Vés al contingut

Musa de Pàrtia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMusa de Pàrtia
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 46 aC Modifica el valor a Wikidata
Itàlia romana (Antiga Roma) Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle I Modifica el valor a Wikidata
Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Reina consort
20 aC – 2 aC
Rei dels reis
2 aC – 4 dC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica, sobirana Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina consort Modifica el valor a Wikidata
CònjugeFraates IV de Pàrtia Modifica el valor a Wikidata
FillsFraates V de Pàrtia Modifica el valor a Wikidata

Musa de Pàrtia (Itàlia romana, c. 46 aC - Imperi Romà, segle I) també coneguda com a Termusa, fou reina de l'Imperi part des del 2 abans de la nostra era fins a l'any 2. Al principi era reina consort del monarca Fraates IV de Pàrtia (r. 37 ae – 2 ae); el va matar i va dirigir l'imperi al costat del seu fill, Fraates V. És la primera de les tres úniques dones que han assumit el govern en la història de l'Iran; les altres dues foren les germanes sassànides Borane (r. 630–630, 631–632) i Azarmítoque (r. 630–631).

Biografia

[modifica]

Musa era una concubina romana que havia estat lliurada al rei part Fraates IV per l'emperador August (r. 27 ae – 14 ae) després d'un tractat del 20 ae, pel qual els parts reconeixien l'hegemonia romana sobre Armènia i aquests acataven la designació de l'Eufrates com a frontera. Casada amb el sobirà arsàcida, Musa es va convertir aviat en la seua reina i esposa preferida i va donar a llum a Fraataces. Sembla que influït per Musa, Fraates IV va enviar els seus quatre primogènits a Roma per a evitar conflictes sobre la seua successió, i el 2 ae Musa el va enverinar. Musa va ascendir llavors al tron de l'imperi al costat del seu fill no legitimat, que va pujar al tron com a Fraates V.[1][2][3][4]

Tanmateix, després d'un curt període de govern, tots dos van ser enderrocats i executats per la noblesa, que coronà Orodes III de Pàrtia dos anys després.[5]

Referències

[modifica]
  1. Kia 2016, p. 199; Schippmann 1986, pàg. 525–536.
  2. Kia 2016, p. 198; Schippmann 1986, pàg. 525–536.
  3. Kia 2016, p. 198; Dąbrowa 2011, p. 173; Schippmann 1986, pàg. 525–536.
  4. Kia 2016, p. 199; Richardson 2012, p. 161.
  5. Kia 2016, p. 199; Dąbrowa 2011, p. 174.

Bibliografia

[modifica]