Museu Pau Casals

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióMuseu Pau Casals
Vil·la Casals-Museu Pau Casals
Museu Pau Casals 02.JPG
Dades base
Tipus entitat museu
Història
Fundació 1974
Activitat
Àmbit Casa Museu
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Direcció/Gerència Josep Maria Carreté
Conservadora Núria Ballester
Afiliacions Fundació Pau Casals
Altres dades
Transport públic Renfe. Estació del Vendrell

Web www.paucasals.org

Modifica dades a Wikidata

El Museu Pau Casals és un museu centrat en la vida i obra de Pau Casals, que es troba al passeig marítim de Sant Salvador, al Vendrell.[1] Es va inaugurar l'any 1974.[2] El museu té la missió de conservar, preservar i fer difusió de la figura de Pau Casals, la seva obra i el seu patrimoni.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

La Fundació Pau Casals la van crear el 1972 el mateix Casals –un any abans de morir– i la seva dona, Marta Montañez. El primer objectiu de la Fundació, segons l'article 6 dels seus estatuts, és "conservar i millorar la Casa Museu Pau Casals de Sant Salvador (el Vendrell)".[4] El patronat de la Fundació ha estat presidit, des de la seva creació, pel corresponent abat de Montserrat.

Al cap de poc de morir Pau Casals, el 1974 es van obrir les portes d'algunes sales de la finca al públic, com la Sala de la Música i la Sala del Sentiment, reconvertida ara en pinacoteca. Un parell d'anys després, el 1976, es va inaugurar la primera versió de la casa museu.

El museu romangué tancat entre 1996 i el 2 de juny del 2001, per rehabilitar l'edifici tant des d'un punt de vista estructural com museogràfic. Amb la inauguració de la nova etapa, el museu adoptà el nom definitiu de Vil·la Casals-Museu Pau Casals.

Edifici[modifica | modifica el codi]

Entrada al Museu Pau Casals

A principis del segle XX, més concretament l'any 1908, Pau Casals va comprar uns terrenys i va encarregar la construcció d'una casa d'estiueig al barri marítim de Sant Salvador, que llavors quedava a uns tres quilòmetres del nucli urbà del Vendrell. L'anomenaria Vil·la Casals. Un any després va signar el contracte amb Josep Carreras i Francisco Solà, constructor i arquitecte, respectivament.[5]

Les obres de construcció no començarien fins al gener de 1910. L'any següent Casals ja va estiuejar a la finca amb la seva família. En els estius posteriors, passaria temporades amb músics de renom com Enric Granados, Donald F. Tovey o Mieczyslaw Horszowski.

L'edifici tenia dues plantes presentades en un cos central i una porxada que obre les vistes al mar. Progressivament la finca es va anar ampliant i va anar incorporant noves instal·lacions, com una pista de tennis, un jardí, un hort i a finals dels anys 20 unes cases per als convidats. En aquell moment també es va modificar la barana de la terrassa per una balustrada

Antoni Puig i Gairalt va realitzar les primeres reformes importants de l'edifici a principis dels anys 30, per donar-li un aspecte noucentista.

El 1935 es va projectar la Sala de Concerts i la Sala del Vigatà, on es van instal·lar obres de Francesc Pla i Duran, conegut com el Vigatà. Es tracta d'un conjunt de pintures del segle XVIII. També es va crear una galeria d'escultures, amb obres de Josep Clarà (Apol·lo), Martí Llauradó i Josep Llimona.

Pau Casals no va poder gaudir gaire de les reformes de la casa, ja que el 1939, al poc de finalitzar les obres, va esclatar la Guerra Civil Espanyola i es va haver d'exiliar. No hi tornaria mai més.

La casa va ser custodiada pel seu germà Lluís Casals i altres membres de la seva família fins al 1976, data en què es va inaugurar definitivament el museu.

Col·lecció[modifica | modifica el codi]

Dins de la casa museu Pau Casals es troben recopilats i exposats diverses escultures, pintures, instruments musicals, fotografies, autògrafs, mobles i altres objectes personals del músic.

Mentre Pau Casals vivia a Catalunya va dedicar-se a formar una col·lecció privada de pintura catalana. Actualment es poden veure al museu obres d'artistes vinculats a la Sala Parés i al cercle de Joan Merli.

Fons documental[modifica | modifica el codi]

El fons documental de la Fundació Pau Casals es troba conservat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès. Aquest fons està format amb tota la documentació referent tant a la vida personal com professional del mestre entre 1876 i 1976. Hi destaquen algunes de les seves composicions i la seva correspondència personal, on es pot constatar la relació que va mantenir amb diverses personalitats del món de la cultura catalana i, en general, amb els diversos àmbits de la cultura, la política i la societat coetànies. També destaca l'apartat de documents sonors i d'imatge.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 130. ISBN 84-393-5437-1. 
  2. Orensanz, Toni «La casa del mestre Casals». Sàpiens [Barcelona], núm. 77, març 2009, p. 57. ISSN: 1695-2014.
  3. Missió del Museu al web oficial de la Fundació
  4. Història de la Fundació al web oficial de la Fundació
  5. «Cronologia de la Vil·la Casals». [Consulta: 22 febrer 2011].
  6. Fons documental al web oficial de la Fundació

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu Pau Casals Modifica l'enllaç a Wikidata