Museu de Mataró

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióMuseu de Mataró
Catalonia Mataró Vil·laRomanaDeCanLlauder Testes.JPG
Testes de personatge romà, marbre esculpit, (segle I-II), trobat a la Vil·la romana de Torre Llauder.
Dades bàsiques
Tipus entitat museu
Història
Fundació 1894
Activitat
Àmbit Museu comarcal
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Direcció/Gerència Anna Capella [1]
Format per Vil·la romana de Can Llauder
Afiliacions Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona i Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana
Altres dades
Transport públic Mataró Bus parades: Pl. de les Tereses (L0,L2,L5), La Riera (L1), Muralla (L4), Santa Anna (L1,L3,L4)

Web Web Oficial

Modifica les dades a Wikidata

El Museu de Mataró és una institució museística de Mataró, al Maresme, amb seu central a Can Serra, edifici d'estil renaixentista bastit el 1565.[2]

El Museu, que forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona, gestiona també diversos centres patrimonials locals:

Col·leccions[modifica]

Les col·leccions del Museu són molt diverses, tant en origen com en tipologia, i comprenen materials arqueològics prehistòrics, ibèrics, romans, medievals i moderns, espècimens naturals, objectes històrics i un fons d'art que comprèn taules i talles religioses, pintura barroca, modernista i noucentista,[2] del qual destaca una sèrie de gravats de Goya. El 2006 Xavier Ubach i Linares va donar-hi la seva col·lecció al museu.

Seus[modifica]

Can Serra[modifica]

Can Serra
Article principal: Can Serra (Mataró)

El Museu de Mataró està instal·lat des de 1941 a Can Serra, l'antiga casa pairal del magnífic Jeroni Serra Arnau, un dels primers burgesos honrats de Mataró i síndic de la vila a les Corts de Montsó. L'edifici, de 1565, és una construcció de planta baixa i dos pisos d'estil renaixentista. A la façana hi destaquen el portal dovellat i les finestres emmarcades per motllures i cartel·les. L'interior conserva l'estructura originària i en destaca el teginat de fusta originari.[2]

Clos Arqueològic Torre Llauder[modifica]

El Clos Arqueològic Torre Llauder és un jaciment arqueològic en què es conserven les restes de les dependències senyorials d'una vil·la romana amb paviments de mosaics. Construïda en època d'August, a finals del segle I aC, va pertànyer al territori de la ciutat romana d'Iluro.[7] S'hi realitzen visites guiades tots els dissabtes excepte els festius.[8]

Ca l'Arenas. Centre d'Art del Museu de Mataró[modifica]

Ca l'Arenas

Ca l'Arenas. Centre d'Art del Museu de Mataró neix del llegat de l'artista Jordi Arenas i Clavell a la seva ciutat natal i és l'extensió específica del Museu de Mataró especialitzada en art, amb atenció especial a l'activitat artística de la ciutat de Mataró; amb aquest objectiu, s'hi realitzen tota mena d'activitats culturals: exposicions, tallers, conferències, xerrades i projeccions d'audiovisuals.[9]

Can Marfà. Museu del Gènere de Punt[modifica]

Exposició Museu del Gènere de Punt

La nau petita de Can Marfà acull des del 28 de març de 2015 la nova extensió del Museu de Mataró dedicada a la conservació, documentació, recerca i difusió del patrimoni cultural relacionat amb la indústria del gènere de punt.[10]

L'equipament compta amb 1.800 m2 distribuïts en tres plantes. La planta baixa, de caràcter polivalent, acull els serveis didàctics, l’àrea d’exposicions temporals, un espai d’auditori i l’espai showroom, que pretén oferir un aparador obert al públic i als professionals del sector del gènere de punt per presentar les novetats en l’àmbit de la producció, el disseny, la formació i la recerca. La primera planta acull l’exposició de referència de l’equipament. La mostra, titulada Mataró, capital del gènere de punt, presenta més d’un centenar d’objectes de diferent tipologia i cronologia: maquinària, indumentària, imatges i documents, de la col·lecció Jaume Vilaseca, que han estat seleccionats, documentats i restaurats per formar part de l’exposició permanent de Can Marfà, amb l’objectiu de posar en valor una de les col·leccions més importants d’Europa en la seva especialitat, i un patrimoni cultural estretament vinculat amb la ciutat de Mataró.[11]

Seccions[modifica]

  • Secció de Ciències Naturals: Secció especialitzada en l'estudi del medi natural de la comarca del Maresme.[12] Publiquen anualment la revista Atzavara,[13] de caràcter monogràfic i amb accés obert.[14]
  • Secció Arqueològica


El Museu de Mataró gestiona col·leccions de temàtiques molt variades:

Patrimoni arqueològic 
Patrimoni històric 
Patrimoni artístic 
Patrimoni natural 

Referències[modifica]

  1. Ferran, Elena «Mataró ja té nova directora per portar el Museu». El Punt Avui, 22-10-2015 [Consulta: 22 octubre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 AADD. Guia de la Xarxa de Museus Locals. Barcelona: Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables / Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona, 2002, p. 52-53. 
  3. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 73. ISBN 84-393-5437-1. 
  4. «Museu de Mataró». diba.es. [Consulta: 23 gener 2012].
  5. «Museu de Mataró». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. «Mataró inaugura l'esperat museu del Gènere de Punt en la històrica fàbrica de Can Marfà». El Periódico de Catalunya, 30-03-2015.
  7. AADD. Guia del Museu més gran de Catalunya. Barcelona: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni, 1999, p. 143. 
  8. «Vil·la romana de Torre Llauder». mataro.cat. [Consulta: 23 gener 2012].
  9. «Ca l'Arenas. Centre d'Art». cultura.mataro.cat. [Consulta: 13 gener 2012].
  10. «Masiva inauguración del Museo del Género de Punt de Mataró» (en castellà). La Vanguardia, 29-03-2015.
  11. «Can Marfà Gènere de Punt. Museu de Mataró». Ajuntament de Mataró.
  12. Web Oficial de la Secció de Ciències Naturals
  13. ISSN 0212-8993
  14. Llista de revistes publicades

Galeria[modifica]

Enllaços externs[modifica]