Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
mNACTEC
Logotip mNACTEC.png
Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya situat respecte Catalunya
Localització respecte Catalunya
Fundat 1979
Localització Rambla d'Ègara, 270
Terrassa
N. de visitants 110.000 (2010)
Pressupost 3.500.000 € (2010)
Superfície 25.000 m²
Director/a Jaume Perarnau i Llorens[1]
Xarxa Sistema territorial del mNACTEC
Transport públic Estació de Terrassa
(R4 de Renfe)
Estació de Terrassa-Rambla
(S1 de FGC)
Lloc web www.mnactec.cat

El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (conegut amb l'acrònim mNACTEC) és una institució museística que depèn del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.[2]

El projecte ha estat ideat i desenvolupat des del 1983 fins al 2013 per Eusebi Casanellas Rahola.[3] Actualment és dirigit per Jaume Perarnau i Llorens.[4]

La seva seu central es troba a Terrassa (Vallès Occidental), en una antiga fàbrica tèxtil de la Rambla d'Ègara (al número 270) que és un dels principals exemples d'arquitectura modernista de Catalunya: el Vapor Aymerich, Amat i Jover, dissenyat per l'arquitecte Lluís Muncunill i construït entre 1907 i 1908.

La denominació de vapor és deguda al fet que la fàbrica utilitzava el vapor d'aigua com a força per moure les màquines. Aquesta maquinària encara es troba instal·lada i és una de les principals atraccions del museu. L'antiga fàbrica modernista ha estat ampliada amb nous edificis, dels quals destaca el que funciona com a vestíbul d'entrada, amb una façana fotovoltaica.

Dins del mateix museu, a més, hi ha una exposició permanent anomenada Lluís Muncunill, arquitectura per a la indústria, que mostra les genialitats de l'arquitecte responsable de l'edifici, un dels màxims exponents del modernisme català.

Vapor Aymerich, Amat i Jover[modifica | modifica el codi]

Façana de la Rambla d'Ègara del Vapor Aymerich, Amat i Jover, seu central del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (Terrassa)

Al final del segle XIX, tres industrials egarencs, Josep Aymerich i Grané, Pau Amat i Boguñà i Francesc Jover Barba, es van associar i van crear l'empresa Aymerich, Amat i Jover, per dedicar-se a la fabricació de teixits de llana. Com era costum a l'època, al principi es van instal·lar en unes naus de lloguer, en un dels vapors existents a la ciutat. Cap als anys 1905-1906, tots tres industrials decideixen construir el seu propi vapor. Un dels socis, Pau Amat, va demanar als seus dos socis de l'empresa que l'immoble que anaven a construir fos una societat separada jurídicament, i a tots els efectes, de la companyia tèxtil. Així doncs, van formar una societat anònima que seria la propietària del local.

Construcció[modifica | modifica el codi]

Sobre terrenys que havien estat hortes, els industrials Francesc Jover, Pau Amat i Josep Aymerich van fer aixecar un edifici per a la seva indústria.

Edifici de la màquina de vapor

La construcció va ser dirigida per l'arquitecte Lluís Muncunill i l'execució va anar a càrrec del mestre d'obres Baltà Comelles. Muncunill va aconseguir fer-ne un edifici funcional, productiu i bonic estèticament.

Els treballs es van realitzar entre 1907 i 1908 i van donar feina ordinàriament a uns 200 operaris. Mentre va durar l'obra, i en contra del que era usual a l'època, no va haver-hi cap accident. En la construcció de l'edifici van emprar-se 31.000 quintars de ciment de Sant Joan de les Abadesses i 37.000 més de Vallirana, 240.000 rajoles fines i 2.000.000 entre toves i altres rajoles.

L'edifici consta d'una gran nau de producció que té annex un edifici de tres cossos destinat a allotjar la secció energètica i motriu, un pati i dependències d'oficines que fan façana amb el carrer.

Coberta de volta catalana al sostre del Vapor Aymerich, Amat i Jover

La nau de producció és un espai extraordinàriament uniforme. La sustentació de la coberta es realitza mitjançant 300 pilars de ferro colat fets als tallers de la Nueva Vulcano de la Barceloneta. Es calcula que el ferro emprat a l'edifici pesa uns 340.000 kg. La sala és coberta amb arcs i voltes de maó tibades amb ferro. Les voltes es combinen amb claraboies adoptant el sistema de dents de serra. La nau no té finestres: la il·luminació zenital s'aconsegueix amb les àmplies claraboies. Les voltes de la coberta són extraordinàriament agosarades i estètiques: amb materials moderns (ferro colat) i econòmics (rajoles i maons), Muncunill va aconseguir una extraordinària combinació de funcionalitat i estètica. La sala de màquines, de gran sobrietat, és construïda amb maons i coberta amb voltes. La seva situació li permet distribuir racionalment l'energia al conjunt de la nau.

Inauguració[modifica | modifica el codi]

El nou vapor es va inaugurar el novembre de 1908. L'any 1912 va morir Francesc Jover i la seva vídua va decidir de separar-se de la societat Aymerich, Amat i Jover, empresa tèxtil llanera, però no de la immobiliària.

