Museu d'Història de Catalunya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióMuseu d'Història de Catalunya
MHC
Logotip MHC.svg
Logotip de l'MHC
Dades base
Tipus entitat museu d'història
Història
Fundació 6 de febrer de 1996
Activitat
Àmbit Museu d'Història
Espai exposició 4.000 m² d'exposició
Núm. visites 191.978 (2011)[1]
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Direcció/Gerència Margarida Sala i Albareda
Conservadors Mariona Companys i Huguet
Teresa Rodon i Borràs
Raquel Castellà i Perarnau
Isabel Ruiz i Doblas
Afiliacions Xarxa de Museus d'Història i monuments de Catalunya
Altres dades
Transport públic Estació de Barceloneta
(L4 de Metro)

Web www.mhcat.cat
Twitter mhistoriacat

Modifica dades a Wikidata

El Museu d'Història de Catalunya (MHC) és un museu ubicat al Palau de Mar de Barcelona, creat amb la missió de narrar als seus visitants la història de Catalunya, cosa que fa mitjançant una col·lecció d'objectes i documents que s'hi relacionen, de recreacions històriques i ambientacions i d'equipaments audiovisuals i informàtics, que acosten de manera lúdica a la història d'aquesta nació, pretenent estimular així, alhora que informar, l'interès sobre l'evolució de la cultura catalana. Es va crear el 1996 de la mà del Govern de la Generalitat.[4] S'encarrega al mateix temps de gestionar monuments que són propietat de la Generalitat de Catalunya, amb l'objectiu de millorar-ne les condicions de manteniment, visita i divulgació cultural. El museu depèn de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que el gestiona mitjançant la seva Agència Catalana de Patrimoni Cultural.[5][6]

Edifici[modifica | modifica el codi]

Article principal: Palau de Mar

El MHC està ubicat al Palau de Mar.[7] El Palau de Mar és un edifici construït entre 1880 i 1890 situat a la plaça Pau Vila per acollir els antics Magatzems Generals de Comerç. És un edifici típic de l'arquitectura portuària del segle XIX i actualment és seu del Museu d'Història de Catalunya, del Centre d'Història Contemporània de Catalunya, del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya i d'un seguit de negocis de restauració gastronòmica.[8] Antigament servia de dipòsit d'emmagatzematge de les mercaderies que arribaven al port.[9] Els MGC formen part del conjunt d'elements més importants del patrimoni industrial de Catalunya, s'acabaren de construir a la primera dècada del segle XX i foren rehabilitats i transformats a partir de l'any olímpic del 1992. Van ser projectats l'any 1881 per l'enginyer Maurici Garrán, primer director de la Junta d'Obres del Port de Barcelona, amb la intenció de destinar-los a dipòsits comercials.


Història[modifica | modifica el codi]

El dia 28 de juny de 1993 el Consell Executiu del Govern de la Generalitat de Catalunya prengué l'acord amb el suport unànime del Parlament de Catalunya de realitzar un projecte per a crear un Museu d'Història de Catalunya. El llavors president Jordi Pujol en fou un dels impulsors més destacats.[10] La futura institució hauria de tenir com a objectiu principal fer que els ciutadans de Catalunya es retrobessin amb la seva història. Es va encarregar a la pedagoga Carme Laura Gil i Miró el comissiariat principal. Els arquitectes Josep Benedito i Agustí Mateos van ser els arquitectes encarregats de la remodelació i adequació del Palau de Mar. Al mateix temps, es va formar un equip pluridisciplinari per a dissenyar el relat històric, format per Francesc-Xavier Hernàndez, Agustí Alcoberro, Àngels Solé i Marina Miquel. També hi van col·laborar altres personalitats destacades com Josep Fontana, Albert Balcells, Borja de Riquer, Joan B. Culla o Josep M. Ainaud, entre altres, i tècnics de les principals institucions museístiques del país.[11]

Tot aquest procés va ser àmpliament debatut entre la societat civil i política catalana. Es va debatre, per exemple, si la nova institució havia de dur el nom museu o dir-se col·lecció, o exposició, degut a la seva manca inicial de fons propis. També es va debatre com representar millor una pluralitat ideològica.[11]

