Museu Martorell

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Museu Martorell de Geologia)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Museu Martorell
Museu Martorell de Geologia.jpg
Etimologia Francesc Martorell i Peña
Dades bàsiques
Tipus museu de ciència
Forma part de Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Arquitecte Antoni Rovira i Trias
Començament 1882
Construït 1882
Característiques
Estil Historicisme, eclecticisme
Ubicació
Municipi Barcelona
Localització Parc de la Ciutadella

41° 23′ 14″ N, 2° 11′ 04″ E / 41.387115°N,2.184372°E / 41.387115; 2.184372
Bé cultural d'interès local
Identificador IPAC: 42303
Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

El Museu Martorell és un edifici amb elements historicistes i eclèctics del parc de la Ciutadella de Barcelona. Va ser un museu de geologia i forma part del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Inaugurat el 1882, va ser el primer edifici construït a Barcelona amb la finalitat de ser un museu públic.[1] El museu va tancar a la dècada de 2010 per fer reformes.

Edifici[modifica]

El Museu Martorell de Geologia es troba dins del Parc de la Ciutadella, entre l'Umbracle i l'Hivernacle. És un edifici exempt constituït per tres cossos rectangulars, el central més curt que els laterals. Té una superfície de 1.100 m2 aproximadament.[2]

El cos central, que es correspon amb el vestíbul, oficines i biblioteca, està format per un pòrtic amb 4 columnes dòriques de pedra de Montjuïc que aguanten un entaulament amb frontó triangular, que es recolza sobre cartel·les. El timpà està decorat amb un relleu on es veu l'escut de Barcelona al centre envoltat d'element vegetals. A ambdós costats del pòrtic hi ha adossades dues lapides que commemoren la inauguració del museu i dues escultures dedicades als naturalistes Jaume Salvador i Félix de Azara.[2]

Els cossos laterals són dues naus molt allargades amb teulada a doble vessant. Els murs estan decorats amb pilastres que es distribueixen seguint un ritme regular; aquestes en comptes de capitell tenen una palmeta en relleu i aguanten un fris llis. Entre les pilastres s'obren finestres rectangulars amb la llinda aguantada per pilars amb el capitell decorat amb un relleu geomètric. El fris està decorat únicament amb petites pilastres que són la continuació de les inferiors, decorades amb un relleu. Per sobre hi ha una cornisa on es recolza un mur llis amb la continuació de les pilastres coronades amb palmetes. A l'interior són espais oberts amb un pas elevat perimetral.[2]

La façana posterior és similar a la principal però el pòrtic es substituït per quatre pilastres, amb una escalinata al centre que mena a la porta, i el frontó triangular per un d'esglaonat sense decoració.[2]

Història[modifica]

El 9 de novembre de 1878 va morir Francesc Martorell i Peña i va llegar a l'Ajuntament de Barcelona la seva col·lecció de ciències naturals i d'arqueologia, juntament amb la seva biblioteca i recursos econòmics per la construcció d'un museu. L'encarregat de fer el projecte va ser Antonio Rovira i Trias, malgrat hi havia un projecte previ, del 1874, de Josep Fontseré i Mestres que va ser rebutjat per l'Ajuntament en el marc dels contenciosos d'aquest amb els arquitectes titulats. L'edifici va ser moblat cap al 1882-1883 i les estàtues de la façana són obre de Eduard Alentorn fetes entre 1882 i 1887. Va ser el primer edifici de Barcelona construït expressament per ser un museu.[2]

El 25 de setembre de 1882 el museu va ser inaugurat per l'alcalde Rius i Taulet, inicialment com a museu d'arqueologia i ciències naturals. Al 1891es va traslladar a altre edifici la col·lecció arqueològica i, a partir de 1924, va passar a ser un museu de geologia exclusivament, ja que la col·lecció de zoologia i botànica es va col·locar en el castell dels tres dragons. Al llarg dels anys la col·lecció de geologia s'ha anat incrementant amb l'adquisició i llegat de noves peces.[2]

