Museu Leopold
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (de) Leopold Museum  | |||
| Epònim | Rudolf Leopold i Elisabeth Leopold (en)  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Museu d'art | |||
| Part de | MuseumsQuartier | |||
| Arquitecte | Laurids Ortner Manfred Ortner | |||
| Construcció | 2001 | |||
| Obertura | 22 setembre 2001 | |||
| Cronologia | ||||
| 1998 | reclamació de restitució de l'obra d'art | |||
| 2016 | restitució de l'art saquejat pels nazis | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Neubau (Àustria) i Viena (Àustria) | |||
| Localització | Leopold Museum, Museumsplatz 1 im MQ, 1070 | |||
| ||||
| Format per | MQ Libelle (en) | |||
| Activitat | ||||
| Fundador | Rudolf Leopold | |||
| Lloc web | leopoldmuseum.org | |||
     | ||||
El museu Leopold (en alemany: Leopold Museum) és un museu a Viena, Àustria, obert l'any 2001.[1] El museu acull la més gran col·lecció mundial de quadres d'Egon Schiele.[2]
Col·lecció[modifica]
La col·lecció de Rudolf Leopold és la base del museu. Des dels anys 1950, comença a col·leccionar obres d'art. S'interessa en artistes llavors desconeguts. Així el museu acull la més gran col·lecció mundial de quadres d'Egon Schiele. Ha acumulat en total 5.300 objectes.
Exposa una de les col·leccions més grans d'art austríac, amb artistes com Oskar Kokoschka, Richard Gerstl, Josef Hoffmann, Coloman Moser, Carl Moll, Alfred Kubin, Herbert Boeckl, Anton Faistauer, Anton Kolig, Lovis Corinth, Albin Egger-Lienz, Ferdinand Georg Waldmüller, Anton Romako, Eva Nagy i Albert Paris Gütersloh. Entre les floretes de la col·lecció, a més de les de Schiele, es pot citar La Vida i la Mort de Gustav Klimt.
Controvèrsia[modifica]
El 2012, després de protestes, els cartells del museu per a l'exposició Nackte Männer d'Ilse Haider, que mostren una de les obres d'art més destacades de l'exposició, titulada "Vive la France" (una representació de tres futbolistes francesos nus, amb els seus genitals completament revelats: el primer negre, el segon àrab/musulmà i el tercer blanc, dels artistes francesos Pierre et Gilles), van ser modificats pels mateixos artistes, mitjançant l'addició d'una cinta vermella per cobrir els genitals dels jugadors.[3][4]
-
Egon Schiele, El ballarí -
Egon Schiele, Autoretrat amb làmpades xineses -
La Vida i la Mort, Gustav Klimt -
Dona nua, Egon Schiele
Referències[modifica]
- ↑ Fox, Margalit «Rudolf Leopold, Art Collector, Dies at 85 (Published 2010)» (en anglès). The New York Times, 30-06-2010. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «Egon Schiele | COLLECTION | Leopold Museum». [Consulta: 11 febrer 2021].
- ↑ «HuffPost is now a part of Verizon Media». [Consulta: 11 febrer 2021].[Enllaç no actiu]
- ↑ Welle (www.dw.com), Deutsche. «Penis problem: A Vienna museum covers up | DW | 19.10.2012» (en anglès britànic). [Consulta: 11 febrer 2021].