Representació d'una barricada durant la batalla de l'11 de setembre de 1714

Inauguració[modifica | modifica el codi]

El Museu d'Història de Catalunya es va inaugurar el 29 de febrer de 1996 amb la intenció d'explicar la història del país als ciutadans de Catalunya, així com als estudiants i persones vingudes d'arreu del món, mitjançant una exposició permanent i diverses exposicions temporals.[3] Va obrir les portes a la ciutadania el 4 de març del mateix any, i prop de 70.000 persones el van visitar durant els primers dies de portes obertes. El seu primer director fou en Josep Maria Solé i Sabaté.[12]

Evolució[modifica | modifica el codi]

El museu va néixer sense una col·lecció pròpia, i explicava la història de Catalunya mitjançant diversos recursos de museografia didàctica i fent servir documentació i objectes provinents del fons de la Generalitat i d'altres museus. Va dedicar la seva primera exposició temporal a la Marxa per la Llibertat.[12]

Progressivament, el museu ha anat rebent donacions de fons materials, testimonis històrics per enriquir la seva exposició permanent, pel que ha anat gestant la seva pròpia col·lecció d'objectes.[12] Amb l'objectiu de garantir la pluralitat històrica, l'any 2000 el museu va organitzar un equip d'experts en història de Catalunya perquè assessoressin la institució i n'actualitzessin i milloressin el discurs. Aquest equip estava format per professionals com Ernest Lluch, Jordi Maluquer, Carme Molinero i Pere Ysàs, entre altres.[13] Gràcies a aquest fet l'exposició permanent s'ha anat modificant contínuament des de llavors.

El febrer de 2004 el museu va assumir la gestió de la Xarxa de Monuments propietat de la Generalitat. Aquell mateix any, va modificar les cartel·les i tota la retolació posant-la en 3 idiomes (català, castellà i anglès), per garantir-ne la difusió.[13]

Actualment, a nivell conceptual, el museu pertany als anomenats museus de societat.[14]

20è aniversari[modifica | modifica el codi]

El 2016 va encetar un seguit d'activitats per commemorar el seu 20è aniversari, sota el lema vint anys construint la nostra memòria. El 27 de febrer va tenir lloc l'acte central de l’aniversari, amb discursos a càrrec de Santi Vila, i el director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Jusèp Boya, i posteriorment es va oferir un petit espectacle que repassarà el passat, el present i el futur de la nostra història i de la cultura catalana, a partir de la dansa tradicional i popular i els nous llenguatges artístics. Van ser-hi presents els directors que han dirigit anteriorment el museu: Carme Laura Gil, Josep Maria Solé, Jaume Sobrequés i Agustí Alcoberro.[15]

Exposició permanent[modifica | modifica el codi]

L'exposició permanent és una proposta per recórrer la història de Catalunya, abastant des de la prehistòria fins a l'actualitat, centrant el seu discurs en el coneixement i la comprensió de les característiques i evolució de les societats que han ocupat el territori avui conegut com a Catalunya, remarcant tant la vessant política, com la social, econòmica i cultural, amb un caràcter visiblement didàctic i popular. Aquesta exposició ocupa 4.000 metres quadrats i es troba distribuïda en 7 etapes:

