Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Museu del Cinema de Girona)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol
Museu del Cinema façana.jpg
Dades bàsiques
Tipus museu
Començament 1998
Construït XIX
Inauguració 8 abril 1998
Característiques
Estil Obra popular
Ubicació
Localització Pl. Mercadal / C. de la Séquia, 1 / C. Perill, 5. Girona

41° 59′ 01″ N, 2° 49′ 20″ E / 41.98361111°N,2.82222222°E / 41.98361111; 2.82222222
Bé inventariat
Identificador IPAC: 21312
Visitants 870.000 (1998-2011)[1]
Fundació museu 8 d'abril de 1998
Transport públic Estació de Girona
Activitat
Lloc web www.museudelcinema.cat/cat/index.php
Modifica dades a Wikidata

El Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol és un museu dedicat al món del cinema i de la imatge.[2] Forma part de la Xarxa de Museus Locals de Catalunya-Girona.[3] L'edifici és una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Història[modifica | modifica el codi]

Museu del Cinema. Girona (Foto: J.M. Oliveras)

L'origen del Museu del Cinema cal buscar-lo en la persona de Tomàs Mallol (Sant Pere Pescador, 1923) i la seva passió per l'art i, sobretot, la tècnica cinematogràfica, que ja se li desvetllà de ben jove amb les projeccions de cinema a l'aire lliure a la plaça del seu poble. Cineasta amateur, entre 1956 i 1977 Tomàs Mallol realitzà 31 curtmetratges, alguns dels quals obtingueren diversos premis nacionals i internacionals. A mitjans dels anys 60, començà a aplegar diversos aparells de cinema que serien el nucli de la seva col·lecció i, a partir d'aquí, inicià una intensa activitat d'estudi i recerca d'objectes que el portaren, al llarg de 30 anys, a formar la col·lecció de precinema i cinema dels primers temps reconeguda com la més important d'Espanya i una de les destacades a nivell europeu. El gener de 1994, l'Ajuntament de Girona va adquirir aquesta col·lecció amb l'objectiu que fos la base del Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol.

Fou creat a Girona a partir de la col·lecció d'objectes relacionats amb el món del precinema i del cinema de Tomàs Mallol, que fou adquirida l'any 1994 per l'ajuntament d'aquesta ciutat. El museu fou inaugurat el 8 d'abril de 1998, el primer d'aquestes característiques de l'Estat espanyol i dels pocs a escala europea, que acull una gran varietat de material precinematogràfic i cinematogràfic.[4]

A part de l'exposició permanent que mostra la Col·lecció Tomàs Mallol, el Museu del Cinema disposa també d'un actiu servei educatiu amb una notable oferta pedagògica relacionada amb el cinema i la imatge, d'un extens programa d'exposicions i activitats temporals, d'un Institut d'Estudis (amb servei de biblioteca, videoteca i hemeroteca), d'un club d'amics del museu anomenat Club d'Actors, i de la Botiga del Museu.

Col·lecció[modifica | modifica el codi]

Exposició permanent del Museu del Cinema. Girona

Actualment, la Col·lecció Tomàs Mallol es compon aproximadament de 12.000 elements entre aparells, accessoris, fotografies, gravats, pintures, etc., 2.000 cartells i material publicitari cinematogràfic, 800 llibres i revistes i 750 films de tots els formats. Aquests objectes s'emmarquen dins un període cronològic que va des del segle xvii a 1970. Les línies bàsiques que seguí Tomàs Mallol en la formació de la seva col·lecció se centraren a explicar l'evolució de la imatge, tant en la vessant tècnica com en la de l'espectacle, que conduí a l'adveniment del cinematògraf. És a dir, els objectes anteriors al cinema que servien per a projectar imatges damunt d'una pantalla, per a animar-les i per a captar imatges de la realitat abans i després de l'invent de la fotografia. També hi ha una àmplia representació d'aparells de cinema fabricats per la incipient indústria cinematogràfica (1896-1940), de cinema amateur (1921-70) i de cinema infantil (especialment de la marca Cine NIC). En aquesta Col·lecció hi ha objectes absolutament singulars o importants en la història del precinema i del cinema dels primers temps, però allò que la fa realment excepcional és que permet resseguir i comprendre pas a pas la història de les imatges i l'evolució dels espectacles visuals, des de les ombres xineses fins als primers anys del cinema. Una evolució de més de 400 anys que la Col·lecció Tomàs Mallol permet acostar-nos-hi aparell a aparell, imatge a imatge.

Amb la Col·lecció Tomàs Mallol, considerada dins el seu gènere la més important de l'Estat espanyol i una de les quatre o cinc col·leccions més rellevants a nivell europeu,[5] l'Ajuntament de Girona va endegar la realització del Museu del Cinema en un edifici de tres plantes, situat al centre de Girona, i de 3.000 metres quadrats. L'exposició permanent ocupa prop de 1.500 metres quadrats.[6]

El desembre del 2012 el museu va incorporar una donació de Pompeu Pascual i Coris de cartells, fotografies promocionals, 60 revistes cinematogràfiques i 240 llibres de premsa i catàlegs de distribuïdores com L-Gaumont, Pathé Frères, J. Verdaguer o Repertorio Dulcinea.[7]

Exposició permanent[modifica | modifica el codi]

Exposició permanent del Museu del Cinema. Girona (Foto: J.M. Oliveras)

El discurs de l'exposició permanent de la Col·lecció Tomàs Mallol se centra en l'espectador. És a dir, l'espectador de tots els temps que ha gaudit i ha quedat meravellat per les imatges. Des de les ombres xineses, sempre hi ha hagut en la nostra societat espectacles visuals que han fascinat a homes i dones a través de les imatges. La llanterna màgica, el Mondo Nuovo, el Panorama, les ombres xineses, el kinetoscopi d'Edison, el Teatre Òptic, etc. són alguns d'aquests “pares” del cinema com a espectacle. Però en aquesta exposició també es pot constatar l'evolució de la tècnica de la representació de la realitat en imatges. Així, les càmeres obscures, la fotografia, els aparells per a donar moviment a les imatges (fenaquistoscopis, zoòtrops…), les cronofotografies (fotografies d'un cos en moviment), etc. són diferents estadis en l'evolució tècnica de la imatge, que tenen el seu punt culminant en el cinematògraf inventat el 1895 pels germans Lumière. Però la història no s'acaba aquí. El cinema és una anella més d'aquesta llarga cadena dels espectacles visuals i de la representació de la realitat en imatges i per això va seguir evolucionant: la incorporació del so, del color, dels formats, dels efectes especials, l'adveniment de la televisió, i avui dia de les noves imatges digitals i la realitat virtual que ens obren un futur que no podem ni imaginar.

La tècnica de la imatge va canviant amb el pas del temps, però l'emoció de l'espectador és sempre la mateixa. Aquest és, en definitiva el discurs del Museu: explicar aquesta llarga història de la fascinació de l'home per les imatges en moviment des de les primitives ombres xineses fins als primers anys de cinema. Aquesta història està dividida en el Museu en 10 apartats més un audiovisual que serveix de pròleg de l'exposició i un epíleg que fa referència al cinema amateur i el cinema infantil. El discurs principal finalitza en els anys 1930, amb l'arribada de les primeres televisions.

Altres exposicions[modifica | modifica el codi]

Servei educatiu del Museu del Cinema. Girona (Foto: J.M. Oliveras)

El sistema expositiu, dissenyat per l'equip Dani Freixes, Joan Mallarach, diversos arquitectes SCP, no es limita només a mostrar la part més important de la Col·lecció Tomàs Mallol (prop de 1.500 objectes exposats), sinó que també vol ser una exposició interactiva, amena i didàctica. Per això en el recorregut s'introdueixen moltes projeccions audiovisuals i escenografies que ens donen una idea de com eren els primitius espectacles visuals així com el funcionament d'alguns aparells importants. Hi ha rèpliques dels objectes exposats perquè el visitant pugui manipular-los per entendre el seu funcionament i la imatge que produïen. Els textos de la sala, traduïts al català, castellà, francès i anglès, combinen l'explicació més didàctica amb cites de personatges contemporanis al tema que es comenta, on s'evidencien les seves sensacions al contemplar per primera vegada un determinat tipus d'imatges o d'espectacle visual. Tot plegat fa que aquesta exposició, tant per la seva temàtica com per la manera de presentar-la, sigui apta per a tots els públics, independentment de la seva edat, nivell cultural, nacionalitat, cultura, idioma o interès pel cinema. Un discurs universal on tothom pot gaudir d'aquest fascinant món de les imatges.

Reconeixements[modifica | modifica el codi]

El Museu del Cinema ha rebut diversos premis i distincions, entre els quals cal destacar la nominació a finalista a l'"European Museum of the Year Award" (2000), el Premio González Sinde 2003, que atorga la Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España per destacar el treball d'aquelles institucions o entitats que s'han significat per l'ús del mitjà cinematogràfic amb finalitats socials, i l'any 2006 el Premi Nacional de Patrimoni Cultural, atorgat per la Generalitat de Catalunya, "com a culminació d'una recuperació del patrimoni cinematogràfic, que va iniciar Tomàs Mallol amb la seva col·lecció particular, i a la qual el Museu dóna una extraordinària vitalitat posant-la a l'abast de tots els ciutadans". Finalment, l'any 2010 va rebre el Premi Marta Mata de Pedagogia, atorgat per l'Associació de Mestres Rosa Sensat "en distinció a un Museu que fomenta l'apropament i el coneixement especialitzat en l'art, la tècnica el cinema i la ciència de la imatge a través d'una proposta museística rigorosa i atractiva per la natura de les instal·lacions i per les propostes educatives adreçades a infants i joves".

Edifici[modifica | modifica el codi]

Edifici del museu del cinema

La torre, de base quadrada, es convertí des del seu aixecament en una emergència arquitectònica característica del barri del Mercadal. En tres dels seus pisos s'han practicat obertures a tots els costats; es tracta de finestres allargades amb arc de mig punt i mainell central. La coberta és de dos aiguavessos a cadascun dels costats amb voladís molt accentuat. Actualment és un colomar.[8]

Fou construïda per l'ajuntament a finals de segle passat. La seva funció era la d'aixecar les aigües provinents d'una deu d'Aiguaviva del Gironès i d'uns pous que es varen obrir allà mateix. La torre era propietat de la Central Elèctrica Municipal, i constituïa una millora considerable al permetre utilitzar un dipòsit a gran alçada que servís per bombar l'aigua als punts més alts de la ciutat. Tot i així els avenços en la transmissió i conducció d'aigües van provocar que molt aviat caigués en desús.[8]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «El Museu del Cinema de Girona ha rebut gairebé 870.000 visites en els seus tretze anys de vida». 324.cat, 28-12-2011. [Consulta: 28 desembre 2011].
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 64-66. ISBN 84-393-5437-1. 
  3. «La Primera Xarxa de Museus Locals de Catalunya s'estrena a les comarques gironines». Bonart [Girona], núm. 126, abril 2010, p.43. ISSN: 1885-4389.
  4. Fitxa del museu a Gironamuseus.cat Consulta 21/11/2010
  5. Camps, Jordi «Emprenta d'estrella». Presència [Barcelona], núm. 2002, 09-07-2010, p. 26-28. GI-143-1965.
  6. «El col·leccionisme cinematogràfic». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juny 2013].
  7. Carmona, Alba «Quan anunciar pel·lícules també era un art». Diari de Girona, 28-12-2012 [Consulta: 20 agost 2013].
  8. 8,0 8,1 «Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 febrer 2015].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol Modifica l'enllaç a Wikidata