Museu de Ciències Naturals de Barcelona

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióMuseu de Ciències Naturals de Barcelona
Museu de Ciències Naturals de Barcelona.jpg
Dades bàsiques
Tipus museu d'història natural
Forma jurídica
Data de creació o fundació 1882
Activitat
Botanic Gardens Conservation International Tradueix
International Association of Sound and Audiovisual Archives Tradueix
Global Biodiversity Information Facility
Consell Internacional de Museus
European Network of Science Centres and Museums Tradueix
European Citizen Science Association
Biological Collection Access for Europe
European Bird Census Council Tradueix
Network of Mediterranean Plant Conservation Centres
Societat Geològica d'Espanya
Institució Catalana d'Història Natural
Biodiversity Information Standards Tradueix
Organització i govern
Seu Vista-down.png
Gerent/director Anna Omedes
Format per

Lloc web Lloc web oficial
Facebook: museuciencies Twitter: museuciencies Instagram: museuciencies Youtube: UCFTFHIRAvkRKrb88E7aOp8A Vimeo: museuciencies
Modifica les dades a Wikidata

El Museu de Ciències Naturals de Barcelona és un museu d'història natural situat a la ciutat de Barcelona. Està format per cinc seus situades en diversos espais de la ciutat: el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, situat a l'Edifici Fòrum al Parc del Fòrum, el Jardí Botànic de Barcelona i el Jardí Botànic Històric, situats al Parc de Montjuïc, i el Museu Martorell i el Laboratori de Natura (Castell dels Tres Dragons), situats al parc de la Ciutadella. La seva directora és Anna Omedes.[1]

El Museu de Ciències Naturals de Barcelona és una institució amb més de 140 anys d’història que conserva un patrimoni de més de tres milions d’exemplars en els àmbits de la mineralogia, la petrologia, la paleontologia, la zoologia i la botànica.

Aquest fons s'ha anat enriquint any rere any amb espècimens obtinguts gràcies a donacions particulars, a convenis amb el Parc Zoològic i els parcs naturals de Catalunya, i també per la pròpia recerca del Museu.

La missió del Museu s’alinea amb la Declaració Buffon, acordada l’any 2007 per 93 institucions d’història natural (museus, instituts de recerca, jardins botànics, zoològics…) de 36 països i de tots els continents, que afirma que la ciència és vital per a la gestió sostenible de la biodiversitat i els ecosistemes i, mitjançant aquesta, per a la supervivència de la població humana en aquest planeta.[2]

Història[modifica]

El Museu Martorell, inaugurat l'any 1882, va ser el bressol dels museus municipals de zoologia, geologia i botànica i l'origen del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Es va crear gràcies al llegat de Francesc Martorell i Peña (1822-1878),[3] consistent en les seves col·leccions de ciències naturals i d'arqueologia, la seva biblioteca i recursos econòmics per construir el museu.[4]

El Museu va formar part d'un projecte per fer del parc de la Ciutadella un espai dedicat a les ciències naturals, impulsat primerament per l'Ajuntament de Barcelona i després per la Mancomunitat de Catalunya. L'any 1906 l'Ajuntament creà la Junta Municipal de Ciències Naturals (incorporant la Diputació el 1917 i la Mancomunitat l'any 1920) que va gestionar els centres del parc: el Museu Martorell, el Zoològic, el Museu Zootècnic, l'Hivernacle i l'Umbracle. La Junta, liderada per Josep Maluquer i Nicolau, va convertir l'edifici del Castell dels Tres Dragons en el Museu de Ciències Naturals, anomenat Museu Catalunya a partir de 1917.[4]

Fins a la dècada de 1920, el Museu de Ciències Naturals, integrat pel Museu Martorell i pel Museu Catalunya, va ser probablement la institució pública catalana més important en l'àmbit de les ciències naturals.

L'any 1935 el Departament de Botànica va separar-se del Museu de Ciències Naturals donant pas a l'Institut Botànic de Barcelona situat a Montjuïc i impulsat per Pius Font i Quer, el qual, el mateix any, va crear oficialment el primer «Jardí Botànic de Barcelona» als Sots de la Foixarda de Montjuïc, encara que no fos inaugurat fins al 1941 a causa de la Guerra Civil.

Més tard, per preparar les obres de les instal·lacions olímpiques de Montjuïc i els Jocs Olímpics de 1992, el Jardí Botànic va haver de tancar al 1986 i no obrí un altre cop fins al 2003. Mentrestant un altre jardí botànic havia estat inaugurat al 1999,[4] el nou Jardí Botànic de Barcelona, també situat a Montjuïc. L'anterior jardí dels anys 1930/1940 passà a ésser denominat Jardí Botànic Històric quan fou reobert al 2003.[5] D’altra banda, el 1998, l’Institut Botànic va passar a ser un centre mixt del CSIC i de l’Ajuntament de Barcelona.

L’any 2000, els Museus de Zoologia i de Geologia es van unificar sota el nom de Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella. L’any 2008 va continuar el procés de reunificació amb la integració del Jardí Botànic. També es va establir una relació estable de treball amb l’Institut Botànic en l’àrea de programes públics i administració.