Embarrats i voltes de la fàbrica

A l'empresa es desenvolupava tot el procés tèxtil (filats, teixits i acabats). L'empresa es va dividir: els filats es van traslladar a Fígols el 1920 i la fàbrica Aymerich i Amat de Terrassa es va especialitzar en teixits. A partir d'aquesta data, una part de l'espai del vapor es va llogar a diverses empreses. El 1962 la nau va quedar greument afectada per les riuades. Finalment va plegar l'any 1976. L'última gran empresa que va treballar dins la fàbrica va ser la Manufactura Auxiliar, S.A., que va tancar el 1978.

L'edifici va ser adquirit per la Generalitat de Catalunya el 1983, i posteriorment s'hi va ubicar el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.[5]

Espai tèxtil[modifica | modifica el codi]

Màquina de vapor de l'antiga fàbrica tèxtil

Dins del vapor Aymerich, Amat i Jover es realitzaven tots els processos tèxtils: s'hi filava, teixia, tenyia i acabava la llana. Dins les naus tèxtils s'organitzava la més diversa maquinària per facilitar els diferents processos. El soroll que es produïa a les naus tèxtils era esfereïdor i els obrers arribaven a comunicar-se pràcticament per signes. En el tèxtil treballaven homes i dones i la presència femenina era majoritària en algunes seccions com la filatura. També hi treballaven joves de curta edat, gairebé nens. Segons els períodes, podien arribar a concentrar-s'hi uns quants centenars d'obrers. En èpoques de gran demanda, la fàbrica treballava dia i nit i els torns d'operaris se succeïen contínuament. D'aquesta manera s'optimitzava el rendiment de les calderes i de la màquina de vapor.

Cap al 1913 la jornada d'un obrer solia ser d'unes 11 hores diàries. Les condicions de treball eren dures: jornades llargues, molta humitat, aire viciat pel polsim i les volves de fibra, soroll esgarrifós, accidents... Els salaris eren baixos i feien que els obrers haguessin de portar una vida molt austera. Les dones acostumaven a cobrar menys, ja que el seu treball era menys valorat.

Exposicions permanents[modifica | modifica el codi]

Sínia, a l'Homo Faber
Tartana catalana, a El Transport

A més de l'exposició abans anomenada dedicada a Lluís Muncunill, al museu es poden trobar les següents exposicions permanents:

  • Homo Faber, sobre l'evolució tecnològica de la humanitat, des del neolític fins a la Revolució Industrial.
  • La Fàbrica Tèxtil mostra com funcionava una empresa industrial llanera a començament del segle XX.
  • Enérgeia explica tot el procés relacionat amb l'obtenció d'energia, en un espai on es poden desenvolupar experiències pràctiques i interactives.
  • El Transport i motos Montesa, col·lecció d'exemplars de diversos mitjans de transport: cotxes, camions, avions, motos (on destaca la col·lecció Montesa) i bicicletes. També s'hi exposen diversos tipus de motors i una gran maqueta de ferrocarril.
  • La terrassa del Sol, experiments interactius per mostrar què és i com funciona el Sol.
  • Mentora Alsina, visita virtual del laboratori de física de Ferran Alsina.
  • Àrea d'interpretació del mNACTEC, espai multifuncional per acostar els visitants al patrimoni industrial.
  • El cos humà. Com sóc jo mostra el funcionament del cos humà a través de jocs interactius que es complementen amb una part de la col·lecció d'instrumental mèdic històric cedida per la Fundació-Museu d'Història de la Medicina de Catalunya.

Sistema Territorial del mNACTEC[modifica | modifica el codi]

Vegeu la categoria Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya articula un sistema de museus i col·leccions arreu del territori català, especialitzats en diversos àmbits temàtics del Patrimoni Industrial, la ciència i la tecnologia. El Sistema Territorial del mNACTEC actualment està constituït per 25 museus i centres patrimonials que de forma conjunta fan la millor explicació de la industrialització a Catalunya.[6]

Museus i centres patrimonials que integren l'estructura territorial del mNACTEC, segons el seu sector dominant:

Interior de la fassina Balanyà, a l'Espluga de Francolí
Fàbrica del Clot del Moro, a Castellar de n'Hug, seu del Museu del Ciment Asland
Museu del Ferrocarril, a Vilanova i la Geltrú
Colònia Sedó (Esparreguera)

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pàgina oficial del museu
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 121. ISBN 84-393-5437-1. 
  3. «Eusebi Casanellas es jubila i deixa la direcció del MNACTEC» (en català). [Consulta: 10 gener 2014].
  4. «Jaume Perarnau director en funcions del MNACTEC».
  5. Bofarull, Anna Maria. «Les ciutats del fum». Sàpiens [Barcelona], núm. 92, juny 2010, p. 72-73. ISSN: 1695-2014.
  6. Muñoz, J. & Guasch, M. 2007. Per un patrimoni industrial sostenible. Mnemosine, 2

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: MNACTEC Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 41° 33′ 55.98″ N, 2° 0′ 28.43″ E / 41.5655500°N,2.0078972°E / 41.5655500; 2.0078972