Museu Episcopal de Vic

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióMuseu Episcopal de Vic
MEV
Logotip Museu Episcopal de Vic.svg
195 Nou edifici del Museu Diocesà.jpg
Dades bàsiques
Tipus entitat museu
Història
Fundació 1891
Activitat
Àmbit Museu d'Art
Espai exposició 6.200 m2 (total)
2.700 m2 (exposició)
Núm. visites 28.735 (2008)
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Direcció/Gerència Josep Maria Riba
És propietat de bisbat de Vic
Altres dades
Premi(s)
Transport públic Estació de Vic
(R3 de Renfe)

Web www.museuepiscopalvic.com
Facebook: https://www.facebook.com/museuepiscopalvic/

Modifica les dades a Wikidata

El Museu Episcopal de Vic és un museu d'art medieval que conserva una magnífica col·lecció d'obres mestres de pintura i escultura del període romànic i gòtic català. Situat al costat de la Catedral de Vic, a la comarca d'Osona[1] (Barcelona) està declarat museu d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya.

Edifici[modifica]

Es tracta d'un edifici compacte de geometria totalment irregular inspirat en els grans palaus catalans d'època moderna. La seva estructura és complexa, feta de perfils metàl·lics i formigó armat. La façana està revestida amb un aplacat de pedra de Calders disposada en franges horitzontals alternes, i a més incorpora diversos elements de l'antic edifici del museu, com les finestres neogòtiques o els escuts. Les obertures són escasses i estan situades de manera estratègica per destacar des de l'interior elements singulars del barri antic de Vic. A l'exterior destaquen els amples ràfecs de la coberta fets amb plaques prefabricades de formigó armat. L'accés a l'edifici es realitza per la plaça del Bisbe Oliba mitjançant unes escales que donen a un ampli vestíbul de doble alçària i una gran escala amb barana de vidre.[2]

Història[modifica]

L'origen de la col·lecció del Museu Episcopal de Vic es remunta al segle XIX. L'any 1889 s'uniren la col·lecció del Círcol literari de Vic, que el 1877 ja havia instal·lat una exposició permanent en una sala de la seva seu, i la col·lecció que el bisbe Josep Morgades havia anat reunint des de 1882, formada per objectes provinents de les parròquies de la diòcesi de Vic que corrien el risc de desaparèixer. El museu fou inaugurat l'any 1891, instal·lat inicialment a les dependències del pis superior del claustre de la catedral. L'any 1949 el museu es traslladà a l'edifici del col·legi de Sant Josep, a la plaça de l'abat Oliba, on va romandre fins a l'any 1995, quan s'inicià el pla de renovació del museu. L'antic edifici fou enderrocat i es construí un edifici de nova planta al mateix emplaçament conservant el perímetre de l'anterior, inaugurat el 18 de maig de 2002.[2]

Història[modifica]

El Museu va ser inaugurat l'any 1891 pel bisbe Josep Morgades, que llavors presidia la Societat Arqueològica de Vic. Aquesta societat havia creat el Museu Lapidari amb motiu del descobriment del Temple romà de Vic l'any 1882, base del Museu Episcopal.

Les seves primeres instal·lacions ocupaven l'espai situat sobre el claustre de la catedral i del palau del bisbe. L'any 1898 va ser nomenat conservador del museu Josep Gudiol i Cunill, gràcies al qual les col·leccions van augmentar considerablement. Aquest treball va ser continuat amb gran obstinació, entre 1931 i 1978, per Eduard Junyent i Subirà. Amb el gran augment de les col·leccions, el 1941 es van traslladar a l'antic col·legi de Sant Josep, situat al costat de la catedral de Vic.

L'any 1995 es va signar un conveni entre l'Ajuntament de Vic, el Bisbat i la Generalitat de Catalunya que comprometia a aquesta a assumir la construcció d'un nou museu. Les obres es van fer sota la direcció arquitectònica d'Alfonso Milà i Federico Correa. Es va refer el col·legi de Sant Josep, construint un nou edifici a mida per a albergar les grans col·leccions de què disposava el fons de la col·lecció. El nou museu es va inaugurar el 18 de maig de 2002.

