Museu Clarà

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióMuseu Clarà
Biblioteca Clarà.JPG
Dades bàsiques
Tipus entitat museu
Núm. visites 900 (1992)
Organització i govern
Seu central Vista-down.png

Modifica les dades a Wikidata

El Museu Clarà fou un museu d'art ubicat a Barcelona que recollia un seguit d'escultures de Josep Clarà. Un cop tancat gran part del fons del museu va ser traslladat al Museu Nacional d'Art de Catalunya.[1][2][3]

Història[modifica]

L'olotí Josep Clarà i la seva germana i hereva, Carme Clarà, havien fet hereu universal del seu llegat l'Ajuntament de Barcelona.[4] L'any 1964 es féu efectiva la donació de la casa de l'escultor, que estava ubicada al barri de les Tres Torres, juntament amb el taller i el jardí que l'envoltava.

El llegat també incloïa prop de 800 escultures (els seus guixos i obres de marbre i altres materials), prop de 10.000 dibuixos propis, la seva col·lecció de pintures formada per obres d'artistes contemporanis i amics i la seva biblioteca personal. El llegat es va donar amb l'encàrrec i la condició de crear un museu, juntament amb una quantitat important de diners en metàl·lic per a constituir una fundació.

Havent estat arranjat el museu en l'antic taller de l'escultor, el museu es va inaugurar l'any 1969, encara que no es va crear la fundació, el testament de la germana de l'artista confirmà aquesta donació l'any 1982.

Anunci de tancament[modifica]

Posteriorment, el 1995 l'Ajuntament de Barcelona va tancar i desmantellar el museu, al·legant un baix nombre de visitants, uns 4 al dia segons va publicar l'Ajuntament.[4] En aquella època l'alcalde era Pasqual Maragall i Oriol Bohigas n'era el regidor de cultural. El tancament del museu va tenir un ampli ressò social, apareixent comentaris crítics a premsa, així com de personalitats del món de la cultura que s'hi oposaren.[5] La mateixa Junta de Museus de Catalunya no avalà el canvi proposat.

Oriol Bohigas, seguidor de la idea de museu-magatzem, volia integrar el Museu Clarà al MNAC per tal d'ajudar a la construcció d'una col·lecció de referència pel Museu Nacional i a la millor visibilitat de l'obra de l'escultor noucentista. Segons una carta a en Xavier Barral, li recrimina que era precisament de Barral la proposta de:

« la teva proposta era dividida en tres etapes: fer una gran exposició al Palau Nacional en el moment de desmuntar el museu que servís de resum crític i d'impuls divulgador, situar definitivament a les sales del Museu les peces més significatives i als arxius els documents i els dibuixos; utilitzar la resta del material per a una seqüència d'exposicions temporals fins i tot en altres museus... »
— Oriol Bohigas[3]

Resposta ciutadana[modifica]

Als pocs mesos d'anunciar-se el tancament es va crear l'Associació d'Amics del Museu Clarà,[6] presidida pel galerista Carles de Sicart Escoda, per reivindicar la reobertura del museu i impedir la dispersió de les seves col·leccions. També l'Associació Catalana de Crítics d'Art van demanar mantenir la col·lecció i la reobertura del museu al carrer de Calatrava de Barcelona.[4][7]

Per intentar reduir les crítiques, l'Ajuntament de Barcelona va argumentar que l'interès per Clarà «havia arribat massa tard a la ciutat». El llavors alcalde Pasqual Maragall remarcar el 7 de març de 1996 que el trasllat de les peces «era legal i no es contradeia amb el testament de l'artista». Aquell mateix any a la tardor es va inaugurar al MNAC una mostra retrospectiva de l'artista. A Olot, per contra, l'1 de març del mateix any diversos representants del món cultural olotí s'havien reunit al Teatre Principal per signar un manifest de suport al retorn del conjunt patrimonial.[4]

Fins i tot es van realitzar dues manifestacions de centenars de ciutadans que demanaven que no es tanqués el museu. Van tenir lloc el 16 de març i el 27 d'abril.[4] La neboda de l'artista, Josette Clarà, va denunciar l'Ajuntament per incompliment del desig del seu oncle. La sentència donà la raó moral a la neboda, però va considerar que «d'acord amb el Dret Civil català no es pot obligar l'Ajuntament a mantenir obert el museu».[8]

Inicialment la major part de les obres havien sigut dipositades al MNAC. Va ser quan es va signar un conveni entre el Museu, i els Ajuntaments d'Olot i Barcelona que es van començar a traslladar la gran part d'escultures del fons al Museu de la Garrotxa. Es van enviar més de set-centes escultures i altres peces de Clarà i al MNAC es van quedar unes 100 peces, així com els apunts, esbossos i uns 15.000 dibuixos i d'altres efectes personals. A Olot les obres van ser rebudes amb goig.[4]

Abandonament i enderroc[modifica]

Amb el temps la casa de l'artista va anar quedant progressivament en estat d'abandonament, acabant en un estat gairebé ruïnós.[4] fins que l'agost de 1999, l'Ajuntament de Barcelona -amb Joan Clos com alcalde i essent regidor de Cultura Ferran Mascarell- va fer enderrocar la casa de Clarà i desmantellar el jardí noucentista.

La biblioteca Clarà i el seu jardí d'escultures de Josep Clarà

Biblioteca[modifica]

El taller va ser convertit en una biblioteca pública que actualment porta el nom de l'insigne escultor català. La Biblioteca compta amb una secció específica dedicada al Noucentisme i a Josep Clarà,[9] format per una selecció dels llibres i revistes que constituïen la biblioteca particular de l'escultor i la seva família, entre els quals hi ha llibres, dossiers, revistes en diversos idiomes i altres documents, des de l'any 1700 (els més antics) fins a l'any 1978 aproximadament. Entre d'altres, hi ha joies com els llibres personals de Josep Clarà dedicats als amics, com ara els escriptors Emma di Rienzi, Manuel Machado i José Francés.[10]

Referències[modifica]

  1. Doñate, Mercè. Clarà: Catàleg. Fons d'escultura, 01/05/1997, p. 364. ISBN 9788480430227. 
  2. Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, 1993 [Consulta: 11 gener 2013]. 
  3. 3,0 3,1 Oriol Bohigas. Del dubte a la revolució.: Epistolari públic (1995-1997). EDICIONS 62, 15 febrer 2010, p. 43–. ISBN 978-84-297-6623-3 [Consulta: 11 gener 2013]. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 «Museu de Ceret i Museu Clarà, tocats per la polèmica». Fundació Catalunya. [Consulta: 11 gener 2013].
  5. Pausas, Jordi «Clama al cel». Avui, 4 juliol del 2007, p.  [Consulta: 11 gener 2013].
  6. Associació d'Amics del Museu Clarà
  7. Cid Moragas, Daniel «La casa museu com a memoria de l'individu. Algunes consideracions sobre aquesta tipologia». , p.  [Consulta: 11 gener 2013].
  8. «L'Ajuntament de Barcelona resulta absolt en una demanda que havia interposat la neboda de l'escultor Josep Clarà pel tancament del Museu Clarà». Anuaris.cat, 1997. [Consulta: 11 gener 2013].
  9. Biblioteca Clarà
  10. «Fons Josep Clarà». Web de la Biblioteca Clarà. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 11 gener 2013].

Bibliografia[modifica]