Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióMuseu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
mNACTEC
Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.svg
Dades base
Tipus entitat museu i fàbrica
Història
Fundació 1984
Activitat
Àmbit Ciència, tècnica i patrimoni industrial
Espai exposició 25.000 m²
Col·leccions 20.000 peces (2017)
Núm. visites 105.602 (seu central, 2016) / 119.337 (seu central i 3 seus, 2016)
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Direcció/Gerència Jaume Perarnau i Llorens[1]
Afiliacions Sistema territorial del mNACTEC
Xifres destacables
Pressupost 1.401.028 euros (2015)
Altres dades
Transport públic Estació de Terrassa
(R4 de Renfe)
Estació de Terrassa-Rambla
(S1 de FGC)

Web www.mnactec.cat

Modifica dades a Wikidata
ExpoMnactec2016.jpg

El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) és un dels tres museus nacionals de Catalunya segons la Llei de Museus (Llei 17/1990 de 2 de novembre)[2]. És un museu de titularitat nacional que depèn del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.[3]

La missió del mNACTEC és la de difondre i promocionar el coneixement de la cultura científica, tècnica i industrial i, a la vegada, conservar, estudiar i mostrar la implantació i l’evolució dels avenços científics i tècnics a Catalunya, la seva aplicació industrial i, molt especialment, la seva implicació i incidència social[4]

El projecte ha estat ideat i desenvolupat des del 1983 fins al 2013 per Eusebi Casanellas Rahola.[5] Actualment és dirigit per Jaume Perarnau i Llorens.[6]

La seva seu central es troba a Terrassa (Vallès Occidental), en una antiga fàbrica tèxtil de la rambla d'Ègara (al número 270), que és un dels principals exemples d'arquitectura modernista de Catalunya: el vapor Aymerich, Amat i Jover, dissenyat per l'arquitecte Lluís Muncunill i construït entre 1907 i 1908.La denominació de vapor és deguda al fet que la fàbrica utilitzava el vapor d'aigua com a força per a moure les màquines. Aquesta maquinària encara es troba instal·lada i és una de les principals atraccions del museu.

A més de la seu central a Terrassa, el Museu compta amb tres altres seus: el Museu del Ciment Asland de Castellar de n'Hug, el Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera i la Farga Palau de Ripoll.

El mNACTEC articula el Sistema Territorial del mNACTEC, una proposta museística que explica els diferents àmbits i processos de la societat industrial arreu del territori català i en el lloc en què aquests s’han produït de forma més significativa. Actualment l’integren 28 centres museístics i patrimonials independents.

Història[modifica | modifica el codi]

La voluntat de creació d'un museu de ciència i tècnica de Catalunya arrenca a finals del segle XIX. L'any 1937, la Generalitat republicana, donant resposta a aquesta vella aspiració catalana, va publicar una ordre per crear el Museu.

La Guerra Civil i la dictadura posterior del general Franco van estroncar el projecte, que va romandre oblidat fins els anys setanta del segle XX. En aquesta època, l'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya va recuperar la iniciativa de fundar un museu de ciència i tècnica i, el 1979, van constituir l'Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya amb la voluntat d'aplegar esforços per a la creació del Museu i preservar els béns del patrimoni industrial.

L'any 1981, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va assumir el projecte i el 1983 va comprar la fàbrica Aymerich, Amat i Jover, antic vapor tèxtil llaner de Terrassa, amb la finalitat de convertir-lo en la seu del museu i el 1984 va obrir la fàbrica al públic. La Llei de Museus de 2 de novembre de 1990, el va declarar Museu Nacional i el va constituir com a entitat autònoma. L'any 1996 es va inaugurar la primera exposició permanent i es van acabar les obres de restauració de la nau principal de l'edifici[7].

Vapor Aymerich, Amat i Jover[modifica | modifica el codi]

Façana de la rambla d'Ègara del vapor Aymerich, Amat i Jover, seu central del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (Terrassa)

Al final del segle XIX, tres industrials egarencs, Josep Aymerich i Grané, Pau Amat i Boguñà i Francesc Jover Barba, es van associar i van crear l'empresa Aymerich, Amat i Jover, per dedicar-se a la fabricació de teixits de llana. Com era costum a l'època, al principi es van instal·lar en unes naus de lloguer, en un dels vapors existents a la ciutat. Cap als anys 1905-1906, tots tres industrials decideixen construir el seu propi vapor. Un dels socis, Pau Amat, va demanar als seus dos socis de l'empresa que l'immoble que anaven a construir fos una societat separada jurídicament, i a tots els efectes, de la companyia tèxtil. Així doncs, van formar una societat anònima que seria la propietària del local.

Construcció[modifica | modifica el codi]

Sobre terrenys que havien estat hortes, els industrials Francesc Jover, Pau Amat i Josep Aymerich van fer aixecar un edifici per a la seva indústria.

