Muralles de Berga
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Muralla urbana  | |||
| Primera menció escrita | 1256 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Berga | |||
| Localització | Recinte limitat pel castell | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 3030 | |||
Les muralles de Berga són una obra de Berga inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
Carrers estrets adaptats al fort pendent del terreny, organitzats per l'eix format pel portal de sta. Magdalena, el carrer Boixader, el carrer major i el portal de Sallagossa. Al peu del castell, un xic allunyat, adquireix un desnivell mínim si el comparem amb el de la resta de carrers que a vegades fins i tot es veuen obligats a posar graons. Els habitatges són majoritàriament amplis, de tres o quatre plantes d'alçada, sovint amb semisoterrani, galeries, golfes i cobertes a dues aigües. Solen ser cases amb façanes arrebossades, amb estructures complicades degut al relleu, molt accidentat, molts cops d'una sola crugia.[1]
El portal de santa Magdalena, un arc de mig punt adovellat fet de pedra ben escairada, és l'únic que es conserva en tan bon estat. L'emplaçament, a l'entrada del prepirineu, condiciona el seu origen i el relleu, la seva disposició.[1]
Història[modifica]
Tenim constància que als s. XII i XIII es duen a terme les obres de consolidació de les muralles. La carta de franqueses data de 1256. Al s. XIV es construeix la muralla definitiva, el call jueu i altres construccions fora muralla. Ja en època moderna, el 1888 s'enderroquen els portals de Sallagossa i del vall dels estudis. El 1900 es derrueix la muralla a la ronda Moreta.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Muralles de Berga». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. [Consulta: 12 febrer 2019].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Muralles de Berga |