  1. Les arrels: La primera etapa, de l'exposició va des del paleolític inferior fins a finals del segle V, època en què tingué lloc la desfeta de l'Imperi romà d'occident donant pas a la creació del regne dels visigots de Toledo.[16]
  2. El naixement d'una nació: La segona, té el seu origen l'any 711, any en què l'exèrcit musulmà emprengué la conquesta de la Hispània visigoda; i va fins a la conquesta de la Catalunya Nova que es produí el segle XII.[17]
Màquina de filar berguedana dins la secció Vapor i nació
  1. La mar nostra, la tercera etapa, parteix de la conquesta de Mallorca i València per part de Jaume I, que tingué lloc al segle XIII, i que anà lligada a un fort període d'expansió; aquest apartat finalitza amb la unió dinàstica que Ferran II portà, amb Castella, arran del seu matrimoni amb Isabel I, l'any 1479.[18]
  2. A la perifèria de l'Imperi ens situa a una Catalunya que manté el seu estat propi i inicia un creixement econòmic, tot i trobar-se dins l'imperi dels Àustries, imperi que havia esdevingut l'imperi europeu i mundial; aquest fou un període ple de conflictes que finalitzaren l'any 1716 amb el Decret de Nova Planta, decret lligat a la imposició del primer rei de la branca espanyola dels Borbons, i que abolí les constitucions i les institucions de Catalunya.[19]
  3. Vapor i nació és una etapa que, com el mateix nom indica, ens transporta al procés d'industrialització de Catalunya i, d'altra banda, ens parla de com l'estat liberal espanyol aprofundeix la centralització política. L'etapa finalitza amb la fi del segle XIX, moment de revitalització de la llengua i la cultura catalana.[20]
  4. Els anys elèctrics donen pas a una caracterització de la indústria catalana del segle XX, marcada per l'extensió de l'electricitat i dels derivats del petroli. Finalitza amb la imposició de la dictadura franquista que tingué lloc amb la fi de la guerra civil l'any 1939.[21]
  5. Desfeta i represa pren inici a partir de l'establiment de la dictadura del general Franco, situant-nos en un marc de repressió; i finalitza amb la mort d'aquest el 1975, i amb la transmissió que aquesta mort portarà l'inici d'una etapa de llibertats.[22]

Exposicions temporals[modifica | modifica el codi]

Vista lateral del Museu

Des de la seva creació, el museu ha realitzat nombroses exposicions temporals, entre les quals destaquen:

  • La Catalunya Jueva, exposició que donà a conèixer el procés d'integració i la vida quotidiana de les comunitats jueves catalanes al llarg de la història a través de nombrosos objectes i documents representatius.[23]
  • Càtars i trobadors. Occitània i Catalunya: renaixença i futur, exposició que mostrà les relacions que havien tingut lloc al llarg de la història entre els pobles de llengua occitana i catalana a partir d'una selecció de peces i documents.[23]
  • De la protesta... a la proposta: el moviment veïnal a Catalunya, narrà, a través de fotografies, documents i un audiovisual sobre la història de les associacions veïnals, com aquestes nasqueren.[23]
  • Periodisme i Periodistes. De les gasetes a la xarxa explicà al públic com evolucionà la comunicació social a Espanta i la influència que aquesta té en la societat contemporània.[23]
  • Euskadi i Catalunya: memòria compartida. 1936-1940 presentà un important fons documental de la Generalitat de Catalunya per explicar com van ser dispersats arran de la guerra civil i que part dels arxius va ser custodiat per institucions basques fins que el lehendakari Juan José Ibarretxe els lliurà al president Pujol.[23]

Xarxa de Monuments de la Generalitat[modifica | modifica el codi]

Segons el Decret 201/2004 de 24 de febrer, s'atribueixen al Museu d'Història de Catalunya els monuments oberts al públic propietat de la Generalitat de Catalunya que estan sota la custòdia del Departament de Cultura i els monuments que són propietat d'altres entitats públiques o privades, que n'han encomanat la gestió al Departament de Cultura.[24]

Des de llavors s'han anat millorant les instal·lacions, creant plans directors i regulant-ne els usos i funcions dels diferents espais. També s'han anat musealitzant i creant discursos que facilitin la interpretació dels espais al màxim nombre de ciutadans. Els primers monuments que van ser transferits el 2004 van ser: El Monestir de Sant Pere de Rodes, la Canònica de Santa Maria de Vilabertran, el Castell de Miravet, la Torre de la Manresana, el Castell de la Granada, el Monestir de Sant Pere de la Portella, el Castell i canònica de Sant Vicenç de Cardona, la Cartoixa de Santa Maria d'Escaladei, el Reial monestir de Santes Creus, el Castell Monestir de Sant Miquel d'Escornalbou, l'Església de Sant Francesc de Montblanc, la Seu Vella de Lleida, la Capella Reial de Santa Àgata, el Convent de Sant Bartomeu, la Casa Museu Rafael Casanova, el Palau Moja i la Casa Museu Prat de la Riba.[25]

Visitants[modifica | modifica el codi]

El gran gruix de visitants del museu són estudiants. Aquesta taula només observa les visites al mateix museu, no als seus monuments.

