Museu Nacional d'Art Antic

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióMuseu Nacional d'Art Antic
Museu Nacional de Arte Antiga
MNAA.jpg
Dades bàsiques
Tipus entitat museu d'art i museu nacional
Història
Fundació 1884
Activitat
Àmbit art
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Direcció/Gerència António Filipe Pimentel [1]

Web http://www.museudearteantiga.pt/

Modifica les dades a Wikidata

El Museu Nacional d'Art Antiga (MNAA) està localitzat a Lisboa, capital de Portugal. Alberga unes 2.200 pintures i extenses col·leccions de dibuix i gravat, escultura i arts decoratives, tant nacionals com a estrangeres. Sobresurten dues pintures cabdals del Bosco i Dürer al costat d'altres de mestres europeus entre els segles XV i XIX com Memling, Piero della Francesca, Carpaccio, Rafael, Cranach i Joshua Reynolds. Compta també amb una escultura de Rodin, més de 5.000 dibuixos (Perugino, Poussin, Géricault), valuoses peces d'orfebreria rococó i testimoniatges del passat colonial de Portugal.

Es troba instal·lat en un palau del segle XVII construït per als comtes d'Alvor. Aquest edifici també es coneix com Palau d'Alvor-Pombal. El 1770, el marquès de Pombal el va comprar fixant la residència familiar durant més d'un segle.

El museu va ser inaugurat el 1884. També és conegut com el Museu das Janelas Verdes (Museu de les finestres verdes), pel color de les finestres. El 1940 va ser construït un annex que inclou l'actual façana principal. Aquest annex ocupa el lloc en el qual se situava el convent carmelita de Sant Albert, que va ser destruït pel Terratrèmol de 1755. L'única part que es va mantenir en peus va ser la capella, actualment integrada en el conjunt. L'última reforma important escomesa en el museu data de 1992-94: va millorar el gabinet de conservació de dibuixos i gravats, així com els espais d'atenció al públic, i va modernitzar el sistema d'aire condicionat.

Col·leccions[modifica]

Sant Geroni, pintura de Dürer.

El museu alberga pintura, dibuixos i gravats així com escultures des de l'Edat Mitjana fins al segle XIX, amb alguns exemples anteriors. Amb tot això, i sumant arts decoratives (mobles, orfebreria, ceràmica i vidre...) il·lustra la història de Portugal i el seu passat colonial i mercantil, igual que l'evolució dels principals estils europeus.

Pintura[modifica]

El MNAA conté la major col·lecció de pintures de Portugal: gairebé 2.200 obres, amb una àmplia presència de l'art nacional (poc conegut fora del país) així com exemples excel·lents de vells mestres europeus. En aquest segon camp li supera el Museu Calouste Gulbenkian, si bé compta amb joies il·lustres com el tríptic de les temptacions de sant Antoni, obra capital del Bosco; el famós Sant Geroni de Dürer, El miracle de sant Eusebi de Cremona de Rafael Sanzio (que en origen va ser la predela de la Crucifixió Mond de la National Gallery de Londres), Sagrada Família amb dos donants de Vittore Carpaccio i un Sant Agustí de Piero della Francesca.

També posseeix exemples de Hans Memling (La Verge amb el Nen), Cranach (Salomé), Hans Holbein el Vell, Paulus Moreelse (La decapitació de sant Joan Baptista), Nicolas de Largillière, Giambattista Tiepolo, Thomas Lawrence, Joshua Reynolds, La mort de sant Francesc (obra capital de Bartolomé Carducho), El desposori místic de santa Caterina de Murillo i una sèrie de llenços (Apostolat) del taller de Zurbarán.

Com correspon a un museu nacional, alberga un generós repertori d'artistes nacionals. Destaquen les obres religioses d'artistes poc coneguts a l'estranger; com les sis taules del Retaule de sant Vicenç de Nuno Gonçalves. La majoria de les peces provenen de convents i monestirs després de la supressió dels ordes religiosos que va tenir lloc el 1834.[2] Posseeix també moltes peces d'escultura, plata, porcellana i arts aplicades, incloent la Custódia de Belém i la Custódia da Bemposta, la qual cosa dóna una visió general sobre l'art portuguès des de l'Edat Mitjana fins al segle XIX.

Dibuixos i gravats[modifica]

Aquest fons compta amb més de 5.800 dibuixos i 14.500 gravats. En la seva major part són obres d'autors portuguesos, encara que també hi ha un atractiu repertori italià, que va del segle XV al XVIII: Perugino, Correggio, Pontormo, Giorgio Vasari, Francesco Guardi... La resta d'escoles europees compta amb un repertori més desigual, si bé inclou dibuixos de Poussin, Géricault, Hendrick Goltzius i Jan van Goyen.

Escultura[modifica]

El repertori d'escultura compta amb unes 2.500 peces; pel que fa a Portugal abasta des del segle XIII fins al XIX. La resta d'Europa compta amb menor presència; hi ha relleus en terracota esmaltada del taller de Della Robbia al costat d'imatges medievals en alabastre, talles en fusta flamenques i alemanyes, i exemples aïllats de l'antic Egipte i Roma. Una de les obres més modernes és de Rodin: una Danaide donada per Calouste Gulbenkian.

Arts decoratives[modifica]

Les arts menors tenen un destacat interès al MNAA, especialment les peces d'origen i/o influència oriental, reflex del passat colonial portuguès, d'igual manera que destaca l'orfebreria en plata. Aquesta última faceta del museu té com a principal joia l'anomenada Vaixella Germain: un cridaner conjunt d'argenteria parisenca, encarregat pel rei Josep I de Portugal i realitzat entre 1756 i 1765. Com recalca el museu, aquestes peces són rares actualment, ja que l'habitual en temps passats era fondre els objectes de plata quan es passaven de moda (o per necessitats econòmiques).

Com a curiositat, el museu alberga també nombroses joies femenines, que les novícies regalaven als convents en ingressar. Es van reunir en el museu després de l'extinció dels convents en 1834. Hi ha peces des del segle XV fins al XIX.

L'art del moble explica en aquest museu amb un repertori variat; inclou peces portugueses i europees, paravents de tipus Namban i una sala completa, d'estil rococó, procedent de Viena i que va ser donada el 1969 pel magnat Antenor Patiño.

També poden veure's peces d'art oriental i europeu, com a ceràmiques, tèxtils... L'Era dels Descobriments està sempre present, mostrant els vincles de Portugal amb Brasil, Àfrica, Índia, Xina i Japó.

Interessant també és el fons d'objectes de vidre, amb exemples venecians, de Bohèmia i de la Granja de Sant Ildefons al costat de peces nacionals.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu Nacional d'Art Antic Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Error en el títol o la url.«».
  2. V. V. A. A.. Museos del Mundo, Museo Nacional de Arte Antiga, pág. 17. Planeta de Agostini, 2005. ISBN 84-674-2389-7.