Museu Nacional de la Xina

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Museu Nacional de la Xina
Imatge
Nom en la llengua original(zh) 中国国家博物馆 Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPlaça, museu nacional, atracció turística i institució de nivell viceministerial Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteGerkan, Marg and Partners (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Construcció2003 Modifica el valor a Wikidata
Oberturamarç 2011 Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaSubdistricte de Donghuamen (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
Localització北京市东城区东长安街16号 Modifica el valor a Wikidata
 39° 54′ 12″ N, 116° 23′ 40″ E / 39.90333°N,116.39444°E / 39.90333; 116.39444Coord.: 39° 54′ 12″ N, 116° 23′ 40″ E / 39.90333°N,116.39444°E / 39.90333; 116.39444
Activitat
Visitants anuals7.500.000 (2013) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webchnmuseum.cn Modifica el valor a Wikidata

El Museu Nacional de la Xina ( en xinés:中国国家博物馆 ; en pinyin: Zhōngguó Guojia bówùguǎn), es troba al costat oriental de la plaça de Tian'anmen de la ciutat de Pequín, República Popular de la Xina). La missió del museu és educar sobre les arts i la història de la Xina. Està dirigit pel Ministeri de Cultura de la República Popular de la Xina. És un dels més grans museus del món.

Història[modifica]

Passadís d'entrada amb el model del Temple del Cel.

El museu va ser establert el 2003 per la fusió dels dos museus separats que havien ocupat el mateix edifici des de 1959: el Museu de la Revolució Xinesa a l'ala nord -originari de l'Oficina del Museu Nacional de la Revolució fundada el 1950 per preservar el llegat de la revolució de 1949- i el Museu Nacional d'Història de la Xina a l'ala sud -amb orígens tant al Museu de Pequín Història Nacional, fundat el 1949, i l'Oficina preliminar del Museu Nacional d'Història, fundada el 1912, amb la tasca de salvaguardar el gran llegat històric de la Xina-.[1]

L'edifici va ser acabat el 1959 com un dels deu grans edificis que celebraven el desè aniversari de la fundació de la República Popular de la Xina. Es va complementar amb el contrari Gran Saló del Poble, que va ser construït al mateix temps. L'estructura s'estableix sobre 6,5 hectàrees i té una longitud frontal de 313 metres, una alçada de quatre plantes d'un total de 40 metres, i una amplada de 149 metres, el frontal mostra onze pilars quadrats en el seu centre.[2]

Després de quatre anys de renovació, el museu va reobrir el 17 de març de 2011, amb 28 noves sales d'exposicions, més del triple de l'espai de l'exposició anterior, i amb instal·lacions per a exposicions d'art i d'emmagatzematge. Té una superfície total de quasi 200 000 m² per a exposicions.[3][1]Les renovacions van ser dissenyats per la firma alemanya Gerkan, Marg and Partners.[4]

Col·leccions[modifica]

El museu, mostra la història de la Xina des de l'Home de Yuanmou de fa 1,7 milions d'anys fins al final de la dinastia Qing -l'última dinastia imperial-, compta amb una col·lecció permanent de 1.050.000 objectes,[1] amb molts artefactes preciosos i rars que no es troben en qualsevol altre lloc a la Xina o la resta del món.

Entre els elements més importants del Museu Nacional de la Xina estan els "Simuwu Ding" de la dinastia Shang -la peça més pesant de l'antiga edat del bronze en el món, de 832,84 kg-,[5] la forma quadrada en bronze d'un «zun» -got per a vi- de la dinastia Shang decorat amb quatre caps d'ovelles,[5] una gran i rara inscripció de la dinastia Zhou de l'Oest en una safata per a aigua de bronze,[5] un pal de recompte de bronze amb incrustacions d'or de la dinastia Qin en forma d'un tigre,[5] de la dinastia Han un vestit d'enterrament de jade cosit amb fil d'or,[5] i una col·lecció completa de la dinastia Tang en ceràmica «sancai» -tipus de ceràmica vidrada- tricolor i ceràmica de la dinastia Song.[5]

Rellotges de compte regressiu[modifica]

El rellotge de compte per a l'inici dels Jocs Olímpics de Pequín 2008

A causa de la seva ubicació central a la plaça de Tian'anmen, la part davantera del museu s'ha utilitzat des de la dècada de 1990 per a l'exposició de rellotges de compte regressiu respecte de les ocasions d'importància nacional, incloent el 1997 la transferència de la sobirania d'Hong Kong, el 1999 la transferència de la sobirania de Macau, el començament dels Jocs Olímpics de 2008, i l'obertura de l'Exposició Universal de Xangai (2010).

Controversies[modifica]

Una exposició de tres mesos de la marca de luxe Louis Vuitton el 2011 va donar lloc a algunes queixes de comercialització del museu, amb el professor de la Universitat de Pequín Xia Xueluan que va indicar que un museu públic de nivell estatal, «no deuria, de fet, de dedicar-se a la promoció cultural - comercial».[6] Tanmateix Yves Carcelle, president i conseller delegat de Louis Vuitton Malletier va defensar l'exposició en afirmar:«el que és important és el que es descobrirà. Crec que abans que l'econòmic, està la història: 157 anys de creativitat i artesania».[6]

Alguns crítics han al·legat també que la historiografia moderna del museu tendeix a centrar-se en els triomfs del Partit Comunista Xinés, i reduir al mínim o ignorar temes políticament sensibles com el Gran Salt Endavant i la Revolució Cultural.[7]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «National Museum gets major makeover» (en anglés). China Economic Review. Arxivat de l'original el 2017-08-16. [Consulta: 8 novembre 2016].
  2. China.org
  3. «China's National Museum to reopen on April 1». Arxivat de l'original el 2017-02-16. [Consulta: 8 novembre 2016].
  4. Hanno Rauterberg, Aufklärung in eigener Sache, Die Zeit, April 1, 2011 (alemany)
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 «The National Museum of China». China Culture. Arxivat de l'original el 2012-04-26. [Consulta: 8 novembre 2016].
  6. 6,0 6,1 «National museum, LV reject criticisms of design exhibition». Global Times, 01-06-2011 [Consulta: 8 novembre 2016].
  7. Ian Johnson «At China’s New Museum, History Toes Party Line». The New York Times, 03-04-2011 [Consulta: 8 novembre 2016].

Bibliografia[modifica]

  • Denton, Kirk A. Exhibiting the Past: Historical Memory and the Politics of Museums in Postsocialist China (en anglés). University of Hawaii Press, 2014.