Entre els anys 2010 i 2011 es va fer una reorganització dels museus de ciències naturals. Aquest edifici passà a ser la seu històrica del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i actualment està temporalment tancat ja que s'està treballant en una nova exposició permanent anomenada "Una història no tan natural: Els públics i les ciències naturals, dels gabinets als museus".[2]

Museu[modifica]

El museu es va crear gràcies al llegat de Francesc Martorell i Peña (1822-1878),[1] consistent en les seves col·leccions de ciències naturals i d'arqueologia, la seva biblioteca i recursos econòmics per construir el museu.[3] Francesc Martorell va morir el 9 de novembre de 1878 i el seu llegat va ser llegit en sessió pública el 22 de novembre d'aquell any. El 17 de desembre del mateix any l'Ajuntament acceptà el compromís per construir l'edifici del museu, amb un pressupost de 160.337,58 pessetes.[4] L'edifici del museu, projectat i construït entre 1878 i 1882, va ser obra d'Antoni Rovira i Trias.[4]

El museu va ser inaugurat el 25 de setembre de 1882 per l'alcalde Rius i Taulet, inicialment com a museu d'arqueologia i ciències naturals, amb el nom de Museo Martorell de Arqueología y Ciencias Naturales.[1] Fou el bressol dels museus municipals de zoologia, geologia i botànica i l'origen del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. El museu va ser un dels edificis que formaren part de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 i va formar part d'un programa que va fer del parc de la Ciutadella un espai dedicat a les ciències naturals, impulsat per l'Ajuntament de Barcelona i posteriorment per la Mancomunitat de Catalunya.[3]

El primer director del museu va ser Manuel Martorell i Peña, que va morir el 1890 i va ser substituït per Artur Bofill i Poch. A partir de 1891 el museu es va dedicar exclusivament a les ciències naturals, ja que es van traslladar a altres edificis les col·leccions arqueològiques i aquell mateix any es va adquirir la col·lecció Baron de paleontologia, que incorporava 12.000 peces de tot Europa. Abans d’acabar el segle XIX van ingressar al museu diverses col·leccions per donació, com les procedents de l'Exposició Universal de 1888, la de sals de Cardona i les col·leccions Antiga i Saura.[1]

A inicis del segle XX es va iniciar la col·lecció i exposició a l'aire lliure de grans blocs de roques al parc de la Ciutadella, fet que va coincidir amb la creació de la Junta de Ciències Naturals de l'Ajuntament (1906). En aquesta junta hi eren presents Jaume Almera i Comas, Artur Bofill i Poch i Norbert Font i Sagué.[1]

A partir de 1924 el museu va passar a ser el Museu de Geologia de la ciutat, custodiant exclusivament les col·leccions de geologia.[5] A partir d'aquell moment realitzà nombroses activitats relacionades amb la mineralogia, la paleontologia, la petrologia i la geologia en general.[1]

L'11 de desembre de 2003 es va inaugurar al museu l'exposició "El Museu Martorell, 125 anys de ciències naturals (1878–2003)".[1] Amb la reorganització realitzada els anys 2010 i 2011, el Museu Martorell passà a ser la seu històrica del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, acollint l'exposició permanent Una història no tan natural: Els públics i les ciències naturals, dels gabinets als museus.[5]

Directors del museu[modifica]

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Masriera, Alícia. «El Museu Martorell, 125 anys de Ciències Naturals (1878–2003)». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 1 setembre 2011].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Museu Martorell». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 desembre 2017].
  3. 3,0 3,1 Museu de Ciències Naturals de Barcelona: Història
  4. 4,0 4,1 Julio GOMEZ-ALBA, La Construcción del Museo Martorell (1878-1882) (castellà)
  5. 5,0 5,1 El Museu de Ciències Naturals de Barcelona, una evolució molt natural, per Anna Omedes, Directora del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
  6. Institut d'Estudis Catalans. Directori de les societats filials, 2001. ISBN 9788472835795 [Consulta: 9 novembre 2014]. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu Martorell Modifica l'enllaç a Wikidata