Museu de Mataró
 Testes de personatge romà, marbre esculpit, (segle I-II), trobat a la Vil·la romana de Torre Llauder. | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | museu  |
| Història | |
| Creació | 1894 |
| Activitat | |
| Àmbit | Museu comarcal |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
| Gerent/director | Anna Capella[1] |
| Format per | |
| Part de | Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona i Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana |
| Altres | |
| Transport públic | Mataró Bus parades: Pl. de les Tereses (L0,L2,L5), La Riera (L1), Muralla (L4), Santa Anna (L1,L3,L4) |
| Lloc web | Web Oficial |
El Museu de Mataró és una institució museística de Mataró, al Maresme, amb seu central a Can Serra, edifici d'estil renaixentista bastit el 1565.[2] Forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona, gestiona també diversos centres patrimonials locals:
- Ca l'Arenas. Centre d'Art del Museu de Mataró.
- El Clos Arqueològic Torre Llauder.[3]
- Can Boet, Centre de Documentació del Parc del Montnegre i el Corredor[4][5] i centre d'interpretació del jaciment arqueològic de la vil·la romana de Torre Llauder.
- Can Marfà. Museu del Gènere de Punt,[6] antiga fàbrica de Can Marfà, aleshores una de les fàbriques de gènere de punt més importants de l'estat espanyol.
Col·leccions[modifica]
Les col·leccions del Museu són molt diverses, tant en origen com en tipologia, i comprenen materials arqueològics prehistòrics, ibèrics, romans, medievals i moderns, espècimens naturals, objectes històrics i un fons d'art que comprèn taules i talles religioses, pintura barroca, modernista i noucentista,[2] del qual destaca una sèrie de gravats de Goya. El 2006 Xavier Ubach i Linares va donar-hi la seva col·lecció al museu.
Seus[modifica]
Can Serra[modifica]
El Museu de Mataró està instal·lat des de 1941 a Can Serra, l'antiga casa pairal del magnífic Jeroni Serra Arnau, un dels primers burgesos honrats de Mataró i síndic de la vila a les Corts de Montsó. L'edifici, de 1565, és una construcció de planta baixa i dos pisos d'estil renaixentista. A la façana hi destaquen el portal dovellat i les finestres emmarcades per motllures i cartel·les. L'interior conserva l'estructura originària i en destaca el teginat de fusta originari.[2]
Clos Arqueològic Torre Llauder[modifica]
El Clos Arqueològic Torre Llauder és un jaciment arqueològic en què es conserven les restes de les dependències senyorials d'una vil·la romana amb paviments de mosaics. Construïda en època d'August, a finals del segle i aC, va pertànyer al territori de la ciutat romana d'Iluro.[7] S'hi realitzen visites guiades tots els dissabtes excepte els festius.[8]
Ca l'Arenas. Centre d'Art del Museu de Mataró[modifica]
.JPG)
Ca l'Arenas. Centre d'Art del Museu de Mataró neix del llegat de l'artista Jordi Arenas i Clavell a la seva ciutat natal i és l'extensió específica del Museu de Mataró especialitzada en art, amb atenció especial a l'activitat artística de la ciutat de Mataró; amb aquest objectiu, s'hi realitzen tota mena d'activitats culturals: exposicions, tallers, conferències, xerrades i projeccions d'audiovisuals.[9]
Can Marfà. Museu del Gènere de Punt[modifica]
La nau petita de Can Marfà acull des del 28 de març de 2015 la nova extensió del Museu de Mataró dedicada a la conservació, documentació, recerca i difusió del patrimoni cultural relacionat amb la indústria del gènere de punt.[10]
L'equipament compta amb 1.800 m2 distribuïts en tres plantes. La planta baixa, de caràcter polivalent, acull els serveis didàctics, l'àrea d'exposicions temporals, un espai d'auditori i l'espai showroom, que pretén oferir un aparador obert al públic i als professionals del sector del gènere de punt per presentar les novetats en l'àmbit de la producció, el disseny, la formació i la recerca. La primera planta acull l'exposició de referència de l'equipament. La mostra, titulada Mataró, capital del gènere de punt, presenta més d'un centenar d'objectes de diferent tipologia i cronologia: maquinària, indumentària, imatges i documents, de la col·lecció Jaume Vilaseca, que han estat seleccionats, documentats i restaurats per formar part de l'exposició permanent de Can Marfà, amb l'objectiu de posar en valor una de les col·leccions més importants d'Europa en la seva especialitat, i un patrimoni cultural estretament vinculat amb la ciutat de Mataró.[11]
Seccions[modifica]
- Secció de Ciències Naturals: Secció especialitzada en l'estudi del medi natural de la comarca del Maresme.[12] Publiquen anualment la revista Atzavara,[13] de caràcter monogràfic i amb accés obert.[14]
- Secció Arqueològica
El Museu de Mataró gestiona col·leccions de temàtiques molt variades:
- Patrimoni arqueològic
- Patrimoni històric
- Patrimoni artístic
- Patrimoni natural
Referències[modifica]
- ↑ Ferran, Elena «Mataró ja té nova directora per portar el Museu». El Punt Avui, 22-10-2015 [Consulta: 22 octubre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 AADD. Guia de la Xarxa de Museus Locals. Barcelona: Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables / Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona, 2002, p. 52-53.
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 73. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ «Museu de Mataró». diba.es. [Consulta: 23 gener 2012].
- ↑ «Museu de Mataró». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Mataró inaugura l'esperat museu del Gènere de Punt en la històrica fàbrica de Can Marfà». El Periódico de Catalunya, 30-03-2015.
- ↑ AADD. Guia del Museu més gran de Catalunya. Barcelona: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni, 1999, p. 143.
- ↑ «Vil·la romana de Torre Llauder». mataro.cat. Arxivat de l'original el 2011-11-20. [Consulta: 23 gener 2012].
- ↑ «Ca l'Arenas. Centre d'Art». cultura.mataro.cat. [Consulta: 13 gener 2012].
- ↑ «Masiva inauguración del Museo del Género de Punt de Mataró» (en castellà). La Vanguardia, 29-03-2015.
- ↑ «Can Marfà Gènere de Punt. Museu de Mataró». Ajuntament de Mataró. Arxivat de l'original el 2018-05-07. [Consulta: 31 gener 2016].
- ↑ Web Oficial de la Secció de Ciències Naturals
- ↑ ISSN 0212-8993
- ↑ Llista de revistes publicades
Galeria[modifica]
-
Presentació de l'exposició permanent d'època romana al Museu de Mataró -
Element arquitectònic -
Làpida romana amb inscripció relativa a Iluro -
Fragment de làpida romana amb inscripció relativa a Iluro -
Ànfores i dòlies trobades en jaciments arqueològics d'Iluro -
Gòrgona tronada en un jaciment d'Iluro -
Panys de porta en favor del bàndol austriacista o borbònic -
Detall de la porta del Museu de Mataró -
Bustos d'època romana trobats al jaciment de Torre Llauder -
Bust de Faustina la Menor trobat al jaciment de Torre Llauder -
Fragment de làpida -
Fragment de motllura amb inscripció -
Vas de terrissa -
Creu de terme de Mataró -
Abella per a la Cooperativa "La Obrera Mataronense" dissenyada per Antoni Gaudí i conservada al Museu de Mataró. -
Escultura del "negritu" de Mataró del Parc Central -
Detall d'una màquina de filatures -
Venus d'Iluro
Enllaços externs[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu de Mataró
- Portal web del Museu de Mataró Arxivat 2020-09-29 a Wayback Machine.