Museu Episcopal de Vic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióMuseu Episcopal de Vic
MEV
Logotip Museu Episcopal de Vic.svg
Logotip del Museu Episcopal
Dades base
Tipus entitat museu
Història
Fundació 1891
Activitat
Àmbit Museu d'Art
Espai exposició 6.200 m2 (total)
2.700 m2 (exposició)
Núm. visites 28.735 (2008)
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Direcció/Gerència Josep Maria Riba
És propietat de Bisbat de Vic
Altres dades
Premi(s)
Transport públic Estació de Vic
(R3 de Renfe)

Web www.museuepiscopalvic.com

Modifica dades a Wikidata

El Museu Episcopal de Vic (MEV) és un museu d'art medieval que conserva una magnífica col·lecció d'obres mestres de pintura i escultura del període romànic i gòtic català. Situat al costat de la Catedral de Vic, a la comarca d'Osona[1] (Barcelona) està declarat museu d'interès nacional per la Generalitat_de_Catalunya.

Història[modifica | modifica el codi]

El Museu va ser inaugurat l'any 1891 pel bisbe Josep Morgades, que llavors presidia la Societat Arqueològica de Vic. Aquesta societat havia creat el Museu Lapidari amb motiu del descobriment del Temple_romà_de_Vic l'any 1882, base del Museu Episcopal.

Les seves primeres instal·lacions ocupaven l'espai situat sobre el claustre de la catedral i del palau del bisbe. L'any 1898 va ser nomenat conservador del museu Josep Gudiol i Cunill, gràcies al qual les col·leccions van augmentar considerablement. Aquest treball va ser continuat amb gran obstinació, entre 1931 i 1978, per Eduard_Junyent_i_Subirà. Amb el gran augment de les col·leccions, el 1941 es van traslladar a l'antic col·legi de Sant Josep, situat al costat de la catedral de Vic.

L'any 1995 es va signar un conveni entre l'Ajuntament de Vic, el Bisbat i la Generalitat de Catalunya que comprometia a aquesta a assumir la construcció d'un nou museu. Les obres es van fer sota la direcció arquitectònica d'Alfonso Milà i Federico Correa. Es va refer el col·legi de Sant Josep, construint un nou edifici a mida per a albergar les grans col·leccions de què disposava el fons de la col·lecció. El nou museu es va inaugurar el 18 de maig de 2002.

El Museu Episcopal de Vic té per objectiu realitzar accions per conservar, documentar, estudiar, exhibir i difondre els fons que integren les seves col·leccions per tal de contribuir a la salvaguarda del patrimoni cultural, posant un èmfasi especial en la conservació, la investigació i la difusió del seu fons amb programes i activitats dirigits a involucrar a tot tipus de públics.[2]

Col·leccions[modifica | modifica el codi]

Les seves seccions, ordenades en sentit cronològic i estilístic, estan dividides entre la col·lecció d'arqueologia, la de romànic i gòtic, la de teixit i indumentària i la secció dedicada al vidre, la pell, l'orfebreria i la ceràmica..

Les seves seccions, ordenades en sentit cronològic i estilístic, estan dividides entre la col·lecció d'arqueologia, la de romànic i gòtic, la de teixit i indumentària i la secció dedicada al vidre, la pell, l'orfebreria i la ceràmica.

  1. Planta soterrani: Arqueologia i Lapidari. Ubicada al soterrani de l'edifici, conté obres que abarquen des de la prehistòria fins a l'època altmedieval. Es poden observar pergamins, restes arqueològiques gregues, ibèriques i romanes i una col·lecció de lapidaris.
  2. Planta baixa: Pintura i escultura romànica i gòtica (segles XII -XV). Col·lecció romànica: és la col·lecció més extensa, on es troben les obres més preuades. El Baldaquí de Ribes, de la Vall de Ribes. També es poden veure diverses pintures murals i sobre taula, escultura sobre pedra i sobre fusta, el portal de l'església de Sant Vicenç de Malla o elements de la catedral de Vic i així com una col·lecció de marededéus. També s'hi poden veure les pintures murals d'Osomort, Brull, Sescorts, la Seu d'Urgell, etc. També compta amb una gran col·lecció de frontals d'altar, com ara el de Santa Margarida de Vilaseca.[3] Col·lecció del gòtic: pel que fa al gòtic, destaquen la Marededéu dels Boixadors, un retaule de Bernat Saulet i les obres de Pere Serra, Joan de Rua, Bernat Martorell, Ramon de Mur, Jaume Huguet i el Retaule de Santa Clara de Lluís Borrassà, de 1414 i el retaule d'alabastre del Monestir_de_Sant_Joan_de_les_Abadesses.[4]
  3. Planta primera: Pintura i escultura (segles XV-XIX). Teixit, indumentària i Vidre.Col·lecció de teixit i indumentària litúrgica: es poden veure vestits realitzats entre el segle iv i el segle xx, juntament amb altres obres i peces relacionades.[5]
  4. Planta segona: Pell, orfebreria, numismàtica, forja i Ceràmica. Pell, orfebreria i ceràmica: ubicada a l'última planta de l'edifici ofereix un recorregut per les diferents arts decoratives catalanes.

