Museu de Mataró
Testes de personatge romà, marbre esculpit, (segle I-II), trobat a la Vil·la romana de Torre Llauder.
|
|
| Dades base | |
|---|---|
| Tipus entitat | museu |
| Història | |
| Fundació | 1894 |
| Activitat | |
| Àmbit | Museu comarcal |
| Organització i govern | |
Seu central  |
|
| Direcció/Gerència | Anna Capella [1] |
| Format per | Vil·la romana de Can Llauder |
| Afiliacions | Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona i Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana |
| Altres dades | |
| Transport públic | Mataró Bus parades: Pl. de les Tereses (L0,L2,L5), La Riera (L1), Muralla (L4), Santa Anna (L1,L3,L4) |
|
|
|
| Web | Web Oficial |
|
|
|
 |
|
El Museu de Mataró és una institució museística de Mataró, al Maresme, amb seu central a Can Serra, edifici d'estil renaixentista bastit el 1565.[2]
El Museu, que forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona, gestiona també diversos centres patrimonials locals, com Ca l'Arenas. Centre d'Art del Museu de Mataró, el Clos Arqueològic Torre Llauder,[3] el Centre de Documentació del Parc del Montnegre i el Corredor [4][5] i el Museu del Gènere de Punt,[6] antiga fàbrica de Can Marfà (fou una de les fàbriques de gènere de punt més importants de l'estat espanyol).
Contingut
Col·leccions[modifica | modifica el codi]
Les col·leccions del Museu són molt diverses, tant en origen com en tipologia, i comprenen materials arqueològics prehistòrics, ibèrics, romans, medievals i moderns, espècimens naturals, objectes històrics i un fons d'art que comprèn taules i talles religioses, pintura barroca, modernista i noucentista,[2] del qual destaca una sèrie de gravats de Goya. El 2006 Xavier Ubach i Linares va donar-hi la seva col·lecció al museu.
Seus[modifica | modifica el codi]
Can Serra[modifica | modifica el codi]
El Museu de Mataró està instal·lat des de 1941 a Can Serra, l'antiga casa pairal del magnífic Jeroni Serra Arnau, un dels primers burgesos honrats de Mataró i síndic de la vila a les Corts de Montsó. L'edifici, de 1565, és una construcció de planta baixa i dos pisos d'estil renaixentista. A la façana hi destaquen el portal dovellat i les finestres emmarcades per motllures i cartel·les. L'interior conserva l'estructura originària i en destaca el teginat de fusta originari.[2]
Clos Arqueològic Torre Llauder[modifica | modifica el codi]
El Clos Arqueològic Torre Llauder és un jaciment arqueològic en què es conserven les restes de les dependències senyorials d'una vil·la romana amb paviments de mosaics. Construïda en època d'August, a finals del segle I aC, va pertànyer al territori de la ciutat romana d'Iluro.[7] S'hi realitzen visites guiades tots els dissabtes excepte els festius.[8]
Ca l'Arenas. Centre d'Art del Museu de Mataró[modifica | modifica el codi]
.JPG)
Ca l'Arenas. Centre d'Art del Museu de Mataró neix del llegat de l'artista Jordi Arenas i Clavell a la seva ciutat natal i és l'extensió específica del Museu de Mataró especialitzada en art, amb atenció especial a l'activitat artística de la ciutat de Mataró; amb aquest objectiu, s'hi realitzen tota mena d'activitats culturals: exposicions, tallers, conferències, xerrades i projeccions d'audiovisuals.[9]
Can Marfà. Museu del Gènere de Punt[modifica | modifica el codi]
La nau petita de Can Marfà acull des del 28 de març de 2015 la nova extensió del Museu de Mataró dedicada a la conservació, documentació, recerca i difusió del patrimoni cultural relacionat amb la indústria del gènere de punt.[10]
