Murat V

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMurat V
1840 1904 5murat.jpg
Retrat de Murat V
Nom originalمراد الخامس (àrab)
Biografia
Naixement21 setembre 1840 Modifica el valor a Wikidata
Istanbul (Imperi Otomà) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 agost 1904 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Istanbul (Imperi Otomà) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortDiabetis mellitus Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentIstanbul Modifica el valor a Wikidata
Coat of arms of the Ottoman Empire (1882–1922).svg  Soldà de l'Imperi Otomà
30 de maig de 1876 – 31 d'agost de 1876
Dades personals
ReligióSunnisme
Activitat
OcupacióGovernant Modifica el valor a Wikidata
Família
Casa reialDinastia Osman
CònjugeEleru Kadın Efendi (en) Tradueix
Rezan Kadın Efendi (en) Tradueix
Şayan Kadınefendi (en) Tradueix
Meyliservet Kadınefendi (en) Tradueix
Reftar-i Dil Hatgil (en) Tradueix
Nevdür Hanımefendi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsFehime Sultan
Aliye Sultan (en) Tradueix
Hatice Sultan (en) Tradueix
Mehmed Selaheddin (en) Tradueix
Fatma Sultan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesAbdülmecit i Şevkefza Sultan
GermansAbdul Hamid II, Mehmet V, Mehmet VI, Ahmed Kemaleddin (en) Tradueix i Mehmed Burhaneddin Efendi (1849-1876) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Coat of arms of the Ottoman Empire (1882–1922).svg Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 911610ec-7d05-4e3f-b727-d468a0557c70 Modifica els identificadors a Wikidata

Murat V (àrab: مراد الخامس) (21 de setembre de 1840 - 29 d'agost de 1904) va ser soldà de l'Imperi Otomà durant el seu breu regnat de tres mesos des del 30 de maig fins al 31 d'agost de 1876.

Biografia[modifica]

Fill d'Abdülmecit, fou designat hereu legal del seu oncle Abdülaziz, del que havia estat, el qual després va intentar modificar la successió en favor de la pròpia descendència i el va apartar de totes les responsabilitats. Això va fer que el jove Murat, que havia tingut una educació esmerada i liberal, entrés en contacte des de 1865 (quan es va fundar) amb els Joves Otomans; estava lligat especialment a Namik Kemal (un dels caps del moviment). Quan el gran visir reformista Midhat Pasha (Mithat Paşa) va decidir donar un cop d'estat contra el reaccionaria sultà Abdülaziz, en va informar a Murat que es va comprometre a promulgar una constitució i a posar en vigor el programa dels Joves Otomans. Després del cop el 30 de maig de 1876, Murat fou proclamat sultà. Namik Kemal i l'altra cap dels Joves, Diya Pasha, foren nomenats secretaris de Palau.

Però una vegada al tron, Murat va escoltar amb preferència a Rüshdi Pasha, que recomanava prudència, i va optar per un programa de reformes limitat que no incloïa una nova constitució. El 5 de juny de 1876 el sultà deposat es va suïcidar. El dia 15 de juny un capità circassià, Hasan, va matar al ministre d'afers exteriors Husayn Awni Pasha per motius personals; la seva eliminació va fer decantar la balança del poder cap als reformadors radicals i el 15 de juliol en la primera sessió del govern, aquest va acordar proclamar una constitució. Ja no es va poder fer perquè el sultà, alcohòlic i afectat de bogeria com altres germans, va empitjorar ràpidament; afectat per una depressió (pensava que l'executarien) es va mostrar extremament nerviós; examinat per metges turcs i estrangers es va dictaminar la seva incapacitat per regnar. El germà petit del sultà, Hamid Efendi, fou proposat com a regent, però va refusar, acceptant només el tron.

Així després de governar l'Imperi durant 93 dies, va ser deposat i va ser substituït pel seu germà amb el nom d'Abdul Hamid II l'1 de setembre de 1876. El sultà deposat va viure al palau Çirağan al Bòsfor, com a virtual captiu, durant 30 anys. El 20 de maig de 1878 un grup d'activistes dels Joves Otomans dirigits per Ali Suawi va intentar un cop d'estat per alliberar a Murat, però va fracassar. Murat fou posat sota una guàrdia reforçada i es va prohibir fer esment de la seva persona. Va morir el 29 d'agost de 1904.

Valoració general[modifica]

Durant el seu regnat va demostrar una gran influència de la cultura francesa. No va ser capaç de pactar una constitució com desitjaven els seus partidaris, i van empitjorar les males relacions amb Rússia que desembocarien en la futura guerra.

Bibliografia[modifica]

  • Keratry, Mourad V, prince, sultan, prisonner d'Etat, 1840-1876, Pa´ris 1878
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Murat V