Visita online[modifica | modifica el codi]

La visita online, mitjançant la web, permet des de 2009, veure en alta resolució algunes de les seves obres mestres, com el Retaule Gòtic de Santa Clara, de Lluís_Borrassà, el Retaule de la Passió de Bernat_Saulet i el Retaule de Guimerà de Ramon_de_Mur.[6]

Premis i condecoracions[modifica | modifica el codi]

L'any 2001 la Generalitat de Catalunya el va declarar museu d'interès nacional, i el 2003 va aconseguir el Premi_Nacional_de_Patrimoni_Cultural: per la important contribució que ha suposat per a la difusió de l'art medieval català la seva inauguració el 18 de maig de 2002 i per la qualitat del seu projecte museològic comprès en un edifici de nova planta dels arquitectes Federico Correa i Alfonso Milà. [7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 132. ISBN 84-393-5437-1. 
  2. «Els museus d'interès nacional». Generalitat de Catalunya, 15-03-2007. [Consulta: 1 abril 2011].
  3. «Romànic». [Consulta: 7 juny 2013].
  4. «Gòtic». [Consulta: 7 juny 2013].
  5. «Teixit i indumentària». [Consulta: 7 juny 2013].
  6. «El MEV ofereix la Possibilitat de veure les seves obres en Alta resolució». Bonart [Girona], núm. 113, març 2009, p.28. ISSN: 1885-4389.
  7. «Els museus d'interès nacional». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 juny 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • PLADEVALL, Antoni, Guies Catalunya Romànica, Osona,1999. Editorial Pòrtic. ISBN 84 7306 528 X
  • GROS, Miquel dels Sants]], «Fragments de Bíblies llatines del Museu Episcopal de Vic», RCatT, 3, 1978, p. 153-171.
  • GROS, Miquel dels Sants]], «El Dr. Eduard Junyent i el Museu Episcopal», Ausa, VIII/91-92, 1979, p. 387-390.
  • GUDIOL RICART, Josep Maria, «La joventut del Dr. Eduard Junyent», Revista Vic, 5-VII-1979.
  • PLADEVALL, Antoni, «El doctor Eduard Junyent i la seva obra cabdal: el Museu episcopal de Vic», Serra d'Or, 235, IV-1979, p. 29-31.
  • ALCOLEA, Santi, «Pintors italogòtics del Museu Episcopal de Vic», Revista Vic, 5-VII-1981.
  • ORDEIG, R., «El Nadal a la pintura romànica del Museu de Vic», Ausona Festa, 24-XII-1981, XIX.
  • ALCOLEA, Santi, «L'obra pictòrica de Ramon de Mur. Museu Episcopal de Vic», Revista Vic, 5-VII-1982.
  • GROS, Miquel dels Sants, «Bisbat de Vic. Museu Episcopal de Vic», Taüll. Butlletí de les comissions per al patrimoni cultural dels bisbats catalans, 1, 1982, p. 62.
  • ALCOLEA, Santi, «Les col·leccions de pintura del Museu Episcopal de Vic», RevistaVic, 5-VII-1983.(Tracta de Pere Vall, Mestre de Sescorts, Jaume Ferrer I i altres pintors contemporanis de Lluís Borrassà).
  • BRACONS, Josep, Catàleg de l'escultura gòtica del Museu Episcopal de Vic (Sèrie Catàlegs, 1), Vic, VI 1983.
  • ALCOLEA, Santi, «Lluís Borrassà i el primer estil internacional al Museu de Vic», Revista Vic, 29-VI-1984.
  • GROS, Miquel dels Sants, «Notes per a la història dels museus eclesiàstics de Catalunya», Thesaurus

(catàleg d'exposició), Barcelona, XII-1985, p. 64-75.

  • PASCUAL, V. i RIAL, R., Guia del romànic i del gòtic del Museu de Vic, Eumo Editorial, Vic, 1985.
  • ALCOLEA, Santi, «Les col·leccions de pintura del Museu Episcopal de Vic. El final del Gòtic i els inicis del Renaixement», Revista Vic, 29-VI-1987.
  • ORDEIG, R, «Vic i l'Exposició Universal de Barcelona de 1888», Revista Vic, VI-1988.(Orígens del MEV).
  • ORDEIG, R, Vic i els seus monuments. Guia itinerària (Estudis Històrics, Monografia 2), Vic, VII-1988.
  • GROS, Miquel dels Sants, Museu Episcopal de Vic. Pintura i Escultura Romànica, Editorial Ausa,(Col·lecció Museum), Sabadell, 1991.
  • ORDEIG, R, Museu Episcopal de Vic. Guia, Vic, VI-1991.(Segona edició de l'apareguda el 1989).
  • PÉREZ, J, «El Museu Episcopal de Vic. Notes entorn al centenari», L'Avenç. Revista d'Història, 150, VII/VIII-1991, p. 48-49.
  • ROVIRA J., CASANOVAS, A., «1891-1991: Cent anys del Museu Episcopal de Vic», Revista de Catalunya, 56, X-1991, p. 79-100.
  • SOCIAS, J, «Crónica de Barcelona. Centenario del Museo de Vic», Goya. Revista de Arte, 223-224, XI-1991, p. 111-113.
  • AINAUD DE LASARTE, J, «En el centenari del Museu Episcopal de Vic», Serra d'Or, 384, XII-1991, p. 57-61.
  • ORDEIG, R, «Museus, col·leccions i exposicions en el Vic del segle xix», Ausa, XIV/127, 1991, p. 325-356.
  • Quaderns del Museu Episcopal de Vic, ISSN electrònic: 2013-7400. ISSN paper: 2013-0384

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu Episcopal de Vic Modifica l'enllaç a Wikidata