L'equipament compta amb 1.800 m2 distribuïts en tres plantes. La planta baixa, de caràcter polivalent, acull els serveis didàctics, l’àrea d’exposicions temporals, un espai d’auditori i l’espai showroom, que pretén oferir un aparador obert al públic i als professionals del sector del gènere de punt per presentar les novetats en l’àmbit de la producció, el disseny, la formació i la recerca. La primera planta acull l’exposició de referència de l’equipament. La mostra, titulada Mataró, capital del gènere de punt, presenta més d’un centenar d’objectes de diferent tipologia i cronologia: maquinària, indumentària, imatges i documents, de la col·lecció Jaume Vilaseca, que han estat seleccionats, documentats i restaurats per formar part de l’exposició permanent de Can Marfà, amb l’objectiu de posar en valor una de les col·leccions més importants d’Europa en la seva especialitat, i un patrimoni cultural estretament vinculat amb la ciutat de Mataró.[11]
Seccions[modifica | modifica el codi]
- Secció de Ciències Naturals: Secció especialitzada en l'estudi del medi natural de la comarca del Maresme.[12] Publiquen anualment la revista Atzavara,[13] de caràcter monogràfic i amb accés obert.[14]
- Secció Arqueològica
El Museu de Mataró gestiona col·leccions de temàtiques molt variades:
- Patrimoni arqueològic
- Escultura de la Venus d'Iluro
- Retrat de Faustina Minor
- Vil·la romana de Torre Llauder
- Patrimoni històric
- Patrimoni artístic
- Patrimoni natural
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ Ferran, Elena «Mataró ja té nova directora per portar el Museu». El Punt Avui, 22-10-2015 [Consulta: 22 octubre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 AADD. Guia de la Xarxa de Museus Locals. Barcelona: Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables / Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona, 2002, p. 52-53.
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 73. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ «Museu de Mataró». diba.es. [Consulta: 23 gener 2012].
- ↑ «Museu de Mataró». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Mataró inaugura l'esperat museu del Gènere de Punt en la històrica fàbrica de Can Marfà». El Periódico de Catalunya, 30-03-2015.
- ↑ AADD. Guia del Museu més gran de Catalunya. Barcelona: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni, 1999, p. 143.
- ↑ «Vil·la romana de Torre Llauder». mataro.cat. [Consulta: 23 gener 2012].
- ↑ «Ca l'Arenas. Centre d'Art». cultura.mataro.cat. [Consulta: 13 gener 2012].
- ↑ «Masiva inauguración del Museo del Género de Punt de Mataró» (en castellà). La Vanguardia, 29-03-2015.
- ↑ «Can Marfà Gènere de Punt. Museu de Mataró». Ajuntament de Mataró.
- ↑ Web Oficial de la Secció de Ciències Naturals
- ↑ ISSN 0212-8993
- ↑ Llista de revistes publicades
Galeria[modifica | modifica el codi]
-
Presentació de l'exposició permanent d'època romana al Museu de Mataró
-
Element arquitectònic
-
Làpida romana amb inscripció relativa a Iluro
-
Fragment de làpida romana amb inscripció relativa a Iluro
-
Ànfores i dòlies trobades en jaciments arqueològics d'Iluro
-
Gòrgona tronada en un jaciment d'Iluro
-
Panys de porta en favor del bàndol austriacista o borbònic
-
Detall de la porta del Museu de Mataró
-
Bustos d'època romana trobats al jaciment de Torre Llauder
-
Bust de Faustina la Menor trobat al jaciment de Torre Llauder
-
Fragment de làpida
-
Fragment de motllura amb inscripció
-
Vas de terrissa
-
Creu de terme de Mataró
-
Abella per a la Cooperativa "La Obrera Mataronense" dissenyada per Antoni Gaudí i conservada al Museu de Mataró.
-
Escultura del "negritu" de Mataró del Parc Central
-
Detall d'una màquina de filatures
-
Venus d'Iluro
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu de Mataró 
- Web oficial del Museu de Mataró
|
||||||