L'any 2010 es va anunciar el trasllat de diverses col·leccions del parc de la Ciutadella cap a l'edifici Fòrum situat al parc del Fòrum,[6] que posteriorment passà a denominar-se Museu Blau. El 23 de novembre de 2010 es va aprovar la creació del Consorci del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, integrat per la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona.[7]

La seu del Fòrum va obrir les portes el 27 de març de 2011. El dia de la inauguració el van visitar 6.300 visitants.[8]

El 12 de juliol de 2011 va completar-se la instal·lació de l'esquelet de la balena, peça emblemàtica del Museu, en una zona d'accés lliure, damunt les escales d'entrada.[9] Aquest esquelet correspon a un cetaci que l'11 de juny del 1862 va varar a la platja de Llançà.[10] L'esquelet va ser conservat i l'any 1917 es va traslladar al Museu Martorell, primera seu del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. L'any 1925 va ser traslladat a l'edifici del Castell dels Tres Dragons, llavors seu del museu.[10] Es tracta d'un cetaci d'una tona de pes i gairebé 20 metres de llargada, que es mostra en la posició adoptada pels cetacis a l'hora de submergir-se,[9] de forma més real que la posició que presentava al Castell dels Tres Dragons.[10] Durant el procés de restauració i muntatge es va refer la mandíbula i es van afegir rèpliques dels discs intervertebrals que faltaven, fet que va fer créixer l'esquelet uns 2 metres.[10]

El mes de novembre de 2011 el conseller de cultura Ferran Mascarell i el tinent d'alcalde de Cultura de l’ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana van signar un acord on s'indica que a partir del 2014 la Generalitat de Catalunya s'incorporarà al projecte del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, amb l'objectiu de convertir-lo en un museu nacional de ciències naturals.[11]

A finals de 2017 es va deixar de fer servir el nom "Museu Blau" per integrar-ho dins del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Es preveu que el 2019 l'edifici principal del museu tingui una coberta verda.[12]

Seus[modifica]

El Museu de Ciències Naturals de Barcelona està distribuït en diferents seus situades en tres espais de Barcelona: el parc de la Ciutadella, la muntanya de Montjuïc i el parc del Fòrum.

Al primer es troben el Museu Martorell i el Laboratori de Natura, mentre que a Montjuïc hi ha el Jardí Botànic i el Jardí Botànic Històric. Al parc del Fòrum el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, on s’allotgen les instal·lacions destinades principalment a programes públics: exposicions, tallers, conferències, mediateca, etc…

  • Museu de Ciències Naturals de Barcelona, (abans Museu Blau) : Seu dels Programes Públics del Museu. Exposició permanent Planeta vida, un viatge per la història de la vida i l'evolució. Hi acull exposicions temporals, una sala d'actes, aules, un espai per infants de 0-6 anys (Niu de ciència),tallers i una mediateca.[13]
  • Museu Martorell : Seu històrica. Allotjarà en un futur l'exposició permanent Una història no tan natural : Els públics i les ciències naturals, dels gabinets als museus. Serà un espai de reflexió per replantejar-se i revisar la història de la cultura científica a la ciutat de Barcelona. També hi ha un espai de representació del Parc de la Ciutadella.[13]
  • Laboratori de Natura: Seu científica dès del 2010,[14] à l'edifici del Castell dels Tres Dragons : L'antic «Museu de Zoologia de Barcelona» és dès del 2010 un espai de recerca, estudi i conservació de les col·leccions del museu. S'està creant el centre de documentació, una biblioteca especialitzada i l'espai també donarà lloc a una fonoteca, Natura Sonora.[13]
  • Jardí Botànic de Barcelona : Seu botànica i d'activitats i exposicions públiques. Centre de referència per a la conservació de la flora mediterrània. Col·lecció de plantes vives i llavors. Els diversos jardins recreen ecosistemes naturals de zones del món amb clima mediterrani.[13]

Exposició permanent[modifica]

  • Planeta vida: És l'exposició permanent centrada en la teoria d'evolució Gaia formulada pel biòleg James Lovelock. El visitant pot explorar la terra en els seus inicis i durant la seva evolució i l'estat actual. Els "laboratoris de la vida" conviuen amb els fòssils conservats pels diversos centres divulgatius.[15] L'exposició permanent està centrada en la teoria d'evolució Gaia, formulada pel biòleg James Lovelock, que entén la Terra com un ésser viu. L'exposició està dividida en tres àrees, la primera de les quals s'anomena "La Biografia de la Terra", que explica l'origen de l'Univers i la formació del nostre planeta a partir de dues projeccions de gran format, a més de diverses peces i audiovisuals amb valuosa informació complementària. L'exposició de referència, que duu com a títol Planeta Vida, es completa amb les denominades Illes de Ciència, de les que n'hi ha quatre ja inaugurades (de les nou previstes) i que estan dedicades a temes específics sobre la natura i la seva relació amb els humanscom són l'Evolució, la Classificació i la Nomenclatura, el Comportament animal i la Mediterrània. La secció "la Terra Avui", de 1.700 metres quadrats, ens explica l'estat actual de la Terra i la seva diversitat geològica i biològica. Exhibeix de forma didàctica i a través de pantalles tàctils i vitrines el fons tradicional del museu -fòssils, animals naturalitzats, plantes, algues, minerals i roques- al qual s'incorporen també àmbits dedicats als fongs i al món microscòpic (amb reproduccions de virus i microbis). S'exposen 4.500 dels 3 milions de peces que té el museu. El visitant pot explorar la terra en els seus inicis i durant la seva evolució i l'estat actual.[16]