Espai Municipi 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004[26][27]
Museu d'Història de Catalunya Barcelona 148.557 144.853 158.655 161.138 170.075 190.475 302.326 336.453 337.706




Monument Municipi 2005 2006 2007 2008[28] 2009 2010 2011[29] 2012 2013 2014
Museu d'Història de Catalunya Barcelona 293.141 287.381 263.352 221.998 287.663 254.285 191.978
Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona Cardona 26.091 24.318 25.425 23.564 29.496 30.874 28.183 31.552
Casa Museu Prat de la Riba Castellterçol 3.503 2.579 2.072 1.581 1.553 2.866 2.156 2.430
Casa Natal de Rafael Casanova Moià 10.404 9.240 8.787 8.652 8.435 8.867 8.959 8.352
Reial Monestir de Santes Creus Aiguamúrcia 78.440 75.193 77.852 76.516 76.398 82.095 77.054 63.964
Castell monestir de Sant Miquel d'Escornalbou Riudecanyes 26.100 22.392 16.540 15.195 15.800 20.451 15.615 21.260
Castell de Miravet Miravet 31.304 32.391 33.436 30.510 32.529 36.517 36.414 34.208
Cartoixa d'Escaladei La Morera de Montsant 20.150 20.311 20.140 17.750 20.638 21.014 21.701 21.230
Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig Bellpuig 3.411 2.650 3.123 2.606 2.529
Canònica de Santa Maria de Vilabertran Vilabertran 12.068 11.014 8.352 9.087 14.755 15.344 15.850 14.679
Monestir de Sant Pere de Rodes El Port de la Selva 105.452 102.920 103.802 100.727 105.435 101.005 103.843 91.635
Claramunt 6.422 5.855 5.186 5.085 5.464
Total Catalunya


Activitats, serveis i recerca[modifica | modifica el codi]

El museu també organitza i promou diversos projectes relacionats amb el món de la recerca i de la divulgació científica, organitzant desenes de jornades, simposis, cursos, seminaris i col·loquis relacionats amb la història congressos i seminaris de temes relacionats amb la història de Catalunya, com per exemple alguns basats en els camps de concentració, presons de franquisme, el feudalisme, la guerra de successió o la guerra del francès.[30] També participa en activitats com les Jornades Europees del Patrimoni, l'EFIM, diversos certàmens literaris, les Jornades de Pedagogia del Patrimoni Monumental.[31]

A l'última planta de l'edifici de Palau de Mar es troba la biblioteca del museu, així com la terrassa, el restaurant i l'auditori, amb capacitat per a més de 80 persones. A la planta baixa hi ha una botiga-llibreria i una sala d'exposicions temporals d'accés lliure. Tot l'edifici està adaptat per a persones amb mobilitat reduïda.[32]

El museu disposa d'un servei educatiu propi, amb l'objectiu de «possibilitar el descombriment, la investigació, l'experimentació, la sensibilització i el gaudi de la història i del patrimoni cultural. El Servei Educatiu treballa en col·laboració amb diferents professionals que aporten la seva experiència i ofereixen noves maneres d'aproximar-se a la història i a les ciències socials»[33]

A principis de 2013 van desenvolupar una app pròpia per a fer difusió de tots els monuments que gestiona la institució.[34]

Publicacions[modifica | modifica el codi]

El Museu d'Història de Catalunya disposa d'un servei de publicacions amb l'objectiu de difondre permanentment la seva programació d'activitats i el coneixement sobre la història de Catalunya que es genera a la institució. També publica obres relacionades amb les exposicions temporals i actes de les jornades i congressos més destacades que s'hi celebren a l'MHC:

