Musaranya de Millet
Sorex coronatus  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 29663 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Eulipotyphla |
| Família | Soricidae |
| Tribu | Soricini |
| Gènere | Sorex |
| Espècie | Sorex coronatus Pierre-Aimé Millet, 1828 |
| Distribució | |
 | |
La musaranya de Millet (Sorex coronatus) viu a la península Ibèrica, Àustria, Bèlgica, França, Alemanya, Liechtenstein, Països Baixos, Suïssa i el Regne Unit.
Descripció[modifica]
És pràcticament idèntica a la musaranya cuaquadrada, tant pel que fa a les dimensions com a la morfologia. Presenta una cua llarga (equival a 2/3 parts de la longitud del cap, més el cos), de secció quadrada a la base, no té pèls llargs esparsos entre els de recobriment, les orelles queden amagades entre els pèls del cap, i les puntes de les dents són de color vermell intens.
La coloració general té un aspecte tricolor: marró fosc pel dors, marró més clar pels flancs i gris o marró pàl·lid pel ventre. Les tres franges de color es diferencien perfectament, tot i que la transició de l'una a l'altra és més o menys gradual.
Dimensions corporals: cap + cos (6,7 - 7,6 cm) i cua (4,3 - 4,9 cm).
Pes: 6 - 10 g.
Hàbitat[modifica]
Pinedes, vores de rius, pastures i altres indrets humits de muntanya.
Costums[modifica]
Per capturar cucs de terra i altres invertebrats subterranis, excava galeries al sòl ajudant-se del musell i les potes anteriors, o bé s'introdueix als caus excavats per talpons i altres animals.
Activa tant de dia com de nit.
Sinònims[modifica]
- euronotus, Miller, 1901
- fretalis, Miller, 1909
- gemellus, Stepanek, 1968
- personatus, Millet, 1828
- santonus, Mottaz, 1906
Espècies semblants[modifica]
La musaranya cuaquadrada tendeix a ser bicolor, i en tot cas, els exemplars tricolors no presenten les tres franges de color tan clarament separades.
La musaranya nana té la cua relativament més llarga (equival a 3/4 parts de la longitud del cap més el cos) i de secció circular a la base.
Bibliografia[modifica]
- Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 46-47.
Referències[modifica]
- Fordham et al. (2006). Musaranya de Millet. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 14-12-2007 (en anglès).