns metres un mur anterior de menys alçada i de dibuix més octogonal, igualment de factura romana i aproximadament amb el mateix perímetre, de la qual es van aprofitar molts elements, també decoratius, com a material bàsic. Gràcies a això, en els treballs de restauració dels trams de muralla que han quedat drets després de les remodelacions successives de la ciutat, s'han trobat peces escultòriques, gravats, elements arquitectònics previs, làpides, etc. que han servir per documentar arqueològicament la història dels primers segles d'existència de Barcelona.

Es conserven en força bon estat els sectors nord i est. A la plaça Nova es conserven dues torres cilíndriques, que varen ésser recrescudes el segle XII, i que flanquejaven la Porta Praetoria de la muralla romana, coneguda per portal del Bisbe a l'edat mitjana. El sector corresponent al pla de la Seu, posat al descobert a mitjan segle XX, és el que millor deixa veure com devia ser el recinte romà, damunt el qual es va construir la casa del Degà i la de l'Ardiaca. Al carrer de la Tapineria es troba el pany de muralla romana, amb una torre de planta poligonal, que formava l'angle nord del recinte, sobre el qual s'assenten els murs posteriors de la casa de la Pia Almoina. El fragment de la plaça de Ramon Berenguer el Gran és potser el sector de muralla més interessant, per la superposició de construccions medievals sobre el mur romà, damunt de voltes que s'estenen de torre a torre. Sobre aquest sector s'assenta la Capella de Santa Àgata. Sobre el sector del carrer del Sotstinent Navarro, conegut com el carrer de les Muralles Romanes, es recolzà, damunt d'una volta apuntada, el Palau Requesens. La muralla romana continua pel carrer del Correu Vell, on hi ha una torre de planta circular que forma l'angle de la muralla. La resta del traçat es perd dins de construccions del carrer d'Avinyó, del de Banys Nous i del de la Palla, o bé ha desaparegut. Sota la plaça del Rei, amb entrada pel Museu d'Història de la Ciutat, pot veure's la part interna de la muralla, a més de restes d'altres edificis i carrers de la Barcino romana.[5]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Jaume Fabre Fornaguera, La contrarevolució de 1939 a Barcelona (tesi doctoral), Departament d'Història Moderna i Contemporània, UAB, 2002, p. 118
  2. PUIG, Ferran, RODÀ, Isabel, Les muralles de Bàrcino, Muhba textures núm.1 Ajuntament de Barcelona. DL. 29.961-2010
  3. Joan de Déu Prats, Llegendes històriques de Barcelona, PAM, Barcelona 2009, p. 16
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 4,9 «Muralla romana de Barcelona». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 desembre 2017].
  5. «Muralla Romana». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 desembre 2012].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Muralla romana de Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata