Museu de les Trementinaires

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióMuseu de les Trementinaires
Museutrementinairestuixent.JPG
Façana del museu
Dades bàsiques
Tipus entitat Museu
Història
Fundació 1998
Activitat
Àmbit Museu etnològic
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Afiliacions Ruta dels oficis d'ahir

Web trementinaires.org

Modifica les dades a Wikidata

El Museu de les Trementinaires és un museu etnològic ubicat a Tuixent, a l'Alt Urgell, en el qual s'explica l'ofici de trementinaire. Aquesta activitat, exercida gairebé exclusivament per dones, consistia en la recol·lecció de plantes i olis essencials, l'elaboració de remeis (com la trementina, d'on prové el nom) i la seva comercialització en masies i pobles de tota Catalunya, al llarg de diverses rutes que recorrien sempre a peu.[1]

El museu, situat a la planta baixa de l'ajuntament de Tuixent, allotja una exposició permanent en la qual s'explica la història d'aquest ofici i la seva implicació econòmica i social als diversos pobles de la vall de la Vansa. També recull les històries i els testimonis d'algunes de les dones que van desenvolupar aquesta activitat fins ben entrat el segle XX, com el cas de Maria Majoral —la Tamastima de Cornellana— (1887-1976), el d'Antònia Costa de Tuixent (1851-1921)[2] o el de Sofia Montaner d'Ossera (1908-1996), la darrera trementinaire en actiu.[3] El centre també allotja exposicions de caràcter temporal amb temàtiques diverses.

El museu va obrir les portes durant el mes de desembre de 1998 i forma part de la Ruta dels oficis d'ahir promoguda pel Consell Comarcal de l'Alt Urgell.[4]

Alguns remeis de les trementinaires[modifica]

Cada trementinaire fabricava la seva pròpia trementina, que s'elabora extraient resina del pi roig i un cop purificada estava llesta per utilitzar. L'ús més freqüent és la d'aplicar-la en forma de pegat sobre la zona afectada per combatre el dolor, cops, torçades, picades d'aranya o escurçó, úlceres i grans infectats.[5]

Nom de l'ungüent Indicat per aquestes malalties
Oli d'avet Les seves aplicacions són per guarir malalties pulmonars i dels ronyons.
Pega negra Pasta resinosa utilitzada per immobilitzar mans i peus del bestiar en cas de dislocació.
Oli de ginebró Remei destacat per eliminar els cucs de la panxa, tant de les persones com del bestiar.
Oli del tífus Oli compost per gran quantitat d'ingredients, molt sol·licitat durant els diferents brots de l'epidèmia.
Orella d'ós La seva aigua és bona tant per les morenes com per guarir la tos més rebeca i el constipat.
Corona de rei És una herba abortiva, utilitzada tant en les persones com en el bestiar.
Te de roca És una infusió estomacal i lleugerament purgant.
Salsufragi La seva infusió la recomanaven pel mal de pedra dels ronyons.
Escabiosa Es pren per depurar la sang i per quan es té el xarampió. És sudorífera.
Sàlvia Guareix totes les malalties, clarifica la sang i és vulnerària.
Hisop Diu la dita que: dues cullerades de flor d'hisop "tornen la mare a puesto i la filla a lloc".
"Tabaco negre" Les trementinaires elaboraven aquest remei que guaria el "garrotillo", o el que coneixem per diftèria i el tifus.
Serpildó La seva infusió és digestiva i bona per quan es té la "tos ferina".

Referències[modifica]

  1. Torres, Núria «El bressol dels oficis perduts». Sàpiens [Barcelona], 63, gener 2008, pàg. 60-61. ISSN: 1695-2014.
  2. Obiols i Ríos, 2004, p. 107.
  3. Frigolé, 2005.
  4. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 70. ISBN 84-393-5437-1. 
  5. AADD. Guia de Museus i Equipaments Patrimonials de l'Alt Pirineu i Aran. Lleida: Garsineu Edicions, 2008, p.33. ISBN 978-84-96779-45-7. 

Bibliografia[modifica]

  • Frigolé, Joan. Dones que anaven pel món. Estudi etnogràfic de les trementinaires de la vall de la Vansa i Tuixent. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2005 (Temes d'etnologia de Catalunya). ISBN 84-393-6850-X. 
  • Obiols i Ríos, Joan. Tuixent, història, costums i gent. ABADIA Editors, 2004. ISBN 84-96292-20-7. 
  • Xicota, Josep «Museu de les Trementinaires». Diari Segre, 1991.

Enllaç extern[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu de les Trementinaires