  • Material didàctic: El museu publica diversos materials adreçats a la comunitat educativa.
  • Papers de l'MHC: Secció dins de la revista L'Avenç
  • Quaderns del Museu d'Història de Catalunya: Col·lecció produïda pel MUSEU.
  • Mnemòsine: Revista de museologia editada de manera conjunta pel MHC i l'Associació de Museòlegs de Catalunya. Es va començar a publicar el 2004.[35]

Directors[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Turisme de Barcelona: [www.barcelonaturisme.cat/estadístiques Estadístiques de Turisme a Barcelona i Província] Barcelona, maig 2012
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 31. ISBN 84-393-5437-1. 
  3. 3,0 3,1 Venteo, Daniel; Miquel i Vives, Marina; Sobrequés, Jaume. Generalitat de Catalunya. Museu d'Història de Catalunya, 1996-2006 (paper). 1a ed.. Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Desembre 2006. DL B.2.288-2007. ISBN 84-393-7358-2. 
  4. Generalitat de Catalunya «DECRET 47/1996, de 6 de febrer, de creació i d'estructuració del Museu d'Història de Catalunya». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya [Barcelona], núm. 2171, 21-02-1996, pàg. 1.500. ISSN: 0213-3547 [Consulta: 31 maig 2010].
  5. «Avantprojecte de llei». Generalitat de Catalunya, 2011. [Consulta: 13 novembre 2011].Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  6. «Cultura es fa enrere a l'hora de derogar la llei de creació de la Institució de les Lletres Catalanes». Vilaweb, 04-07-2011. [Consulta: 13 novembre 2011].
  7. Història de l'edifici del museu
  8. Port Vell: Palau de Mar.
  9. Pobles de Catalunya: Palau de Mar.
  10. Sobrequès (2006) p.12
  11. 11,0 11,1 Venteo (2007) p.19
  12. 12,0 12,1 12,2 Venteo (2007) p.20
  13. 13,0 13,1 Venteo (2007) p.46
  14. Venteo (2007) p.23
  15. «El Museu d'Història de Catalunya celebra el seu 20è aniversari amb dues jornades de portes obertes molt especials plenes d'activitats per a tots els públics». web. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 febrer 2016].
  16. Venteo (2007) p.48
  17. Venteo (2007) p.52
  18. Venteo (2007) p.59
  19. Venteo (2007) p.62
  20. Venteo (2007) p.67-68
  21. Venteo (2007) p.72
  22. Venteo (2007) p.77
  23. 23,0 23,1 23,2 23,3 23,4 Venteo (2007) p.80-138
  24. Decret 201/2004 de 24 de febrer
  25. Venteo (2007) p.140-195
  26. Sobrequès (2006) p.11
  27. Venteo (2007) p.25
  28. «Memòria 2008». Memòria. Generalitat de Catalunya, 2009. [Consulta: 10 febrer 2013].Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  29. «Memòria del Departament de Cultura 2011». Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: 10 febrer 2013].
  30. Venteo (2007) p.210-233
  31. Venteo (2007) p.197-210
  32. Venteo (2007) p.40
  33. Venteo (2007) p.236
  34. «Catalunya des del Mòbil». Revista Sàpiens format = paper. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.127, Març 2013, p.11. ISSN: 1695-2014.
  35. Venteo (2007) p.248
  36. «Equip humà del museu». Museu d'Història de Catalunya. [Consulta: 31 maig 2010].
  37. Informació sobre els professionals que treballen al museu
  38. «Agustí Alcoberro cesa como director del Museu d'Història de Catalunya tras seis años en el cargo» (en castellà). EUROPA PRESS), 23-09-2014. [Consulta: 23 setembre 2014].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Venteo, Daniel; Miquel i Vives, Marina; Sobrequés, Jaume. Generalitat de Catalunya. Museu d'Història de Catalunya, 1996-2006 (paper). 1a ed.. Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Desembre 2006. DL B.2.288-2007. ISBN 84-393-7358-2. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu d'Història de Catalunya Modifica l'enllaç a Wikidata