Edifici de la màquina de vapor

La construcció va ser dirigida per l'arquitecte Lluís Muncunill i l'execució va anar a càrrec del mestre d'obres Baltà Comelles. Muncunill va aconseguir fer-ne un edifici funcional, productiu i bonic estèticament.

Els treballs es van realitzar entre 1907 i 1908 i van donar feina ordinàriament a uns 200 operaris. Mentre va durar l'obra, i en contra del que era usual a l'època, no va haver-hi cap accident. En la construcció de l'edifici, van emprar-se 31.000 quintars de ciment de Sant Joan de les Abadesses i 37.000 més de Vallirana, 240.000 rajoles fines i 2.000.000 entre toves i altres rajoles.

L'edifici consta d'una gran nau de producció que té annex un edifici de tres cossos destinat a allotjar la secció energètica i motriu, un pati i dependències d'oficines que fan façana amb el carrer.

Coberta de volta catalana al sostre del vapor Aymerich, Amat i Jover

La nau de producció és un espai extraordinàriament uniforme. La sustentació de la coberta es realitza mitjançant 300 pilars de ferro colat fets als tallers de la Nueva Vulcano de la Barceloneta. Es calcula que el ferro emprat en l'edifici pesa uns 340.000 kg. La sala és coberta amb arcs i voltes de maó tibades amb ferro. Les voltes es combinen amb claraboies adoptant el sistema de dents de serra. La nau no té finestres: la il·luminació zenital s'aconsegueix amb les àmplies claraboies. Les voltes de la coberta són extraordinàriament agosarades i estètiques: amb materials moderns (ferro colat) i econòmics (rajoles i maons), Muncunill va aconseguir una extraordinària combinació de funcionalitat i estètica. La sala de màquines, de gran sobrietat, és construïda amb maons i coberta amb voltes. La seva situació li permet distribuir racionalment l'energia al conjunt de la nau.

Inauguració[modifica | modifica el codi]

El nou vapor es va inaugurar el novembre de 1908. L'any 1912, va morir Francesc Jover i la seva vídua va decidir de separar-se de la societat Aymerich, Amat i Jover, empresa tèxtil llanera, però no de la immobiliària.

Embarrats i voltes de la fàbrica

En l'empresa es desenvolupava tot el procés tèxtil (filats, teixits i acabats). L'empresa es va dividir: els filats es van traslladar a Fígols el 1920 i la fàbrica Aymerich i Amat de Terrassa es va especialitzar en teixits. A partir d'aquesta data, una part de l'espai del vapor es va llogar a diverses empreses. El 1962, la nau va quedar greument afectada per les riuades. Finalment va plegar l'any 1976. L'última gran empresa que va treballar dins la fàbrica va ser la Manufactura Auxiliar, SA, que va tancar el 1978.

L'edifici va ser adquirit per la Generalitat de Catalunya el 1983, i posteriorment s'hi va ubicar el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.[8]

Espai tèxtil[modifica | modifica el codi]

Màquina de vapor de l'antiga fàbrica tèxtil

Dins del vapor Aymerich, Amat i Jover, es realitzaven tots els processos tèxtils: s'hi filava, teixia, tenyia i acabava la llana. Dins les naus tèxtils, s'organitzava la més diversa maquinària per facilitar els diferents processos. El soroll que es produïa a les naus tèxtils era esfereïdor i els obrers arribaven a comunicar-se pràcticament per signes. En el tèxtil treballaven homes i dones, i la presència femenina era majoritària en algunes seccions com la filatura. També hi treballaven joves de curta edat, gairebé nens. Segons els períodes, podien arribar a concentrar-s'hi uns quants centenars d'obrers. En èpoques de gran demanda, la fàbrica treballava dia i nit i els torns d'operaris se succeïen contínuament. D'aquesta manera, s'optimitzava el rendiment de les calderes i de la màquina de vapor.

Cap al 1913, la jornada d'un obrer solia ser d'unes 11 hores diàries. Les condicions de treball eren dures: jornades llargues, molta humitat, aire viciat pel polsim i les volves de fibra, soroll esgarrifós, accidents... Els salaris eren baixos i feien que els obrers haguessin de portar una vida molt austera. Les dones acostumaven a cobrar menys, ja que el seu treball era menys valorat.

Exposicions permanents[modifica | modifica el codi]

Sínia, en l'Homo Faber

Actualment el mNACTEC acull les exposicions permanents següents:

  • "La fàbrica tèxtil": mostra tot el procés de fabricació dels teixits de llana en el context original d'una fàbrica de principis del segle XX.
  • "Enérgeia": un recorregut per les diferents fonts d'energia com a motors de l'activitat humana i la industrialització.
  • "L'enigma de l'ordinador": mostra una de les col·leccions d'ordinadors més importants d'Europa i la més completa de Catalunya.
  • "Viva Montesa": recorregut per la història de la marca catalana de motocicletes Montes a través de 67 motocicletes, tres bicicletes i dos motors de la Col·lecció Pere Permanyer.
  • "El transport": col·lecció d'automòbils, camions, motors, avions, motos i bicicletes que permet fer un trajecte per la història del transport des dels seus inicis fins als nostres dies.
  • "El cos humà. Com sóc jo?": exposició adreçada als infants que dóna a conèixer el cos humà i el seu funcionament des d’un punt de vista interactiu i dinàmic.
  • "Homo Faber": exposició que mostra l'evolució de la ciència i de la tècnica des de la revolució neolítica fins als inicis de la industrialització, emfatitzant especialment el context català.
  • "Lluís Muncunill, arquitectura per a la indústria": exposició dedicada a la figura de Lluís Muncunill (1868-1931), arquitecte del Vapor Aymerich, Amat i Jover, seu del mNACTEC, i referent de l’arquitectura industrial de Terrassa.
  • "TOT éSQUÍMICa": mostra que vol donar a conèixer la contribució de la química a la qualitat de vida d’avui.
  • "Mina Pública d'Aigües de Terrassa": exposició per conèixer l'arribada de l'aigua a la població de Terrassa.
  • "LHC: Explorant els orígens de l'univers": exposició per apropar el gran públic a la física de partícules i l’origen de l’univers.

Experiències[modifica | modifica el codi]

A més de les exposicions permanents i temporals, el mNACTEC disposa de diversos espais i experiències en complementen el discurs museogràfic:

  • Carboneres, calderes, xemeneia i màquina de vapor: A la planta soterrani del museu, es poden visitar els espais energètics que eren el cor de l'antiga fàbrica tèxtil.
  • El Fotocroma del mNACTEC: és una instal·lació de croma que fon imatges dels visitants amb escenes del patrimoni industrial de Terrassa
  • Laboratori de física experimental Mentora Alsina: espai expositiu permet conèixer els instruments habituals de recerca d'un laboratori de principis del segle XX.
  • La gàbia de Faraday: espai on es fan demostracions d’alta tensió per entendre com es produeixen les descàrregues elèctriques.
  • La terrassa del sol: espai interactiu situat a la terrassa del Museu per estudiar  l’energia del sol i el seu aprofitament.
  • La façana fotovoltaica: Situada a l’aire lliure, està constituïda per un sistema que converteix l'energia de la radiació solar en energia elèctrica gràcies a l'efecte fotovoltaic.
  • Taller del transport: espai on els infants de 3 a 7 anys poden conèixer les normes bàsiques de circulació i els mitjans de transport.
  • La maqueta ferroviària: La maqueta ferroviària de Joaquim Gili, restaurada pel Club Ferroviari de Terrassa, consta de 400 metres lineals de via amb 100 canvis d'agulla i d'un parc ferroviari d'uns 200 vagons..
  • El Carilló del mNACTEC: consta de 13 campanes de bronze afinades en escala cromàtica i amb un pes total de 1.367 kg.

Sistema territorial del mNACTEC[modifica | modifica el codi]

Vegeu la categoria Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

El mNACTEC encapçala el Sistema Territorial del mNACTEC, una proposta museística singular que explica els diferents àmbits i processos de la societat industrial arreu del territori català i en el lloc en què aquests s’han produït de forma més significativa. Actualment l’integren 28 centres museístics i patrimonials independents que de manera conjunta expliquen la industrialització a Catalunya.[9]

Museus i centres patrimonials que integren l'estructura territorial del mNACTEC:

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pàgina oficial del museu
  2. «LLEI 17/1990, de 2 de novembre, de museus (DOGC núm. 1367, de 14.11.1990)» (en català).
  3. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 121. ISBN 84-393-5437-1. 
  4. «Línies d'actuació». Museu del la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. [Consulta: 18 gener 2017].
  5. «Eusebi Casanellas es jubila i deixa la direcció del MNACTEC» (en català). [Consulta: 1 octubre 2014].
  6. «Jaume Perarnau director en funcions del MNACTEC».
  7. «Història». Museu del la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. [Consulta: 18 gener 2017].
  8. Bofarull, Anna Maria «Les ciutats del fum». Sàpiens [Barcelona], núm. 92, juny 2010, p. 72-73. ISSN: 1695-2014.
  9. Muñoz, J. & Guasch, M. 2007. Per un patrimoni industrial sostenible. Mnemosine, 2

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Modifica l'enllaç a Wikidata

Llei 17/1990, de 2 de novembre, de museus (DOGC núm. 1367, de 14.11.1990)