El Museu Episcopal de Vic té per objectiu realitzar accions per conservar, documentar, estudiar, exhibir i difondre els fons que integren les seves col·leccions per tal de contribuir a la salvaguarda del patrimoni cultural, posant un èmfasi especial en la conservació, la investigació i la difusió del seu fons amb programes i activitats dirigits a involucrar a tota mena de públics.[3]

Col·leccions[modifica]

Les seves seccions, ordenades en sentit cronològic i estilístic, estan dividides entre la col·lecció d'arqueologia, la de romànic i gòtic, la de teixit i indumentària i la secció dedicada al vidre, la pell, l'orfebreria i la ceràmica..

Les seves seccions, ordenades en sentit cronològic i estilístic, estan dividides entre la col·lecció d'arqueologia, la de romànic i gòtic, la de teixit i indumentària i la secció dedicada al vidre, la pell, l'orfebreria i la ceràmica.

  1. Planta soterrani: Arqueologia i Lapidari. Ubicada al soterrani de l'edifici, conté obres que abarquen des de la prehistòria fins a l'època altmedieval. Es poden observar pergamins, restes arqueològiques gregues, ibèriques i romanes i una col·lecció de lapidaris.
  2. Planta baixa: Pintura i escultura romànica i gòtica (segles XII -XV). Col·lecció romànica: és la col·lecció més extensa, on es troben les obres més preuades. El Baldaquí de Ribes, de la Vall de Ribes. També es poden veure diverses pintures murals i sobre taula, escultura sobre pedra i sobre fusta, el portal de l'església de Sant Vicenç de Malla o elements de la catedral de Vic i així com una col·lecció de marededéus. També s'hi poden veure les pintures murals d'Osomort, Brull, Sescorts, la Seu d'Urgell, etc. També compta amb una gran col·lecció de frontals d'altar, com ara el de Santa Margarida de Vilaseca.[4] Col·lecció del gòtic: pel que fa al gòtic, destaquen la Marededéu dels Boixadors, un retaule de Bernat Saulet i les obres de Pere Serra, Joan de Rua, Bernat Martorell, Ramon de Mur, Jaume Huguet i el Retaule de Santa Clara de Lluís Borrassà, de 1414 i el retaule d'alabastre del Monestir de Sant Joan de les Abadesses.[5]
  3. Planta primera: Pintura i escultura (segles XV-XIX). Teixit, indumentària i Vidre.Col·lecció de teixit i indumentària litúrgica: es poden veure vestits realitzats entre el segle iv i el segle xx, juntament amb altres obres i peces relacionades.[6]
  4. Planta segona: Pell, orfebreria, numismàtica, forja i Ceràmica. Pell, orfebreria i ceràmica: ubicada a l'última planta de l'edifici ofereix un recorregut per les diferents arts decoratives catalanes.

Visita online[modifica]

La visita online, mitjançant la web, permet des de 2009, veure en alta resolució algunes de les seves obres mestres, com el Retaule Gòtic de Santa Clara, de Lluís Borrassà, el Retaule de la Passió de Bernat Saulet i el Retaule de Guimerà de Ramon de Mur.[7]

Premis i condecoracions[modifica]

L'any 2001 la Generalitat de Catalunya el va declarar museu d'interès nacional, i el 2003 va aconseguir el Premi Nacional de Patrimoni Cultural: per la important contribució que ha suposat per a la difusió de l'art medieval català la seva inauguració el 18 de maig de 2002 i per la qualitat del seu projecte museològic comprès en un edifici de nova planta dels arquitectes Federico Correa i Alfonso Milà. [8]

Referències[modifica]

  1. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 132. ISBN 84-393-5437-1. 
  2. 2,0 2,1 «Museu Episcopal de Vic». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 octubre 2017].
  3. «Els museus d'interès nacional». Generalitat de Catalunya, 15-03-2007. [Consulta: 1r abril 2011].
  4. «Romànic». [Consulta: 7 juny 2013].
  5. «Gòtic». [Consulta: 7 juny 2013].
  6. «Teixit i indumentària». [Consulta: 7 juny 2013].
  7. «El MEV ofereix la Possibilitat de veure les seves obres en Alta resolució». Bonart [Girona], núm. 113, març 2009, p.28. ISSN: 1885-4389.
  8. «Els museus d'interès nacional». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 juny 2013].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu Episcopal de Vic Modifica l'enllaç a Wikidata
  • (català) Museu Episcopal de Vic
  • «Índex de títols del Quadern del Museu Episcopal de Vic».