Museu del Calçat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Casa del Gremi dels Sabaters
Barcelona Shoe Museum Shoemakers guild house.JPG
Dades bàsiques
Tipus museu
Començament 1970
Construït 1565
Característiques
Estil Renaixement
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Barcelonès
Municipi Barcelona
Localització Pl. Sant Felip Neri, 3 - c. Montjuic del Bisbe, 5. Barcelona

41° 23′ 00″ N, 2° 10′ 30″ E / 41.3834°N,2.1749°E / 41.3834; 2.1749
Bé cultural d'interès local
Identificador IPAC: 41216
Baixa 2015
Modifica dades a Wikidata

El Museu del Calçat de Barcelona és un petit museu situat al barri Gòtic de Barcelona, a la plaça de Sant Felip Neri que va ser inaugurat l'any 1970 i es va tancar a finals de l'any 2015. S'allotjava a la Casa del Gremi dels Sabaters, seu de la confraria de mestres sabaters. L'edifici és una obra protegida com a bé cultural d'interès local.

De l'edifici destaca especialment la façana, de planta baixa i dos pisos, barreja les formes renaixentistes amb multitud de trets gòtics. Presenta obertures aparellades i distribuïdes en eixos verticals, amb les llindes decorades amb escuts ornamentats amb una sabata al centre. Les sabates, les eines de l'ofici i el lleó de sant Marc, patró del gremi, indiquen la funció que tenia l'edifici. Dalt de tot, rematen la façana tres gàrgoles, que s'havien suprimit al segle XVIII quan s'hi havia afegit un tercer pis, però que hi foren restituïdes en la reconstrucció actual.[1]

Museu[modifica | modifica el codi]

Pintura Mural de Maria Teresa Peris Estrada (1970) evocant la història del gremi de sabaters que decora una de les sales del Museu del Calçat

Inaugurat el 1970, el museu exposa retrats dels prohoms de la confraria i aplega sabates originals des del segle XVIII fins al segle XX i reproduccions dels models anteriors a partir del segle II, que mostren l'evolució del calçat. També s'hi poden contemplar les eines i la maquinària que han fet servir els sabaters, tota mena de pells i estris propis de l'ofici i documentació procedent del gremi.

S'hi recull també una col·lecció de sabates de personatges populars, com ara Pau Casals, Núria Feliu i Charlie Rivel, i també la primera bota catalana de muntanya que va pujar a l'Everest.

Sabata de fusta del monument a Colom

Entre altres curiositats, s'hi pot trobar també la «sabata d'en Colom», una sabata de la mateixa mida que el peu de l'estàtua del monument a Colom que hi ha al Portal de la Pau, la qual va entrar al Llibre Guinness dels rècords com la sabata més gran del món.

Les sales del museu eren decorades amb sengles pintures murals de Maria Teresa Peris Estrada i A. Gorgues, ambdues datades el 1970

El Museu del calçat de Barcelona va tancar les seves portes a finals de l'any 2015[2]

Edifici[modifica | modifica el codi]

Descripció[modifica | modifica el codi]

La Casa del Gremi dels Sabaters s'emplaça al Barri Gòtic en el districte de Ciutat Vella. Afronta la plaça de Sant Felip Neri en la seva façana principal i el carrer de Montjuïc del Bisbe en la posterior. Es tracta d'un edifici entre mitgeres de planta baixa, principal i dos pisos. Per entendre la seva estructura actual de planta irregular, cal tenir en compte que es tracta d'un edifici traslladat l'any 1950 des del seu emplaçament original a un sector de buit parcel·lari provocat pels estralls de la guerra civil en aquesta part de la ciutat.[3]

Extrem esquerre de la façana, amb l'arc que comunica la plaça de Sant Felip Neri amb el carrer de Montjuïc del Bisbe, provinent d'un altre dels edificis traslladats per confegir l'estructura actual