Col·leccions[modifica]

Les col·leccions del Museu comprenen més de tres milions d’espècimens. Inclouen plantes, líquens, fongs, animals, sons, fòssils, minerals i roques recol·lectats i conservats durant més de tres segles. Tenen una especial rellevància científica i són d’ús obligat per a la recerca taxonòmica i sistemàtica, són col·leccions de referència. Agrupen una alta diversitat d’espècies d’àmbit català i internacional i contenen nombrosos exemplars tipus, aquells que han servit per descriure nous tàxons. Les grans obres de consulta sobre la flora, la fauna i la geologia catalanes estan basades fonamentalment en els materials conservats en aquestes col·leccions. Una de les col·leccions té especial rellevància històrica, amb exemplars antics que daten des del segle XVII al XIX, es tracta del Gabinet d’Història Natural Salvador, és la més antiga de Catalunya, conservada i exposada a l’IBB. El llegat de Francesc Martorell fou la llavor per a la creació del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.[17][18]

Recerca[modifica]

La institució disposa d'una àrea científica pròpia, formada pels departaments de Col·leccions, de Recerca i el Centre de Documentació. El Museu participa en projectes de recerca amb d’altres institucions públiques, com ara el CSIC i les universitats, nacionals i estrangeres, alhora que desenvolupa els seus propis projectes, en relació a les col·leccions que conserva i a objectius aplicats al territori proper.

Publicacions[modifica]

El Museu edita diverses publicacions científiques:[19][20]

  • Animal Biodiversity and Conservation
  • Arxius de Miscel·lània Zoològica
  • Monografies del Museu de Ciències Naturals
  • Treballs del Museu de Geologia de Barcelona
  • Miscel·lània Zoològica
  • Treballs del Museu de Zoologia
  • Publicacions de la Junta de Ciències Naturals

Referències[modifica]

  1. «Consorcio Museo de Ciencias Naturales de Barcelona | Entitats Municipals». [Consulta: 13 agost 2018].
  2. «Missió - Museu de Ciències Naturals de Barcelona» (en ca-es). Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
  3. Alícia Masriera, El Museu Martorell, 125 anys de Ciències Naturals (1878–2003)
  4. 4,0 4,1 4,2 Museu de Ciències Naturals de Barcelona: Història
  5. Però l'antecedent immediat del nostre jardí és el que ara anomenem Jardí Botànic Històric, in Amadeu Camps, «El Jardí Ja Té Cinc Anys!», Brolla, Butlletí del Jardí Botànic de Barcelona, n° 5, setembre de 2004, pàgina 10
  6. Ajuntament de Barcelona, L'Edifici Fòrum s'incorpora al Museu de Ciències Naturals.
  7. Aprovada la constitució del Consorci del Museu de Ciències Naturals de Barcelona Consulta 24/11/2010.
  8. «El nou Museu de Ciències Naturals rep 6.300 visitants en el seu primer dia». El Periódico, 27-03-2011. [Consulta: 28 març 2011].
  9. 9,0 9,1 El Museu Blau reobre amb la balena i inicia una altra etapa, El Punt Avui, 12/07/2011
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 Ajuntament de Barcelona, LA BALENA JA HA ARRIBAT AL MUSEU BLAU
  11. «Barcelona: La generalitat s'incorporarà al Museu de Ciències Naturals». Bonart, 22-11-2011. [Consulta: 22 novembre 2011].
  12. Barcelona, Ajuntament de. «El Museu de Ciències Naturals tindrà una coberta verda la primavera del 2019 : Servei de Premsa» (en ca). [Consulta: 13 agost 2018].
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 El Museu de Ciències Naturals de Barcelona, una evolució molt natural, per Anna Omedes, Directora del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
  14. El Museu de Ciències Naturals de Barcelona, una evolució molt natural, per Anna Omedes, Directora del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
  15. Generalitat de Catalunya, El nou Museu de Ciències Naturals de Barcelona s’ubicarà al Fòrum
  16. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta ara
  17. «Presentació - Museu de Ciències Naturals de Barcelona» (en ca-es). Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
  18. «Documentació de col·leccions - Museu de Ciències Naturals de Barcelona» (en ca-es). Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
  19. «Científiques - Museu de Ciències Naturals de Barcelona» (en ca-es). Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
  20. «Museu de Ciències Naturals de Barcelona: Les publicacions científiques» (en ca). [Consulta: 13 agost 2018].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu de Ciències Naturals de Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata