Palau de Capodimonte
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau reial i museu  | |||
| Arquitecte | Antonio Canevari Ferdinando Fuga Giovanni Antonio Medrano Antonio Niccolini | |||
| Construcció | 1742 | |||
| Obertura | 1755 | |||
| Ús | museu | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura barroca arquitectura neoclàssica | |||
| Mesura | 30 ( ) m | |||
| Nombre de pisos per sobre el terra | 3 | |||
| Nombre d'ascensors | 2 | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Nàpols (Itàlia) | |||
| Localització | via Miano 2 | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Nàpols | |||
| Lloc web | museocapodimonte.beniculturali.it | |||
El palau de Capodimonte fou iniciat l'any 1738 com a prova de la independència del Regne de les Dues Sicílies i fou encarregat pel rei Carles III d'Espanya. Se situà al magnífic bosc de Capodimonte, des del qual hom pot contemplar magnífiques vistes sobre el golf de Nàpols i la ciutat.
Encarregat a l'arquitecte palermità Giovanni Antonio Medrano i al romà Antonio Canevari. Aviat, però, el projecte hagué de parar-se a conseqüència de la manca de diners (arran de la construcció al mateix temps del Palau de Caserta) i de materials.
Un cop enllestit, Capodimonte albergà la Col·lecció Farnese, propietat de la princesa Isabel Farnese, i s'enriquí amb les donacions posteriors de monarques, les obres mestres vingudes dels monestirs suprimits l'any 1817 i a conseqüència de les descobertes a Pompeia i Herculà. Capodimonte patí dos greus saquejos: un l'any 1813 i l'altre el 1860.
Amb l'annexió del Reialme de les Dues Sicílies a la Itàlia dels Savoia, el Palau de Capodimonte passà a ser una residència reial propietat dels ducs d'Aosta. El tercer duc d'Aosta (Amadeu de Savoia-Aosta) tingué una especial relació amb aquest palau napolità.
Actualment conté la col·lecció artística del Museu i Galeria Nacional de Capodimonte.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau de Capodimonte |