La façana principal està formada per tres composicions ben diferenciades, fet provocat pel trasllat de l'edifici des d'una parcel·la a una altra que no era de forma ni de dimensions equivalents. També resulten peculiars les diferències d'alçada de les cobertes i dels forjats mateix. Aquests indicadors demostren la utilització de més d'una façana original traslladada per tal d'omplir tota l'amplada d'aquesta banda de la plaça. Aquest fet argumenta per què la façana principal original és al costat d'una altra que podria ser la posterior del mateix edifici original. La composició de la dreta està equilibrada en dos eixos verticals de portals i balconeres amb grans obertures i un balcó corregut en la planta primera. Es diferencia de les altres per la densitat de buits respecte del ple i per la seva profusió de decoracions i baixos relleus: garlandes, medallons, bucranis, símbols i motllures. La composició del mig disposa d'obertures molt reduïdes i està mancada de decoracions, cosa que fa pensar que era la façana posterior de l'edifici original. La tercera composició situada a l'esquerra és d'origen diferent, ja que ve d'un altre edifici també traslladat. Aquesta composició és d'un únic eix vertical i inclou una arcada de senzilles dovelles de pedra sense cap altra decoració i dues obertures, una a cada planta, amb llindes i emmarcaments decorats amb motllures renaixentistes.[3]

Com a element arquitectònic destacable trobem l'arcada que travessa l'edifici i comunica la plaça amb l'estret carrer de Montjuïc del Bisbe. L'edifici que tractem també afronta a aquest carrer i fins i tot disposa d'un portal d'accés.[3]

La seva coberta es diferencia en tres parts, que corresponen exactament a les tres composicions de la façana. Disposa d'una coberta de doble vessant amb ràfec de teula a la part central i coberta plana amb terrat als laterals. Aquesta disposició de teulades queda reflectida en el coronament, que és de ràfec a la part central i de cornisa motllurada a les laterals. La part de l'esquerra disposa de tres gàrgoles de pedra formalitzades en tres figures d'inspiració mitològica.[3]

La totalitat de la façana és d'obra de fàbrica de carreus de pedra que creen un pla texturat des d'on destaca tot el treball escultòric en pedra de la part esquerra.[3]

Lleó de Sant Marc esculpit a la façana de l'edifici, símbol del patró del gremi de sabaters

Com a detalls esculpits destaquen les llindes decorades amb interessants grotescos i les motllures d'inspiració serliana. L'escut amb el lleó de sant Marc, patró del gremi, les sabates orlades i les eines de l'ofici indiquen la funció que correspongué a l'edifici. Les baranes són de forja, d'època moderna i sense cap interès a destacar.[3]

La tipologia arquitectònica a la qual pertany l'edifici es pot identificar com a renaixentista, atenent al rigor de la composició geomètrica de les obertures de cada part de la façana. De totes maneres, la profusió dels complexos detalls simbòlics de pedra que acompanyen les obertures de la façana és un senyal que l'estètica decorativa del gòtic català encara no havia perdut vigor.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

La confraria de Sant Marc i el gremi de mestres sabaters van tenir la seu en un edifici gòtic al carrer de la Corríbia, davant les escales de la Catedral, que fou substituït per un palauet renaixentista el 1565, on el gremi va subsistir fins a mitjan segle XIX, quan van desaparèixer els gremis barcelonins amb motiu de les lleis que abolien els privilegis gremials. Quan es va obrir l'avinguda de la Catedral el 1943 i va desaparèixer el carrer de la Corríbia, que havia quedat molt malmès arran dels bombardeigs de la guerra civil, la façana del Gremi de Sabaters, que havia quedat intacta, a causa del seu valor artístic es va desmuntar peça per peça i es va col·locar a la remodelada plaça de Sant Felip Neri el 1950.[3]

L'edifici original del carrer de la Corríbia substituïa una construcció gòtica que va ser afectada per les remodelacions de 1740 quan li fou afegit un pis i es canviaren les finestres per balcons. Segons el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic del municipi, es tenen evidències que les gàrgoles eren a l'alçada del primer pis i no de la segona planta, on es troben actualment.[3]

El mòdul de la façana corresponent a l'arcada que dóna pas al carreró de Montjuïc del Bisbe prové d'un altre edifici també traslladat. Aquest es va traslladar a la parcel·la veïna en el número 4 (fitxa núm.. 41217), excepte aquest mòdul que s'aprofità per donar continuïtat al carrer de Montjuïc del Bisbe per sota.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ajuntament de Barcelona – Cercador del Patrimoni Arquitectònic, Casa del Gremi dels Sabaters
  2. «Notícia del tancament del Museu del Calçat». [Consulta: 2 febrer del 2016].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 3,9 «Casa del Gremi dels Sabaters». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 desembre 2015].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu del Calçat Modifica l'enllaç a Wikidata