Museu d'Història de Cambrils

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióMuseu Molí de les Tres Eres
Cambrils-Museu Moli Tres Eres.jpg
Vista general del museu
Dades bàsiques
Tipus entitat museu i edifici
Història
Fundació 2001
Activitat
Àmbit Museu d'història i d'indústria
Espai exposició
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Afiliacions Xarxa de Museus d'Història i Monuments de Catalunya

Web Web oficial Museu Molí de les Tres Eres

Modifica les dades a Wikidata

El Museu d'Història de Cambrils està situat a l'antic Molí de les Tres Eres. Després de diversos anys d'abandó, el Centre d'Estudis Cambrilencs,[1] inicia la seva rehabilitació, a la fi de la dècada dels vuitanta. Posteriorment en 1996 l'edifici pasa a les mans de l'ajuntament de Cambrils que va cedir la gestió de l'edifici al Centre d'Estudis. Gràcies a diferents fases de rehabilitació amb aportacions municipals, Diputació de Tarragona i Generalitat de Catalunya, l'edifici s'ha convertit en un espai d'ús públic obert de forma permanent.

Actualment, el museu s'encarrega de la preservació d'una onzena d'espais monumentals i de la difusió del patrimoni cultural de la ciutat a través de visites guiades, exposicions temporals, activitats didàctiques i rutes temàtiques, com és el cas de la ruta de la guerra civil a Cambrils.[2]

L'edifici[modifica]

El Museu està situat a l'edifici d'un antic molí hidràulic de farina, situat en la confluència entre un camí que unia la costa amb el nucli històric de la població, i el «Camí Ral» de Tarragona a Tortosa, que seguia el recorregut de la Via Augusta romana. És una edificació de planta i pis, amb subterranis on es trobaven les instal·lacions pròpies del molí. La resta de les dependències estaven destinades a habitatge del moliner.

Àdhuc desconeixent l'origen, se sap que el Molí de les Tres Eres es va convertir en el pas d'aigua central d'una cadena de tres molins de farina en funcionament fins a mitjan segle XIX: el Molí de 'Dalt' el de 'Les Tres Eres' i el de 'Avall'. El 'Vaig moldre dels Tres Ets' es va mantenir com a molí de farina fins a aproximadament l'any 1895. Posteriorment i fins a l'última Guerra Civil de 1936-39 el molí acaba els seus dies actius molent sofre, a més de ser utilitzat com a habitatge particular.

Detall de la bassa d'aigua del Molí de les Tres Eres, seu del museu.

L'exposició permanent d'arqueologia[modifica]

El Museu d'Història de Cambrils presenta avui l'exposició «L'antiga ocupació humana a Cambrils», recorregut històric que va des de la prehistòria fins a la baixa romanitat, a partir d'objectes neolítics, ibèrics i romans procedents dels diferents jaciments del municipi. La col·lecció està formada principalment per eines d'ús domèstic, objectes rituals i elements ornamentals. Especialment destacables són els objectes de bronze oposats en la vil·la romana de La Llosa. D'entre tot cal destacar, per la seva singularitat i estat de conservació, un lampadari que representa la figura d'un noi i un llum decorat amb una màscara, tots dos del segle I dC. A més també es presenten un conjunt d'àmfores i altres materials procedents de descobriments submarins.

L'exposició permanent sobre els molins[modifica]

La rehabilitació de l'edifici va finalitzar l'any 2001 amb la inauguració a la sala de queixals de l'antic molí, de l'exposició permanent «Molí de les Tres Eres: testimoniatge viu del passat». Després de més de cent anys d'inactivitat, els dos molins de rodet horitzontal tornen a moldre i a fer farina. El visitant pot contemplar totes les parts de l'edifici i la seva maquinària que, setmanalment es posa en funcionament. Els sentits desperten sensacions noves que ens apropen a aquella societat preindustrial que depenia en gran manera de la farina i de l'aigua.

El molí fariner hidràulic[modifica]

El molí fariner a Catalunya va ser introduït a partir del segle VIII per la gent d'influència de la cultura islàmica del sud. Els molins hidràulics sovintejaven al costat d'aquells rius i cabals que permetien mínimament el seu aprofitament. La indústria farinera va recular a partir del segle XVIII, paral·lelament a la regressió del blat i cereals en benefici de l'expansió de la vinya. Sovint els molins fariners foren reconvertits per produir altres productes: trulls d'oli, molins paperers o indústries tèxtils, a fi i efecte d'aprofitar la seva excel·lent situació.

Monuments[modifica]

Referències[modifica]

  1. Tarés Lagunas, Manel «La historiografia local de Cambrils (Baix Camp). Una perspectiva.». Biblioteca Digital de La Carrutxa i Biblioteca Digital de Tarragona, 2003.
  2. Figueras, J. «El Camp de Tarragona rep 268.000 euros per a la recuperació de la memòria històrica». El Punt Avui, 09-08-2021.

Bibliografia[modifica]

  • Santamaria i Pascual, D. (2003) El molí fariner. Aprofitament de l’energia. p. 50
  • Tarés Lagunas, Manel. La historiografia local de Cambrils (Baix Camp). Una perspectiva. Biblioteca Digital de La Carrutxa i Biblioteca Digital de Tarragona, 2003.

Enllaços externs[modifica]