Museu Nacional d'Història Natural (França)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Muséum national d'histoire naturelle)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Museu Nacional d'Història Natural (França)
Grande Galerie de l'evolution.jpg
Dades base
Tipus entitat museu nacional
Història
Fundació 10 juny 1793
Núm. visites 1.900.000
Organització i govern
Seu central Vista-down.png

Web Lloc web oficial

Modifica dades a Wikidata

El Muséum national d'histoire naturelle (Museu Nacional d'Història Natural) és una institució pública d'investigació científica francesa. Depèn del Ministeri d'Educació General, el Ministeri d'Educació Superior i el Ministeri de Medi Ambient. Les seves funcions principals són la conservació de col·leccions científiques, la investigació científica, la formació superior i la difusió de la cultura científica en l'especialitat pròpia de la institució: la història natural. La Galérie de l'Evolution és una de les sales d'exposicions més visitades de París.

Després de romandre tancada durant més de trenta anys, la renovació de la Galérie es transformà en un dels grans projects de l'estat francès. Els arquitectes Paul Chemetov i Borja Huidobro, juntament amb l'escenògraf René Allio i el museuògraf Roberto Benavente guanyaren el concurs internacional organitat pel Ministeri d'Educació Nacional. Escolliren el tema de l'evolució com a exposició principal. Els treballs de renovació es feren entre el 1991 i el 1994 i el seu cost fou de 400 milions de francs.

Història[modifica | modifica el codi]

Un edicte reial de 1635 va crear el Jardí Reial de Plantes Medicinals , un dels més antics centres científics de França. Al segle XVIII, l'activitat es va transformar, passant de l'art de curar mitjançant les plantes a la història natural. La declaració del 31 març 1718 va separar la càrrega de primer metge del rei de la superintendència del jardí.

El 1739, Georges Louis Leclerc, comte de Buffon (1707-1788) va ser nomenat intendent. Va dirigir durant 50 anys el que llavors es coneixia com el Jardí del Rei. La seva notorietat internacional i el seu intens treball, van fer del lloc un dels fars científics del segle XVIII. A la seva mort, el 1788, el rei va nomenar al capdavant del jardí un militar, Charles-François de Flahaut, comte de la Billarderie. Sota la direcció de Louis Jean-Marie Daubenton, el personal del Jardí, sobretot els visitants van fer arribar el seu descontentament al rei, tot sense resultats.

La Revolució francesa va transformar profundament el funcionament del Jardí. El 20 d'agost de 1790, un decret de l'Assemblea Nacional va demanar als crítics redactar un projecte per a la seva reorganització. La primera Assemblea va votar la marxa del comte de la Billarderie i va triar per unanimitat a Daubenton com a president. Aquest va formar una comissió integrada per Antoine-François Fourcroy, Bernard Lacépède i Antoine Portal. Aquest últim va ser l'encarregat de redactar el reglament de la nova institució i de fixar el funcionament. També va determinar les missions del ja museu: instruir al públic però també constituir una col·lecció i participar activament a la investigació científica. El cos de professors i el seu director, triats i renovats cada any garantirien així la independència de la investigació.

No obstant això el projecte no va prosperar, ja que l'Assemblea Nacional no li va donar curs. El 1791, Billarderie va renunciar i va ser reemplaçat per Jacques-Henri Bernardin de Saint-Pierre. És només el 1793 que Joseph Lakanal (1762-1845) aportant les col·leccions del Príncep de Condé es troba amb Daubenton i va descobrir el projecte de 1790. Lakanal ho porta immediatament a l'Assemblea i l'endemà, 10 de juny de 1793, va obtenir el vot del decret que li dóna al Museu la seva personalitat jurídica pròpia. El lloc d'intendent va ser reemplaçat per la funció de director. Es van crear 12 llocs de professors, que de manera igualitària i col·legial, asseguraven la direcció del museu. L'ensenyament es va repartir llavors en dotze càtedres professorals.

A la meitat del segle XIX, el museu va conèixer un període de gran prosperitat. Amb la nominació el 1836 del químic Eugène Chevreul (1786-1889), es bolca com el seu rival la Faculté des Sciences de París, cap a les ciències experimentals. Aquest període va prendre fi amb l'arribada d'Alphonse Milne-Edwards, el 1890, i amb la promulgació del decret del 12 desembre 1891 que signa el retorn forçat de la història natural (aquesta política seguirà fins als començaments de la Segona Guerra Mundial). La llei de finances del 31 desembre 1907 va atorgar autonomia financera del museu, dotant-lo d'un pressupost que la mateixa institució administrava.

En paral·lel, el nou camp d'activitats obert pel colonialisme, el museu va començar un moviment d'expansió fora de la capital. Per afavorir la investigació marítima, va implantar el 1928 el seu laboratori marítim a Saint-Servan, i després a Dinard. La seva activitat botànica, sempre activa, va estendre les seves activitats en el domini de Chèvreloup, el 1934. Va heretar també la propietat del entomologista Jean Henri Fabre en Sérignan-du-Comtat, prop d'Orange, el 1822. Després de la descolonització, el museu va concentrar seus esforços en la presa de consciència dels grans desequilibris causats per l'expansió humana.

El 1948 va participar en la creació de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN). Més tard, instal·là en els seus murs un servei de conservació de la naturalesa (1962), el secretariat de la Flora i la Fauna (1979) i una delegació permanent al Medi Ambient (1992) que desenvolupà una aproximació genòmica de les relacions home-natura.

L'estatut de 1985 va posar fi al rol d'administradors dels professors i va instituir tres consells que asseguressin l'administració del museu i reemplacessin l'assemblea iniciada el 1793. Un decret de 2001 va crear nivells jeràrquics intermedis entre la direcció i la investigació, com així mateix estructures transversals per reforçar la coherència de les accions lligades a les grans missions. El musue té avui dia un paper nacional i internacional principal en el desenvolupament de la Història Natural.[1]


Col·leccions[modifica | modifica el codi]

Directors del museu[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. A. Allisy. «Henri Becquerel: The Discovery of Radioactivity». Radiation Protection Dosimetry, 68, 1, November 1, 1996, pàg. 3–10. DOI: 10.1093/oxfordjournals.rpd.a031848.
  2. «Guillaume Olivier» (en anglès). Scarab Workers. University of Nebraska, 1 de gener de 1998 (1998-01-01). [Consulta: 6 febrer del 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu Nacional d'Història Natural (França) Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 48° 50′ 32″ N, 2° 21′ 23″ E / 48.84222°N,2.35639°E / 48.84222; 2.35639{{#coordinates:}}: no hi pot haver més d'una etiqueta primària per pàgina